El refugi de Sant Aniol d’Aguja

Al capdamunt de la popular i coneguda vall de Sant Aniol a l’Alta Garrotxa, a les dependències de l’antiga rectoria, va estar-hi durant uns quants anys, el refugi de Sant Aniol d’Aguja.

La seva situació enclotada a 445 m. d’altitud era òptima, al costat del popular santuari de Sant Aniol d’Aguja i al centre de nombroses excursions per diversos indrets on la natura ha estat generosa (cims, clots, boscos, cingleres i salts d’aigua).

La rectoria a començaments del segle XX ja havia estat un petit hostalatge. El Centre Excursionista de Banyoles l’any 1957 habilità com a refugi lliure aquesta dependència. Podien dormir quaranta persones (s’havia d’anar a buscar la clau a una masia a prop de Sadernes) i a la part baixa havia una part com a refugi lliure per a vint-i-cinc places. La progressiva degradació de l’indret per culpa de vàndals i gent indesitjable i la no presència d’un guarda permanent, va originar que el 1985 el Centre Excursionista de Banyoles donés de baixa el refugi.

El refugi de Sant Aniol l’any 1957

El refugi de Sant Aniol l’any 2011

La degradació de l’edifici fins ara ha estat constant i ràpida, ja hi ha arbres, arbusts i herbes arreu, parets esquerdades, estances destruïdes i un gran perill d’esfondrament que ofereix un seriós perill als visitants.

El refugi de Sant Aniol l’any 2010

Recentment (juliol 2012) encara s’ha complicat més la situació: ara s’ha enfonsat bona part de la teulada i de les seves bigues. Com sempre, aquest fet, accelerà la seva degradació definitiva. Sembla que la desfeta total de l’edifici és imminent. Al novembre de 2012 s’han fet més treballs d’apuntalament i protecció per tal que no s’esfondrés definitivament l’edifici.

El refugi de Sant Aniol l’any 2004

Una tanca protegeix l’accés a l’antic refugi de Sant Aniol (novembre 2012)

L’entitat “Amics de Sant Aniol” volen intentar recuperar l’edifici i fer-hi un refugi novament però, sense ajuda de les institucions està resultant molt difícil i ara l’edifici ja està molt ressentit i presenta molts danys estructurals.

Accés: L’accés només pot fer-se a peu. Cal situar-se al poblet de Sadernes (Veure descripció a l’entrada Talaixà). Un cop al Pont d’en Valentí -no cal anar-hi- deixeu a l’esquerra el camí a l’Hostal de Ca la Bruta i Talaixà. Seguiu el camí principal de la vall. Arribeu al bonic Gorg de Gomarell. Ara el camí és torna de ferradura i dificultós en algun punt. Seguiu la feréstega vall de Sant Aniol fins al final seguint els senyals grocs d’Itinerànnia en una hora més de bonic i sinuós camí entre els salts d’aigua de la riera de Sant Aniol -que heu de travessar diverses vegades, 1 cop a gual i dos per curiosos ponts- i envoltats d’alterosos cingles. Des de Sadernes a Sant Aniol unes 2 hores de camí bonic de debò!.

Més informació a l’itinerari 12 del llibre “50 itineraris a peu per Catalunya“, Edicions Cossetània, cinquena edició 2010.