L’Hospital de Sang de Matarrodona i la cova de la Cort Fosca

Al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac podem trobar dues de les més interessants i vistoses curiositats naturals i arqueològiques de la zona. Parlem de l’Hospital de Sang de Matarrodona i de la cova de la Cort Fosca. L’Hospital de sang de Matarrodona és un curiós esvoranc que travessa la roca de banda a banda. El nom li prové de què en èpoques de les guerres carlines (s. XIX) aquí fou un hospital de sang carlí. De fet, les restes de les parets que en queden a banda i banda de l’esvoranc denoten un passat molt antic. Costa de creure i imaginar que en el segle XIX aquí hi hagués un petit aixopluc i ajut sanitari per guarir els ferits de la guerra en un indret tan aïllat, enclotat i amagat al fons d’una canaleta d’accés difícil i complicat. Malauradament alguna resta de pintura a les parets de la roca de l’esvoranc i algun desperfecte a les restes dels murs ens avisen d’alguna bretolada més recent.

Hospital de Sang de Matarrodona

Restes de parets a l’esvoranc de l’Hospital de Sang

De fet, a la veïna cova de la Cort Fosca, distant pocs metres de l’hospital de Sang just per la canaleta d’accés, hi ha aigua permanentment. Per aquest motiu, a dintre de la cova es va fer la font del Rossinyol, una cisterna feta de pedra amb aixeta i tot que recull tots els regalims del sostre de la cova. Per tant, en pocs metres hi havia aixopluc, amagatall, assistència i aigua el que convertien l’indret en perfecte per refugiar-se. Per visitar la bonica cova de la Cort Fosca és necessari un lot per fer-ho ja que és força profunda, la llum natural no hi entra i a més el trajecte fa corba. Investigar una mica pel seu interior és emocionant i curiós a l’hora; hi ha interessant formacions rocoses, piques naturals, degotalls d’aigua, la font del Rossinyol… tota una sèrie d’al·licients remarcables i de visita imprescindible.

Primer tram de la cova de la Cort Fosca. Cal observar la curiosa pica de pedra (la foto és feta amb flash, la foscor és absoluta)

Primer tram de la cova de la Cort Fosca. Cal observar la curiosa pica de pedra (la foto és feta amb flash ja que la foscor és absoluta)

Arribant a la font del Rossinyol

La pica de la font del Rossinyol a l’interior de la cova de la Cort Fosca

Accés: La Serra de l’Obac és dura per a l’excursionista. Camins difícils, indrets perdedors, poques indicacions, corriols sobre la roca nua, canals inclinades… tot posarà a prova els vostres coneixements. Amb tot, el camí més lògic per arribar al conjunt de l’Hospital de Sang i la Cort Fosca surt del km 11 de la carretera de Terrassa a Mura i Talamanca punt on hi ha un aparcament. Aquest lloc se’l coneix com a l’Alzina del Sal·lari a 710 m d’altitud. El camí serà molt interessant i variat perquè permetrà a més visitar les balmes obrades de la Porquerissa, font de la Pola i la cova Gran (vegeu la curiosa història de la font de la Pola al bloc Trail Sant Llorenç). Per pista forestal en pujada mantinguda cal arribar fins al coll de les Tres Creus a 872 m. (30 min). Travesseu el coll i ja per corriol passareu per la balma de la Porquerissa i arribareu més tard -corriol a la dreta- a la balma obrada i font de la Pola (1 hora). Fins aquí el trajecte és força concorregut i visitat pels excursionistes. Des de la font de la Pola encara quedarà 1 hora més de camí. Continueu pel corriol que veníeu, pugeu fins al Coll de la Tanca i uns minuts després deixareu a mà esquerra balma de la cova Gran. Sortiu a la nova pista forestal de Matarrodona la seguiu cap a la dreta i al primer revolt a mà esquerra un petit senyal de pintura blau indica la direcció cap a l’hospital de Sang. Algun senyal groc també. Voregeu la cinglera fins arribar a un petit mirador que sembla que no tingui continuació. Allà a mà dreta s’inicia una fàcil canaleta que porta fins a la cova de la Cort Fosca i l’Hospital de Sang, 750 m. Unes 2 hores de recorregut molt variat i intens però no exempt de complicacions sinó es coneix la contrada.

La via romana del Coll de Parpers

Ben a prop del Coll de Parpers, que separa les comarques del Vallès Oriental amb el Maresme, hi ha importants restes de la que fou la anomenada “Via Sergia”. Aquesta via que es calcula que des de Vic (Ausa) i passant per Caldes de Montbui, Granollers i la Roca del Vallès arribava fins a Mataró (Iluro) va ser creada pel cònsol Manius Sergius l’any 120 aC.

A difèrencia de la popular via romana del Capsacosta que uneix el Ripollès amb la Garrotxa que ha estat potenciada últimament i podríem dir que és força coneguda entre excursionistes i amants de l’art, la via romana del coll de Parpers, roman oblidada i desconeguda i gens indicada, tot i que podem apreciar algun treball de restauració en algun punt, reforços, desbrossada de vegetació i petits treballs de rehabilitació. D’alguna manera la via es va anar utilitzant fins al voltant de l’any 1800 quan es va fer la carretera del Coll de Parpers.

Via Romana Coll de Parpers

Desguassos, murs, guardarodes, clavegueres, trams empedrats i principalment el pont romà, són els atractius d’aquesta via que en uns 30 minuts d’agradable passejada us retornarà per moments a l’època romana. Cal dir que el pont romà, el principal punt d’atracció de la contrada, va ser rehabilitat al segle XVI i es poden apreciar en la construcció parts de l’època antiga i de la moderna. En els últims mapes de l’Editorial Alpina del Parc del Corredor i d’Argentona i el seu entorn localitzen el pont i la via romana i d’aquesta manera poc a poc s’anirà coneixent la contrada.

Pont Romà

Accés: Cal situar-se al coll de Parpers, l’antiga carretera que uneix la Roca del Vallès amb Argentona i Mataró, ara poc utilitzada arran de la nova autopista que travessa el coll per un túnel. Al coll hi ha algun espai per aparcar vora la carretera. Cal anar ja a peu uns metres en direcció a Argentona i a mà dreta surt una pista forestal barrada als cotxes i motos per una cadena -cap indicació-. Allà comença la via romana i caldrà anar baixant per l’ample camí i contemplar les nombroses restes arqueològiques de l’antiga via durant uns 30 minuts de recorregut en marcada davallada començant per l’amplada de la via que denota un passat esplendorós.

Nota a febrer de 2013: Un cop s’ha delimitat l’àmbit d’actuació d’aquest bloc, aquesta via romana s’ha quedat fora de l’àrea estudiada. Donat el seu gran interès però, he cregut convenient deixar-la al bloc per al seu coneixement.