Situats ben a prop un de l’altre, són dos dels típics exemples de molins fariners del Moianès situats al tram mitjà del riu Tenes poc abans dels grans salts d’aigua de Sant Miquel del Fai. La distància que hi ha entre els dos molins (uns tres-cents metres) el riu Tenes fa un tram engorjat, obac, molt bonic i feréstec on salva el desnivell imperant en petits salts d’aigua molt vistosos i on no sempre es pot continuar a peu pel llit del riu.
La història dels dos molins és molt antiga; cal remuntar-se al segle XIV quan trobem els primers indicis del Molí de Llobateres (també conegut com a Molí de Centelles). La construcció és monumental, senyorial, amb una torre gòtica, espitlleres defensives i habitatge pel moliner al primer pis. Hi ha un document datat el 1328 on consta que Arnau de Fliquer (el primer arrendatari) pagava un tribut al seu propietari (a la Baronia de Centelles) per a utilització de la seva aigua. D’aquest edifici inicial actualment trobem una construcció en progressiva decadència però encara força bona; part de la teulada és esfondrada i diverses estances molt malmeses. La majoria de l’edificació actual és del segle XVIII amb modificacions posteriors.
El Molí de Llobateres a l’any 1920 (arxiu del Centre Excursionista de Catalunya)
També encara podem veure part de la bassa, d’una petita resclosa i part de la seva abundant font de subministrament (a part del riu Tenes) la coneguda font Tubal, situada al costat mateix del molí i ara malauradament tapada. El 1949 el molí va ser catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, gens extrany perquè el seu aspecte senyorial el fa diferents dels altres molins. Segons es diu, el molí va estar en funcionament fins a l’any 1860 aproximadament, encara que no s’ha pogut verificar. El mas situat enfront del molí (segle XVII) ara tancat i amb més bon estat, es creu que també feia abans funcions de molí.
El Molí de Llobateres (viquipèdia)
El Molí de Baix es troba en pitjor estat; totalment enrunat i a més de les plantes ruderals i bardisses a les que ja estem acostumats, cal afegir abundants pintades i brutícia feta per gent indesitjable que costa de creure que arribin fins a aquest indret apartat i solitari. Amb tot, les restes són abundants i encara pot veure’s estances força senceres i vistoses, portes, finestrals i el carcabà. El molí tenia dues basses, una s’omplia per un canal provinent del molí de Llobateres i l’altre agafava l’aigua directament del Tenes. Un cop a baix, al Tenes, al tram engorjat, hi ha restes de part del canal que provenia del molí de Llobateres. La visita a tots dos molins, juntament amb el tram engorjat del riu Tenes i els salts d’aigua propers (salt de Sant Quirze i Gorg Negre) fa una contrada molt bonica i de visita imprescindible.
El Molí de Baix una mica encinglerat al damunt del riu Tenes
Canalet i engorjat al riu Tenes ben a prop del Molí de Baix
Accés: Caldria situar-se al km. 3 de la carretera C-1413b de Sant Feliu de Codines als Hostalets de Balenyà. Allà hi ha algun espai per aparcar. Ja a peu, s’agafa la pista que baixa cap a les cases conegudes com les Torres. Abans d’arribar-hi a mà dreta hi ha la pista que porta fins al Molí de Llobateres i que cal agafar. Després de cinc minuts (cruïlla) cal baixar cap a l’esquerra fins al Molí de Llobateres. Retornats de nou a la cruïlla seguiu per un bonic corriol. Uns minuts després torneu a arribar a una cruïlla. Deixeu el corriol que porta cap a Sant Miquel del Fai per agafar el de l’esquerra fins al Molí de Baix, ben a prop del Tenes. Heu tardat uns vint minuts com a molt des de la carretera. Un cop al llit del riu teniu un salt d’aigua cap amunt i un altre cap avall (el salt del Molí al damunt del tenebrós Gorg Negre). Pareu atenció perquè el paratge és feréstec i la contrada perillosa però d’una bellesa incomparable.
Més informació del recorregut que visita el Gorg Negre a l’itinerari 39 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.
INDRETS OBLIDATS 