Aquesta antiga parròquia que presideix un petit veïnat de masies disperses i totes abandonades, està situada al sud de la població de Castellterçol al Moianès, aturonada sobre un petit pujol de poca elevació però que ofereix un bon punt panoràmic. La desolació de l’indret és impactant en certs moments de l’any, però l’ombra del gran freixe i l’església encara sencera i ben vistosa, fan de la contrada molt atractiva i força visitada per excursionistes de la rodalia i per practicants de la bicicleta de muntanya.
L’església de Sant Julià, romànica, sabem que ja va ser reformada al segle XII i ampliada al segle XVII . A l’any 1590 el terme i l’església ja van passar a formar part del municipi de Castellterçol que ha perdurat fins avui. El cementiri annex recollia les despulles de tota la població del petit poblet, ara ja abandonat però que en altres temps de ben segur que deuria ser més pròsper i viu.
La rectoria annex a la parròquia podria haver fet d’hostal en algun temps però, ara ja s’està enrunant de forma ràpida i continuada i ja ha sofert algun acte vandàlic: l’any 1975 un pasavolant que utilitzava la llar de foc va calar-hi foc a l’església i recentment -abril 2011- uns lladres van robar la única campana que hi havia a l’ermita. Amb tot, l’edifici annex podria oferir un petit refugi d’emergència.
Accés: S’hi pot arribar amb vehicle -millor vehicle tot terreny- però és millor anar-hi a peu des de la població de Castellterçol. Situats al Passeig del Castell cal seguir els senyals blancs i vermells del GR 177 o Ronda del Moianès. Passeu ben a prop del Castell Terçol i el camí pista comença a pujar -fortament en algun punt- fins a l’antiga parròquia de Sant Julià d’Uixols en menys d’una hora de recorregut.
Retroenllaç: Resum mensual d’articles al bloc dels Indrets Oblidats (octubre 2012) « Josep Mauri