El pou de glaç de la Vinyota

El Vallès Oriental és sens dubte una de les comarques catalanes on més es va difondre la indústria rural dels pous de glaç que es va extendre fins a mitjans del segle XX on l’arribada de l’electricitat i els frigorífics, van fer perdre la necessitat d’aquest servei.

Entre els pous de glaç, de neu i les basses s’han identificat en aquesta comarca 143 elements. Al Montseny i a l’altiplà del Moianès és on per les seves característiques climàtiques, es concentren la major part de pous. Castellterçol, Castellcir i Moià és terra de pous i s’intenta, d’alguna manera, difondre aquestes construccions entre el turisme, encara que sense massa èxit perquè és una empresa complicada: els pous estan dispersos per la muntanya sense massa indicacions ni senyalitzacions i alguns de difícil localització.

El pou de la Vinyota és una de les principals construccions d’aquesta tipologia al Moianès i és potser un dels més famosos. Està situat una mica enlairat sobre la riera de Fontscalents, davant del Molí Nou i ben a prop de la balma de les Esplugues i la zona industrial “El Vapor” de la població de Castellterçol.

El pou és de planta cilíndrica, ben conservat, cobert amb cúpula, i adossat sobre el marge de la riera per això es va reforçar amb contraforts. Sobre la cúpula s’obren diverses finestres. Conserva el canal de desguàs fet amb carreus i lloses. El seu aspecte és esbelt i vigorós. A l’interior del pou, es veuen els encaixos de les bastides per empouar i desempouar. Encara que està protegit amb una reixa, la vista del pou per fora és molt interessant i per la finestra principal es pot veure parcialment l’interior.

Accés: Està a prop del camí que accedeix a la balma d’Esplugues, important masia encastada dins una gran balma i que ara és seu de l’Ecomuseu del Moianès. La visita a vint minuts del pou és del tot imprescindible. Des de la zona industrial “El Vapor” de Castellterçol, situada a la carretera en direcció a Moià, cal seguir els senyals blancs i vermells del GR 177-3 abandonant les últimes fàbriques i endintsant-se cap a la riera de Fontscalents. Arribeu entre camps i pasturatges a un pont (15 minuts). No cal creuar-lo. Allà deixeu el GR 177-3 que continua cap a les Esplugues i passant per davant de Can Santjaume i unes altres cases, arribeu al pou situat a l’esquerra del camí una mica enlairat sobre la riera de Fontscalents (20 minuts de recorregut).

El Molí-bernat

Situat ben enclotat al fons de la profunda gorja que comença a originar el sot de Balà, el Molí-bernat és un dels principals punts d’interès dels voltants de la població de Tavertet, ben a prop del salt del Molí-bernat, un dels salts d’aigua més rellevants d’Osona i tot Catalunya que cau per damunt de la grandiosa balma de les Corts. La balma, el salt i les restes del Molí originen en pocs metres de distància, un gran conjunt arqueològic i paisatgístic en aquesta zona del Collsacabra. L’accés una mica dificultós, les poques indicacions existents i la situació enclotada fan que la contrada avui dia encara no sigui massa visitada.

Consta que estava en funcionament l’any 1910 i era conegut en aquella època amb el nom de “Molí de Tavertet”. La visita al molí, és força completa perquè hi ha encara força dependències visitables, la bassa plena i sorprenentment dos moles senceres que tan s’havien utilitzat abans per a moldre el blat. Es veu ben visible la sortida d’aigües (carcabà) que des del Molí es tornaven a abocar cap al torrent. Segons l’època de l’any i principalment després de pluges, l’aigua de la font del molí surt arreu i s’escola cap avall inundant el camí que continua fins al salt del Molí-bernat. Des del molí estant, hi ha una bona vista sobre el salt i tota la fondalada del Sot de Balà creant una admirable contrada.

Detall d’una mola

També cal dir que a la balma de les Corts, al cantó de migdia hi ha unes restes molt minses de parets -Corts- que podien haver donat nom a la gran balma. Però el que és evident és que, qui visita la balma de les Corts, ho fa pel meravellós salt d’aigua (salt del Molí-bernat) que cau per sobre de la balma cap al sot de Balà i que, si s’ensopega l’excursió després de forts aiguats, el paratge és fantasiós i digne d’admirar.

Salt del Molí-bernat

Mireu el vídeo de la balma i el salt del Molí-bernat al You Tube!

Accés: Només es pot fer a peu i és una visita només apropiada per a excursionistes. L’accés no és massa fàcil per enlloc, els camins són durs i amb desnivell sobtat i perillosos en temps de pluges. Us recomanem aquest itinerari que és el més emocionant i vistós. Cal situar-se a l’extrem més occidental de Tavertet, ben a prop de la pista poliesportiva, on hi ha un rètol que indica el Cingle de la Miradora. Des d’allà, agafeu el camí més ample i herbat de la dreta en direcció al sot de Balà sense cap indicació i uns metres per sobre del poliesportiu. Quan arribeu a prop de la cinglera, surten els primers senyals de pintura blanca i groga. El camí sobtàdament gira cap a l’esquerra i comença a baixar fortament. Algun tram del camí està reforçat amb algun graó de fusta. Sempre seguint els senyals grocs, continueu baixant fortament amb contínues giragonses. Un cop el camí ja ha baixat prou, agafeu una marcada direcció nord cap al proper salt del Molí-bernat que normalment ja sentiu si baixa ben ple. Travesseu l’impressionat Balma de les Corts i pugeu per l’altre extrem, on una barana de fusta ajuda i uns graons a superar un pas que abans era complicat. El molí us queda a la dreta i a sobre vostre i normalment l’aigua de la font comença a caure sobre el camí i us dificultarà l’accés. Heu tardat uns 45 minuts de camí emocionant i intens.

Més informació del recorregut que visita el salt del Molí-bernat a l’itinerari 49 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.

La Balma de Can Solà

Al terme municipal del Bruc a la comarca de l’Anoia a 553 m d’altitud i ben a prop de la muntanya de Montserrat, hi ha la Balma de Can Solà, espectacular balma de grans dimensions que no deixa de sorprendre quan s’hi arriba per primer cop.

La seva extensió està calculada en 3.150 m2 i longitudinalment hi circula un torrent d’aigua que ha erosionat els estrats de forma circular formant la balma. Al centre hi ha una antiga font i en èpoques de moltes pluges hi brolla abundantment. Al costat d’aquesta font hi ha un forat artificial a la paret on s’observen orificis fets per una prospecció minera. Les dimensions d’aquesta balma són 120 m de llarg per una fondària màxima de 35 m i una alçada que arriba als 15 m sent una de les més grans de Catalunya.

Les restes de les antigues edificacions, que ultimament feien tasques de protegir els ramats de bestiar, són encara importants però tot el conjunt està una mica degradat perquè hi ha algunes pintades a les parets i s’han obert diverses vies d’escalada que pot aportar certa afluència d’escaladors segons el dia. Amb tot, la seva visita és del tot recomanable i normalment el lloc és totalment isolat i s’hi respira la calma més absoluta.

Accés: El camí d’accés no està gens indicat i sembla que no hi vagi mai ningú. Encara que com he dit no és cert. S’ha de sortir de la població del Bruc en direcció al coll del Bruc per l’antiga carretera N-II fins a prop del km 572 on un rètol indica el carrer Martorell de la Urbanització Montserrat Parc Zona B. Allà aparqueu el cotxe. Travesseu la nacional i seguint uns senyals grocs de pintura, hi arribeu en uns 15 minuts d’agradable camí. Els últims metres són de baixada i per camí rocós on cal vigilar si la roca és mullada.

Nota a febrer de 2013: Un cop s’ha delimitat l’àmbit d’actuació d’aquest bloc, aquesta balma s’ha quedat fora de l’àrea estudiada. Donat el seu gran interès però, he cregut convenient deixar-la al bloc per al seu coneixement.

El Molí del Mir

Una mica apartades de les aigües de la riera de la Foradada o del Mir i ben a prop del Salt del Mir al municipi Osonenc de Santa Maria de Besora, hi ha escampades tres edificacions corresponents a l’antic molí fariner.

El seu estat d’abandonament és molt important tot i que recentment s’ha arranjat alguna part del camí d’accés, millorat la graonada i alguna dependència. Un dels edificis conserva el mecanisme per moldre, un altre li manca la teulada i el tercer, més a prop de la riera amb una font, és el que està en pitjor estat de conservació. El proper salt del Mir, bonic saltant situat a pocs metres, està potenciant el turisme de la zona i cada cop hi ha més gent que s’acosta per veure’l. La veritat és que el salt, en altres èpoques solitari i desconegut, s’està convertint en un dels paratges naturals més concorreguts d’Osona. La millora en el camí d’accés, la seva senyalització i l’obertura del restaurant a la casa del Mir ha contribuït a aquesta divulgació.

Precisament el vistós Salt del Mir és la portada del meu últim llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona” (Edicions Cossetània, 2012)

Abans d’arribar al fons de l’engorjat, punt on hi ha les restes del molí, si s’observa bé el llit del riu davant de la nova passera de fusta, pot apreciar-se els forats rectangulars on anaven clavats els troncs de l’antiga utilitzada per a pas de cavalleries i darrere seu, la resclosa, que mitjançant un canal agafava el preciat líquid en direcció al molí. Les restes del canal només es poden aprecir en aquest primer tram ja que està desaparegut en un bona part del recorregut.

Resclosa, canal, restes de les cavitats de l’antiga passera i la nova

L’aigua que alimentava els molins era retinguda per una petita bassa a la part superior del salt i s’enviava a través d’unes comportes cap el primer dels dos molins en què la força de l’aigua feia bellugar la turbina i les moles. Encara es pot veure part del maquinari utilitzat amb l’eix i les pedres per moldre.

Accés: Cal situar-se a l’hostal i casa de turisme rural del Mir. L’hostal obert de dijous a diumenges s’anomena “La Cabanya del Mir” i ocupa la dependència de l’antiga pallissa (Més informació al telèfon 646 24 73 69). S’accedeix a aquesta casa per una bona pista forestal de 2 km que surt de la carretera de Santa Maria de Besora a Vidrà, tot passat 2 km amunt de Santa Maria de Besora. Un cop al Mir només cal agafar la pista forestal -millorada per al turisme- en descens que va al salt del Mir. La pista està indicada amb els senyals blancs i vermells del GR 151. Després d’unes giragonses s’arriba a la riera de la Foradada que es travessa còmodament per una passarel·la de fusta. Després és deixa a l’esquerra el GR 151 en direcció al santuari de Bellmunt i el camí començara a baixar suaument cap al fons de la gorja. Les edificacions principals del molí estan a la dreta del camí. Un cop a la riera el salt del Mir és a la vosta dreta i és un indret digne de conèixer i contemplar i si és a l’estiu de fer-se un bon bany. Heu tardat uns 25 minuts des de la casa del Mir.

El Molí Nou de Salgueda

A la riba esquerra del riu Ges just amb l’aiguabarreig amb la cabalosa riera de Sant Bartomeu al municipi Osonenc de Vidrà i un xic elevades, hi ha les restes de l’antic Molí Nou.

Actualment és un munt de ruïnes on la vegetació ha arrelat arreu però és interessant de fer-hi una visita. Com es pot veure en aquesta magnífica fotografia de l’Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, a principis de segle XX es trobava en plena vitalitat. En aquesta estampa unes noies miren com pesquen dos homes enfront el Molí (un sembla ser el Mossèn, segurament de Vidrà).

Pescant a l’aiguabarreig de la riera de Sant Bartomeu i el riu Ges al Molí Nou ‘Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya’

Encara podem apreciar com podia funcionar aquest molí fariner. Veiem les restes de la resclosa que desviava el riu cap al canal, de l’antiga bassa i podem imaginar que per sota la casa es tornava l’aigua a la riera. De la turbina i els mecanismes no es pot apreciar res.

Aiguabarreig del riu Ges i la riera de Sant Bartomeu vist des de l’interior de les restes del Molí Nou

Accés: El seu accés més còmode és a través del sender de petit recorregut PR C-47 o sender de la vall del Ges senyalitzat amb senyals blancs i grocs. Situats al petit barri de la Creu de l’Arç de la població osonenca de Vidrà, ja veieu els cartells i indicacions en direcció al Puigsacalm enfront del carrer que accedeix al càmping. El corriol baixa sobtàdament entre la fageda fins a entroncar amb la pista d’accés de Vidrà a Sant Bartomeu que cal seguir cap a la dreta i ben a prop del riu Ges. Més tard creueu el riu Ges per un pont. Arribeu a una cruïlla (25 minuts) on cal deixar la pista per girar a la dreta per un bonic corriol entre avellaners en lleuger descens (seguiu els senyals del PR C-47). No cal travessar el riu per on continuen els senyals del PR en direcció al Pont de Salgueda i el Salt del Molí. El Molí Nou us queda una mica apartat a l’esquerra enlairat entre les dues barrancades. Heu tardat uns 40 minuts des de Vidrà per una agradable i vistosa passejada. També cal dir que el bonic salt del Molí del Salt es troba a quinze minuts d’aquí seguint els senyals del PR C-47 fins al fons de l’engorjat tot passant abans per l’esvelt Pont de Salgueda i per les petites restes d’un altre molí. Sinó coneixeu la contrada, la seva visita és imprescindible, però en aquest cas ja no podem dir que sigui un indret oblidat perquè el salt és força conegut i famós entre els excursionistes que exploren els voltants de Vidrà i la Serra de Bellmunt. Al salt s’hi arriba per diversos accessos des de Vidrà.

El sobri Pont de Salgueda

El popular i bonic Salt del Molí del Salt