Les inscripcions del Pla de l’Home Mort

El Pla de l’Home Mort, situat una mica enlairat sobre el torrent de Baubs i ben a prop del Collet de Baubs o de Comallevosa, ha estat des de sempre un important punt de pas a l’antic camí que des de Ripoll anava al santuari de Vidabona.

Primera pedra de terme venint des del Coll de Baubs

Primera pedra de terme venint des del Coll de Baubs

Unes pedres de terme i una pedra amb un inscripció funerària situades unes ben a prop de les altres i a l’esquerra del camí ben visibles, fan que els pocs excursionistes que s’hi atansen que van a Vidabona o a Sant Julià de Saltor, intentin desxifrar l’entrellat que ens estant explicant les pedres. Pel poc que podem dir sembla que el topònim “Home Mort”, com en molts altres indrets del país, ja ens fa augurar que un crim va succeir en aquest indret. Si a més uns metres més amunt podem afirmar que hi ha el “Collet de les Qüestions” podríem arribar a raonar que les qüestions van acabar amb un assassinat… Però això no té cap fonament científic; és una simple reflexió amb el mapa topogràfic al davant…

Segona pedra de terme venint del Coll de Baubs. Darrere seu la estela funerària

Segona pedra de terme venint del Coll de Baubs. Darrere seu la estela funerària

És que les dades de les pedres no ens aclareixen res: A la primera pedra de terme posa “FC 16” i a la altra de més amunt “FC 24” i a la estela funerària “BS 1902 CC”. Si ajuntéssim les dos dates ens quedaria 1624 i a la inscripció 1902, hi ha massa anys de diferència… 16 són els anys del primer mort i 24 el del segon?. Veritablement hi ha algun mort? 1 o 2? O simplement són dues pedres de terme normals i només hi ha una inscripció funerària? Sembla que a l’estar tant a prop unes de les altres tinguin que estar relacionades… Massa preguntes sense resposta. No he trobat res d’informació sobre el tema i m’agradaria que si algú en sapigués més, que sisplau, es posi en contacte amb mi.

Estela amb inscripció funerària

Estela amb inscripció funerària

Accés: Si es segueix l’itinerari descrit al Petròglif del torrent de Moiols podeu fer en una sola jornada diversos indrets oblidats ben a prop de Campdevànol.

Anuncis

Els forns de calç de l’Oller i del torrent de la Baga

Ben a prop del nucli principal del municipi de Sant Martí de Centelles, anomenat de l’Abella, hi ha importants monuments muntanyencs que caldria conèixer per la seva proximitat, fàcil accés i gran interès.

La fita principal de la rodalia de l’Abella és el grandiós forn de calç de l’Oller, també conegut com el Ciment, que tot i ser freqüentment concorregut, sembla que tindria que ser-ho encara més perquè tan sols està a quinze minuts a peu de l’estació de RENFE que serveix als pobles Sant Martí de Centelles-l’Abella-Aiguafreda. A més, s’hi pot arribar en cotxe fins ben bé al davant; però la majoria de turismes que passen per la pista que accedeix al berenador de Can Canal no se n’adona -perquè no està indicat- que a pocs metres hi ha un colossal monument de mesures excepcionals. Amb indicacions en llocs més claus, potser s’acostaria alguna gent més per a visitar-lo.

Colosals dimensions del forn de calç de l'Oller

Colosals dimensions del forn de calç de l’Oller

En total són quatre forns de calç, disposats un al costat de l’altre i d’una gran alçada amb alguna obertura parcialment obstruïda. Es veu que només van estar actius uns pocs anys al voltant de l’any 1900; sembla mentida donada les seves grans proporcions una indústria que deuria ser molt potent, una vida tant efímera. Segurament la proximitat del ferrocarril deuria ajudar en la distribució de la calç. Els propietaris eren la família Senties, també propietaris del veí mas Oller; un petit oratori amb una placa commemorativa als baixos dóna recordança d’uns paorosos fets ocorreguts aquí durant la guerra civil espanyola.

Sortida parcialment obstruïda

Sortida parcialment obstruïda

Monument recordatori a la família Sentias

Monument recordatori a la família Senties

Però això no és tot; si se segueixen els senyals del GR 5 en direcció a Sant Pere de Bertí, en pocs minuts s’arriba a un altre forn de calç, de petites dimensions -res a veure amb el forn de l’Oller- però aquest si que és desconegut i oblidat. El trobem a mà dreta, tot just passat un petit torrentet i paral·lel al torrent de la Baga. Embrossat, sense sostre, podem apreciar restes de mineral en les parets fruit de les altes temperatures que s’exposa la pedra per tal de què surti la calç. Uns metres abans d’arribar-hi, també a mà dreta hi ha les restes d’una petita pedrera, que potser era la que s’utilitzava per extreure les pedres que havien de servir de material per a desfer al forn.

Forn de calç torrent de la Baga

Accés: La millor manera és fer-ho a peu, i amb una petita passejada veus els dos monuments d’una sola passada. Des de l’estació de tren de Sant Martí de Centelles, ja trobeu els senyals blancs i vermells del GR 5. Seguiu-los cap el sud, en direcció a Sant Pere de Valldaneu i Sant Pere de Bertí. Deixeu a mà esquerra la pista d’accés a Can Canal i Sant Pere de Valldaneu, passeu per Can Oller, deixereu més tard unes instal·lacions esportives a l’esquerra i tot seguit, a mà dreta, el forn de l’Oller un pèl apartat del camí (15 minuts). Continueu pels senyals de GR 5 fins que torneu a trobar la pista de Can Canal. Hi ha rètols; la torneu a deixar per un camí de ferradura a la dreta -tancat amb una cadena- en suau pujada, que en uns minuts més us portarà al forn que el trobareu a la dreta del camí uns metres després d’una petita pedrera (25 minuts). Cal estar atents i no passar-lo per alt perquè és molt petit i està força tapat per la vegetació.

El Parc de Can Sis Rals

Amb el nom del Parc de Can Sis Rals, el parc d’atraccions que mai va existir he batejat l’article que he realitzat aquesta setmana pel blog Curiositat.cat on es parla de curiositats de la cultura catalana. Ja feia temps que ho estava pensant i aquesta setmana he trobat adient fer un petit homenatge a l’anomenat “Tarzan d’Argelaguer

El Parc de Can Sis Rals, obra de l’artista Josep Pujiula, té els dies comptats. D’aquí a poc, complint una resolució de l’Ajuntament d’Argelaguer, tot serà un munt de ruïnes sense que ningú pugui -ni vulgui- fer res pel treball realitzat durant quaranta-cinc anys per aquest geni de la Garrotxa. Aquí més que enlloc, estem parlant d’un indret oblidat PERQUÈ S’HA VOLGUT FER OBLIDAR per part de les diverses administracions implicades. Crec que conec bé la Garrotxa, com és que he tardat tant temps de saber-ne de la seva existència? Si no t’hi fixaves bé quan passaves per l’autovia A-26 en direcció a Besalú o cap a Olot, res ni enlloc t’indicarà la seva situació… era un tema prohibit, un tema tabú.

Jo no puc entendre com una creació de tal magnitud que seria una atracció de nivell nacional i internacional pugui acabar d’aquesta manera. Què no són segures bona part de les seves instal·lacions? Segurament… doncs es fa el que calgui per donar seguretat als visitants. No em vull estendre més per no tornar a repetir el que deia a l’article. Visiteu siusplau l’article mencionat a Curiositat.cat i després reflexionem tots plegats.

Per acabar, només vull mencionar que la Sílvia Molera -veïna d’Argelaguer- ha creat un espai on recull llibres, articles, vídeos i referències diverses per conèixer una mica més al Tarzan d’Argelaguer i ha batejat aquest nou blog recopilatori amb el nom de L’home de les Cabanes. No us el perdeu!.

La mina de les Agudes

Veritablement, tota la part del massís del Catllaràs encara no està descoberta per l’excursionisme i el turisme, tot i els grans atractius naturals i arquitectònics que presenta aquesta part del Berguedà. A més a més, la massificació de camins senyalitzats en totes direccions (GR, PR i rutes de turisme de Berguedà) i la modificació d’antics traçats per nous, han fet un desgavell de pintura als arbres que encara comporta als pocs excursionistes, boletaires i caçadors que s’hi atansen, més sorpresa i decepció.

La mina de carbó de les Agudes (1.100 m d’altitud), abandonada i oblidada per tothom, està situada al mig del camí que des de la població de la Nou de Berguedà puja fins al coll de la Plana i Sant Romà de la Clusa. S’ha restaurat la part d’accés a aquesta mina i s’ha tapiat tot l’interior, per tant la visita acaba amb pocs metres. Va ser explotada entre els anys 1918 i 1933 tal com indica un plafó allà instal·lat. Potser la restauració s’ha fet massa moderna i no sembla que l’entrada a la mina sigui massa acoblada al paisatge. També cal preguntar-se si valia la pena de rehabilitar una petita mina, sense massa interès, situada en un indret remot i sense cap promoció de cap mena. Cal recordar que els interessats en les mines de carbó del Berguedà seria interessant que consultessin l’extensa entrada dedicada a Peguera d’aquest bloc.

Mina de les Agudes

Interior rehabilitat de la Mina de les Agudes

Interior rehabilitat de la Mina de les Agudes

Ja que s’ha restaurat, suposo que per aquest motiu han modificat el traçat del GR 241 per tal de que passi pel mig de l’entrada. Però en aquest cas, més que per la mina pròpiament dita, l’indret és corprenedor pel paratge abrupte i salvatge imperant ja que a pocs metres de la boca d’accés hi ha les famoses agulles conegudes com Les Agudes (que donen nom a la contrada) que emergeixen enmig de les restes de les antigues cases i camps creant un fantasiós paratge d’alta muntanya d’alt interès visual i poètic. No hi ha ningú que surti decebut de la contrada; és recomanable de debò!. També cada cop més, les Agudes són més conegudes entre els escaladors experts que intenten assolir aquests cims bessons de desafiant aspecte.

Una de les desafiants agulles de les Agudes

Una de les desafiants agulles de les Agudes

Accés: Des de la població de la Nou de Berguedà (876 m) cal seguir els senyals del GR-241 en direcció a la font de Cal Patzí on hi un bonic engorjat al torrent. El camí comença a pujar més fortament per dintre del bonic bosc de pi roig, passa per la mina de l’Insula i continua amunt fins entroncar amb una pista forestal provinent de la carretera de La Nou a la formatgeria de can Cuirols. Ara, seguint el nou traçat del GR amb alguna giragonsa i amb suau pujada, el camí-pista arriba a la Mina de les Agudes (1.100 m) amb uns 50 minuts de recorregut total des de la Nou.

Si es vol caminar més i fer una bona excursió pel Catllaràs, cal continuar amunt els senyals del GR-241 on s’arribarà al coll de la Plana (1.430 m) punt més alt del recorregut enmig de la pista forestal que puja des de la Nou; després en suau davallada s’arribarà a l’antic poble de Sant Romà de la Clusa (1.360 m), antiga parròquia on hi ha un bonic refugi de muntanya (reserves per dinar i dormir al telèfon 696 597 210). Des de la Nou a Sant Romà de la Clusa uns 7 km de recorregut sempre seguint el GR 241. Cal tenir present el desnivell a superar i guardar forces pels 7 km de tornada.