Talaixà: poblet abandonat a l’Alta Garrotxa

Talaixà és un poblet abandonat a l’Alta Garrotxa, situat a 750 m d’altitud en un ampli coll sota la serra del seu nom en un dels contraforts que es desprenen del Puig de Comanegra (1.557 m) el cim més alt de la Garrotxa al nord i la cresta del Ferran (983 m) al sud. Pertany al municipi de Montagut i Oix, la seva situació enlairada sobre la vall de Sant Aniol i les seves dolentes comunicacions i l’aïllament absolut d’altres poblacions més grans, han anat fent que amb el pas del temps el poblet quedés abandonat i malmès.

Estat actual de la Masó (2012)

El petit nucli és format per quatre cases i l’església parroquial de Sant Martí, l’edifici actual correspon al segle XVII; enrunada totalment a finals del segle XX -no tenia ni sostre-, entre els anys 2009 i 2011 s’ha efectuat una encertada restauració deixant l’edifici com nou.

Interior de l’església de Sant Martí sense sostre (any 2004)

L’església de Sant Martí restaurada (2012). La nova porta ja no permet entrar al seu interior

Història: El poblet de Talaixà va tenir certa importància a començaments del segle XX. Per exemple a l’any 1918 hi havia censades 130 persones. També hi havia la caseta de Carabiners -per la seva pròximitat amb la frontera- i l’hostal la Cànova per al pas dels viatgers. Eren altres temps on el carbó vegetal era la principal font d’ingressos d’aquesta gent. A mitjans de segle passat amb la introducció del gas butà a les llars el carbó ja no va ser necessari i va començar el procés de decadència d’aquesta indústria rural. L’èxode rural per manca de feina i possibilitats origina que des de finals dels anys 70 Talaixà ja es queda vuit. Un personatge, Rodrigo Gómez, adquireix una propietat a Talaixà per voler fer-hi una cantina i comença tot una llarga història i un fort moviment popular contra l’empresa privada “Ormoier SA” que a partir de l’any 1988 va vedar tota la vall vetant accés a excursionistes i caçadors. Amb el temps, les gestions fetes pel Grup de Defensa de la Vall d’Hortmoier fan que l’Ajuntament de Montagut faci d’ús públic tots els camins de la vall. Actualment el projecte del “Rodri” de realitzar un refugi a Talaixà ja és viu: des de fa uns anys un petit refugi lliure està situat a Can Torner amb l’ajuda desinteressada dels Amics de Talaixà i del Centre Excursionista d’Olot.

Accés: L’aïllament de Talaixà és absolut. No s’hi pot arribar amb cotxe. L’itinerari més pràctic és el que surt des de l’hostal de Sadernes. A Sadernes s’hi pot arribar des de la població de Montagut a la Garrotxa per 6 km de carretera asfaltada. Un cop a Sadernes i ja a peu, cal seguir la pista forestal que ressegueix tota la bonica vall de Sant Aniol i senyalitzada amb senyals grocs de la xarxa de camins Itinerànnia. Un cop situats al Pont d’en Valentí (rètol d’Itinerànnia) 35 min, deixeu la pista de la vall per travessar el pont romànic. Trobeu les ruïnes de l’hostal de Ca la Bruta. Ara ja per corriol resseguiu la vall per l’altra banda una estona. Trobareu una cruïlla de corriols (45 min) indicada amb un rètol de fusta. Deixeu el corriol que ressegueix la vall -per on continuen el senyals grocs- i comenceu la pujada. Tot seguit travesseu la nova pista forestal de la Quera i de nou per corriol continueu pujant cap a Talaixà. Uns vint minuts més amunt, tornareu a travessar aquesta nova i polèmica pista forestal. Altre cop per dintre el bosc, anireu pujant fortament fins arribar al capdamunt del cingle, en el collet on hi ha el llogaret de Talaixà (2 h 5 min).

Més informació a l’itinerari 3 del llibre “A peu per la Garrotxa“, Edicions Cossetània, 2006.