La balma de les Piques

La balma de les Piques, ben a prop de la bonica població osonenca de Tavertet i situada al recer del Puig de les Baumes a una altitud de 890 m, és un dels principals tresors arqueològics i naturals del Collsacabra. Encara que s’hi veu molt poca gent, la seva aproximació curta des del mirador del Sot de Balà a la carretera de Tavertet i la senyalització en part del camí d’accés per part de la Diputació, fa que la visita a la balma tingui una certa anomenada.

Balma de les Piques

Però principalment la contrada és coneguda, si més no a nivell oral, per formar part de la llegenda que explica que aquí s’hi refugiava el bandoler Joan de Serrallonga i els seus seguidors al segle XVII. No se sap amb certesa però, el que està clar, és que la balma té tots els avantatges perquè així fos: un sostre horitzontal que li configura una bona capacitat d’habitacle amb una gran amplada -té una llargada d’uns 50 m-, prou espai i accés dificultós per a fer d’amagatall i amb aigua que regalima del sostre i que recullen dos magnífiques piques -o obis- fetes de pedra (d’on li ve el nom).

Balma de les Piques (detall)

Sembla amb certesa que va ser habitada perquè hi ha algunes restes -molt poques- de parets. Potser juntament amb la balma del Castell de la Fossa i la balma del Sunyer de Baix, siguin les balmes més importants i boniques dels entorns de Tavertet però, clarament aquestes dues, tenen restes molt més importants de parets i distribucions interiors.

Accés: Situats al mirador del Sot de Balà (770 m), al punt km 9,6 de la carretera de Santa Maria de Corcó a Tavertet, hi ha un petit espai per aparcar. Camineu uns metres en direcció a Santa Maria de Corcó, i trobeu a la dreta els primers rètols informatius. Deixeu a l’esquerra a certa distància la pagesia i granges de les Baumes. Agafeu el camí que amb pujada mantinguda us portarà al Collsaplomera, 882 m d’altitud. Un cop al Coll (15 minuts) deixeu la pista forestal per agafar un camí de ferradura a l’esquerra que anirà planejant per sota del Puig de les Baumes amb bones vistes panoràmiques. Als últims metres, per un corriol a la dreta -algun senyal de pintura- amb algun esbarzer i altres arbusts punxeguts, enfileu cap a la paret on hi ha la balma de les Piques (30 minuts). Si seguiu el corriol després d’uns minuts entre l’espesa vegetació i per uns bonics graons tallats a la roca, podeu pujar fins a la base de la coneguda i esvelta roca anomenada el Barret de la Perereda. Tota una bonica i recomanada visita a indrets oblidats i feréstecs ben a prop d’un aparcament de cotxes.

Més informació a l’itinerari 7 del llibre “A peu per Osona“, Edicions Cossetània, 2004.

Anuncis

La balma i cisterna de Savellana

A prop de la població osonenca de Roda de Ter però dins del terme municipal de les Masies de Roda, hi ha força paratges de gran interès arqueològic i paisatgístic. El castell de Savellana, del quan en queden poques restes de parets i és situat dalt d’un alterós turó prop del gran casal de Salou, és potser un dels punts més interessants de la zona, encara que no massa divulgat ni freqüentat. Bona culpa d’aquesta greu mancança són els diferents mapes que dibuixen aquesta part del curs del Ter mitjà força incomplets i amb greus mancances de camins i corriols.

Cisterna de la balma de Savellana

I molt menys conegut encara, tot i que hi passa l’antic camí que pujava al castell de Savellana des de la masia del Salou, és la balma i cisterna de Savellana. Aquestes restes de balma obrada i antiga cisterna denota un passat habitat i força recent d’aquesta contrada. No he trobat dades d’aquesta balma ni de quan es va construir la cisterna, molt ben feta d’altra banda. Ni tan sols apareix el nom de la balma enlloc. La cisterna, feta de pedra, recull tots els abundants regalims dels sostre de la balma. Tot i que surt una mica d’aigua per una petita fonteta i es fa un petit reguerot al mig del camí, es podria veure millor amb un recipient posant-lo a dins de la cisterna, encara que no s’aconsella per l’estancament de les aigües. Es pot observar la importància del camí que hi porta fa segles enrere perquè té algun tram empedrat i hi ha graons en algun punt per superar el desnivell.

Detall cisterna Savellana

Accés: Just abans d’entrar a la població de Roda de Ter provinents de Vic, cal agafar la pista forestal asfaltada que porta a la finca privada del mas de Salou. Arribeu a una porta que tanca l’accés a la propietat. Si veniu en cotxe hi ha un petit aparcament (des de Roda de Ter s’hi pot arribar seguint els senyals del GR 210 des del carrer Verdaguer i després General Carbó a la dreta en uns trenta minuts d’agradable camí). Passeu la porta que delimita la propietat i seguiu per la dreta cap el Mas de Salou (10 minuts). Un cop passat aquest gran casal originari del segle XIV, hi ha una cruïlla de pistes. Seguiu cap a l’esquerra en direcció a l’ermita de Santa Magdalena del Conangle. Cal estar atents perquè uns metres després a la dreta de la pista comença l’antic camí al castell de Savellana que ressegueix per baix tota la cinglera (no indicat). Arribeu a la balma en uns 10 minuts de bonic corriol, en total uns 20 minuts des de l’aparcament de Salou. Si continueu el camí passat la balma arribeu en cinc minuts més a una cruïlla de corriols. A l’esquerra i de pujada un d’ells puja (amb una interessant escala tallada a la pedra) fins a les poques restes del castell de Savellana (originari del segle XI) de visita imprescindible per completar la jornada i que, tot i ser declarat bé cultural d’interès nacional el 1993, roman en l’oblit absolut i només és visitat per excursionistes de les poblacions de les rodalies.

La Pedra dels Sacrificis i els gravats de Savassona

Tot i que la contrada osonenca de Savassona, situada a mig camí del poblet de Tavèrnoles i el Parador de turisme de Sau, és força visitada per turistes, escaladors o curiosos que accedeixen a l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, molts passen de llarg els paratges arqueològics i prehistòrics de la Pedra dels Sacrificis i els diversos gravats del Pla de Savassona. Tampoc no cal enganyar-se, la Pedra dels Sacrificis és molt més visitada que altres indrets oblidats d’aquest blog. Es tan propera d’un aparcament de cotxes que cada cop agafa més fama i la gent s’hi acosta per veure-la. També cal dir, que surt a un dels itineraris de la Diputació de Barcelona a l’espai natural de Guilleries-Savassona i el sender de petit recorregut PR C-40 que passa per Tavèrnoles i porta al monestir de Sant Pere de Casserres, hi passa ben a prop.

La pedra dels Sacrificis

A mig camí de l’itinerari que puja fins a Sant Feliuet de Savassona hi ha el bonic Pla de Savassona enmig d’una magnífica pineda de pi roig. Aquí hi ha la famosa i monumental pedra de gres anomenada del Dau. Des del mateix pla, un corriol mena a l’esquerra a la Pedra dels Sacrificis en uns cinc minuts cap al sud i un corriolet en direcció nord porta fins a diverses petites roques que porten diferents inscripcions a uns 200 metres.

La gran Pedra dels Sacrificis d’unes 400 tones de pes, és segurament despresa del carener rocós principal i està excavada per sota, segons unes excavacions fetes el 1976 que complementaven unes d’anteriors. Es van trobar tombes amb estris i diferents ossos datats a uns 2.350 aC. Els diferents materials obtinguts es troben a l’actualitat al Museu Episcopal de Vic. L’origen dels solcs gravats a la pedra han estat interpretats de dues formes: la primera que les tribus neolítiques que aquí vivien feien sacrificis humans i animals i la sang s’escolava pels reguerots de la roca i es recollia (d’aquí el nom) i la segona i més probable, és que aquests solcs eren les guies que sostenien les teulades de les cabanes construïdes a sota seu. Sigui com sigui, el lloc és màgic i misteriós i digne de conèixer.

L’altre indret a visitar és tornant al Pla de Savassona entre els pins roigs, un corriolet es decanta una mica al nord per visitar diferents pedres gravades amb creus i figures humanes que van des del neolític fins a l’edat mitja. Són la pedra de les Bruixes i la pedra de l’Home o pedra del  Nen. Segons una notícia de l’estiu passat (2012) del diari osonenc El 9nou s’han iniciat uns treballs de restauració d’aquests gravats.

pedra de les bruixes

La pedra de les Bruixes després de la restauració (2013)

La pedra de les Bruixes després de la restauració (2013)

Nota a juny del 2013: Els treballs de restauració han estat acurats i precisos però, tot s’ha de dir, que ha tret part de l’encís i l’encant que abans posseïa la contrada amb la molsa a les pedres, la humitat, les parts fosques, la dificultat de trobar les pedres… Ara estan les pedres com si hagués caigut lleixiu al damunt; tot ben net i polit, els gravats ben marcats i visibles i la seva situació ben indicada. A més, s’han posat plafons informatius i han protegit les pedres amb unes baranes.

La pedra de l'Home després de la restauració (2013)

La pedra de l’Home després de la restauració (2013)

Aquesta curiosa pedra amb una lluna representada la vaig trobar un dia de l'any 2002 i ja no l'he trobada més

Aquesta curiosa pedra amb una lluna representada la vaig trobar un dia de l’any 2002 i ja no l’he trobada més

Savassona és tot un gran conjunt arqueològic sense comptar la visita principal, que és l’ascensió fins al turó on hi ha l’ermita de Sant Feliuet de Savassona situada a uns 25 minuts de l’aparcament i també de visita obligada. El corriol té algun tram empedrat i amb graons de gran interès moldejats a la roca. A més, es pot veure alguna tomba antropomorfa i antigues cisternes o bassiols tallats a la roca viva per tal de proveir-se els antics pobladors d’aigua de la pluja. Cal fixar-se que molts d’aquests bassiols estan comunicats entre si amb diversos reguerons també excavats a la roca, creant un entramat curiós per tal d’aprofitar l’aigua.

Curiós bassiot i canalització tallat a la roca viva a dalt de l'ermita de Sant Feliuet

Curiós bassiol i canalització tallat a la roca viva a dalt de l’ermita de Sant Feliuet

Accés: Situats a l’aparcament a la vora de la carretera de Tavèrnoles al Parador Nacional de Sau, cal seguir les indicacions cap a Sant Feliuet de Savassona. Ben aviat es troben els senyals blancs i grocs del PR C-40 que pugen des de Tavèrnoles. Un cop al Pla de Savassona deixeu el PR C-40 i cal fer les desviacions indicades cap a la Pedra dels Sacrificis i després tornar al Pla i accedir als gravats a uns 200 metres. Uns 20 minuts d’agradable passejada. Des del Pla també hi ha indicacions cap a la propera ermita de Sant Feliuet de Savassona dalt del cingle.

El balneari de la Fontsanta

Entre les poblacions osonenques de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló i ben a prop de la riba dreta de riu Ges, hi ha les restes del que fou un important balneari anomenat de la Fontsanta. A primer cop d’ull, entre les imponents restes, ja es pot veure que els edificis, les seves instal·lacions, els monumentals roures i plàtans, les antigues fonts i els seus voltants havien estat importants en una altra època. La placidesa de l’entorn vora el riu era ideal per fer un establiment d’aquest tipus.

Balneari Font Santa a principis de segle XX

Construït el 1847, havia allotjat a nombrosa burgesia barcelonina que volia prendre les aigües medicinals de les seves fonts ja siguin sulfuroses a la font Pudenta o ferruginoses a la font del Ferro. Els jardins del balneari i el bonic tram del riu Ges, també feia que el balneari fos un punt de trobada de la gent del voltant. Avui totes dues fonts estan enrunades i pràcticament no ragen mai i quan ho fan tenen alts nivells de nitrats a l’aigua.

Balneari de la Fontsanta

Des de després de la guerra civil l’edifici fou abandonat i s’anà deteriorant amb rapidesa. Si es mira alguna fotografia antiga el contrast entre el que havia estat i el que és ara és brutal. Això no obstant, les ruïnes s’han de visitar perquè encara denota el seu passat gloriós i estan emplaçades com he dit, en un magnífic paratge.

Font del Ferro principis segle XX

La font del Ferro a principis del segle XX

Font del Ferro

La font del Ferro (febrer 2013)

Comparativa de la Font Pudenta entre una foto dels anys 30 i una de febrer de 2013. Sembla ser que el roure és l'únic que supera millor el pas dels anys

Comparativa de la Font Pudenta entre una foto dels anys 30 i una de febrer de 2013. Sembla ser que el roure és el que porta millor el pas dels anys

Accés: Entre les poblacions de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, passat el nou pont de l’Aníjol, surt una pista de terra a mà dreta que hi porta al balneari en uns 400 metres.

La Fontsanta és punt de pas del PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Vidrà fins a Torelló. És molt més interessant arribar al balneari a peu des de Sant Pere de Torelló per exemple, seguint els senyals blancs i grocs del sender en uns 3,5 km d’agradable i vistós recorregut entre vegetació de ribera. El camí surt de Sant Pere de Torelló al final del tot del poble a la carretera d’Olot, a la desviació que accedeix a la casa de colònies del Molí de la Riera. Allà hi ha el primer rètol informatiu del PR C-47. El camí creua el riu Ges mitjançant unes pilones, força útils però que, en cas de gent gran o nens, caldrà anar en compte si no voleu evitar una remullada o una caiguda brusca al riu. A més, el camí passa per sobre del Pont de Targarona, important obra del segle XVIII i accés principal al mas de Targarona. Un recorregut del tot recomanable i agradable, prenent les precaucions necessaries en tots els camins que voregen rius.

La caseta del cable del Salt de Sallent

Ben a prop del famós salt de Sallent, un dels salts d’aigua més alts de Catalunya i a la part de dalt de la vertiginosa cinglera, hi ha abandonades totalment i absolutament amagades, les restes del que fou un cable o petit transportador que unia la part alta de la cinglera amb la part baixa de la vall i servia per baixar fusta i altres materials de la muntanya a la vall.

Caseta del cable Salt de Sallent

Caseta del cable Salt de Sallent

De fet de la caseta no hi queda res i tan sols podem veure, a tocar de l’abisme, part dels mecanismes oxidats de ferro i de les politges que servien per baixar els materials cap a Sant Privat d’en Bas. Potser únicament la visita als mecanismes seria una proposta una mica justa per a un lloc tan allunyat, però si es complementa la sortida amb la visió del salt de Sallent des del seu petit mirador quedarà una proposta del tot recomanable. També cal dir que a la part de baix a la vall i ben a prop del riu Gurn hi ha restes dels mecanismes de la caseta del cable del nivell inferior un cop superats els 400 m de desnivell des de dalt la cinglera a la vall. Però recomano visitar aquest per la seva arriscada posició vers la cinglera.

Accés: Hi ha diversos camins que porten al famós salt de Sallent. Potser el més conegut és el que surt de Sant Privat d’en Bas conegut com a “Camí dels Matxos” i actualment senyalitzat amb els senyals grocs d’Itinerànnia. Cal aproximar-se fins a l’àrea de pícnic de la Plana Xurri (650 m d’altitud) un cop passat el llogaret de Sant Privat d’en Bas. Situats de nou a la pista principal, des d’allà ja podeu seguir els senyals cap el camí dels Matxos. Deixeu la pista que gira a l’esquerra i porta al restaurant Can Turó i seguiu per una altra pista a la dreta. Uns minuts més tard deixeu la pista i comença el corriol. En dura i constant pujada arribareu, sempre seguint els senyals grocs, a dalt de la cinglera. Trobeu la pista d’accés a Santa Magdalena del Mont (porteu 1h 35 minuts). Seguint la pista cap a la dreta en direcció al salt de Sallent uns 200 metres, tot seguit entre restes de senyals entre prats, rosers punxeguts i ginebrons, intenteu anar en direcció a la cinglera per trobar les restes dels mecanismes a frec de cingle. No us serà fàcil perquè s’ha de passar la vegetació arbustiva per on es pugui. Per continuar després cap al salt de Sallent heu de tornar a situar a la pista principal. Uns metres després a la dreta un popular corriol porta al fantàstic mirador del salt de Sallent. Un indret força conegut ben a prop d’un altre del tot oblidat i amb afany de descoberta.