La torre de telegrafia de Seva

Vaig tenir curiositat per la torre de telegrafia de Seva quan vaig llegir un article del geògraf i erudit Francesc Roma al seu interessant bloc d’arqueologia anomenat Patrimoni existencial de l’Alt Congost que divulga, fins a l’últim detall, tot el patrimoni d’aquesta part d’Osona i el Vallès Oriental. Les restes de la torre de Seva, encara ben visibles, estan oblidades i desconegudes per tothom al capdamunt d’una careneta, ben a prop de la casa de l’Espargueró i de la urbanització de Perafita.

Era curiós perquè en cap dels mapes disponibles hi ha havia cap dada que fes pensar en trobar les restes d’aquesta antiga torre de comunicacions per senyals entre Vic i Hostalric. Si hom es fixa bé al fons de la vall del Congost, des del dipòsit d’aigua de dalt de la carena de l’Espargueró, es veu la torre telègraf de Puiggraciós que és de les poques que es conserven en bon estat i no són un munt de ruïnes. Segons el professor de la Universitat de Barcelona Sr. Antonio Aguilar a un magnífic article a la revista Scripta nova la torre del Puiggraciós era de la línia de Barcelona a Vic i en canvi la de Seva sembla ser que, tot i ser pròxima a la vall del Congost, tenia la missió d’enviar senyals o bé cap a Sant Julià de Vilatorta (Osona) al nordest o cap a Sant Martí de Riells (la Selva) al sudest. En el primer cas sembla possible però cap a Sant Martí de Riells és del tot inacceptable perquè les importants altituds de les carenes del Pla de la Calma i el turó de l’Home no ho permetrien, a menys de què hi hagués alguna altra estació intermèdia que ell no menciona al seu article.

Lògicament, les torres es posaven als llocs estratègics on poder comunicar-se entre si. El que sembla evident és que a on hi ha les restes de la torre de Seva abans no hi deuria haver tan bosc, perquè actualment els pins taparien bona part de la torre (sembla ser que tenia dos pisos d’alçada) i la comunicació no seria possible. Vegeu alguna dada més sobre telegrafia òptica a l’entrada de la Torre dels Soldats d’aquest bloc.

Per acabar de completar la troballa -com si no fos poc- podem apreciar la sorprenent quantitat de fòssils marins que hi ha encastats a les pedres de la torre; petxines i closques de tot tipus, realment impactant i sorprenent!.

Detall de fòssils marins de la pedra

Accés: Des de la part nord de la població d’Aiguafreda, cal agafar la carretera local que porta a Seva passant per la urbanització del Muntanyà. Quan arribeu al capdamunt de la pujada, arribeu a la urbanització de Perafita. Cal agafar el carrer anomenat de Can Garriga cap a l’esquerra. Un cop arribats al núm. 100 cal aparcar. Des d’allà, uns graons pugen fortament fins un dipòsit d’aigua situat dalt de la careneta de l’Espargueró i amb bones vistes panoràmiques. No cal entrar-hi perquè una cadena no ho permet. Per fora i vorejant una tanca -pel nord-, un corriolet en lleuger descens -sense allunyar-se de la tanca ni de la carena- portarà en menys de deu minuts fins a les restes de la torre situades ben a prop, a sota d’una torre elèctrica, dintre del bosc i al damunt de la finca de l’Espargueró.