El búnquer del Coll de Pal

Al nord de la serra Cavallera, important carena muntanyosa de l’interior del Ripollès, hi ha diversos búnquers defensius de la Guerra Civil, pel voltant del Taga i aquest situat al nord del Coll de Pal (1.777 m. d’altitud) que separa el Puig Estela del Puig del Pla de Pasteres.

L’estat de conservació és força bo encara que l’accés al seu interior és molt dificultós. Segurament l’acumulació d’estrats a l’entrada amb el pas del temps impedeixen d’entrar-hi millor. La veritat és que des del lloc hi ha una bona panoràmica de la Vall del Segadell i sobre la Collada Verda i seria un bon punt defensiu en cas de necessitat. En cas de tempesta, també podria fer d’aixopluc precari.

Nota important: El 23 de maig del 2013 rebo un correu del Sr. Ernest Serratosa i Casanelles que em fa uns precisos aclariments i m’aporta documentació important referent al búnquer del Coll de Pal i d’altres de Serra Cavallera que còpio literalment:

Hi ha tres búnquers per metralladora, incloent el que indiques, al nord de Coll de Pal, i un conjunt de tres entrades de refugi per personal, al sud i a la dreta del coll, més un búnquer d’observació i comandament de batalló a l’esquerra del cim del Pasteres i un altre búnquer per metralladora en mig del bosc que hi ha entre el cim del Puig Estela i l’Estany del Tarter. Tots sis elements NO van ser construïts durant la Guerra Civil, com dius en el blog, sinó entre els anys 1950 i 1952, aquests en concret. Formen part del “Centro de Resistencia 39”, dins de la “Organización Defensiva de los Pirineos”,
un sistema defensiu que es construeix entre el 1943 i el 1955, escampant uns 4.500 búnquers de diferents tipus entre El Port de la Selva i Hondarribia, per la serralada dels Pirineus. La finalitat de l’obra era evitar una invasió primer dels alemanys i després dels
aliats durant i després de la Segona Guerra Mundial. El projecte complet mai s’acaba i mai va entrar en servei.

Accés: Només es pot arribar a peu al búnquer i cal una bona excursió. Cal situar-se al poblet de l’Abella (1.200 m. d’altitud). S’hi arriba per una carretera asfaltada que surt a mig camí de les poblacions de Llanars i Vilallonga de Ter a la Vall de Camprodon. Un cop a l’Abella, situats davant de l’hostal Ca la Rosa, ja es veuen els senyals blancs i grocs del PR C-189 que heu de seguir fins al búnquer. Primerament per pista, el camí baixa suaument fins a creuar la riera de l’Abella. Un cop a l’altra banda, la pista comença a pujar més durament. Després la pista passarà a ser camí de ferradura molt bonic i herbat. Aquest camí es fa molts cops a cavall. Arribeu a la font dels Ocells amb un gran abeurador i rètol de la xarxa Itinerànnia. Només cal fer la pujada definitiva cap al búnquer situat a 5 minuts abans d’arribar al Coll de Pal i a la dreta del camí. Heu tardat unes 2 hores i 30 minuts de caminada.

Advertisements

2 thoughts on “El búnquer del Coll de Pal

  1. Retroenllaç: Resum mensual d’articles al bloc dels Indrets Oblidats (octubre 2012) « Josep Mauri

  2. Retroenllaç: Fortificacions defensives a la Serra de Montgrony | INDRETS OBLIDATS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s