El molí de Llobateres i el molí de Baix

Situats ben a prop un de l’altre, són dos dels típics exemples de molins fariners del Moianès situats al tram mitjà del riu Tenes poc abans dels grans salts d’aigua de Sant Miquel del Fai. La distància que hi ha entre els dos molins (uns tres-cents metres) el riu Tenes fa un tram engorjat, obac, molt bonic i feréstec on salva el desnivell imperant en petits salts d’aigua molt vistosos i on no sempre es pot continuar a peu pel llit del riu.

La història dels dos molins és molt antiga; cal remuntar-se al segle XIV quan trobem els primers indicis del Molí de Llobateres (també conegut com a Molí de Centelles). La construcció és monumental, senyorial, amb una torre gòtica, espitlleres defensives i habitatge pel moliner al primer pis. Hi ha un document datat el 1328 on consta que Arnau de Fliquer (el primer arrendatari) pagava un tribut al seu propietari (a la Baronia de Centelles) per a utilització de la seva aigua. D’aquest edifici inicial actualment trobem una construcció en progressiva decadència però encara força bona; part de la teulada és esfondrada i diverses estances molt malmeses. La majoria de l’edificació actual és del segle XVIII amb modificacions posteriors.

El Molí de Llobateres a l'any 1920 (arxiu del Centre Excursionista de Catalunya)

El Molí de Llobateres a l’any 1920 (arxiu del Centre Excursionista de Catalunya)

També encara podem veure part de la bassa, d’una petita resclosa i part de la seva abundant font de subministrament (a part del riu Tenes) la coneguda font Tubal, situada al costat mateix del molí i ara malauradament tapada. El 1949 el molí va ser catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, gens extrany perquè el seu aspecte senyorial el fa diferents dels altres molins. Segons es diu, el molí va estar en funcionament fins a l’any 1860 aproximadament, encara que no s’ha pogut verificar. El mas situat enfront del molí (segle XVII) ara tancat i amb més bon estat, es creu que també feia abans funcions de molí.

El Molí de Llobateres (viquipèdia)

El Molí de Llobateres (viquipèdia)

El Molí de Baix es troba en pitjor estat; totalment enrunat i a més de les plantes ruderals i bardisses a les que ja estem acostumats, cal afegir abundants pintades i brutícia feta per gent indesitjable que costa de creure que arribin fins a aquest indret apartat i solitari. Amb tot, les restes són abundants i encara pot veure’s estances força senceres i vistoses, portes, finestrals i el carcabà. El molí tenia dues basses, una s’omplia per un canal provinent del molí de Llobateres i l’altre agafava l’aigua directament del Tenes. Un cop a baix, al Tenes, al tram engorjat, hi ha restes de part del canal que provenia del molí de Llobateres. La visita a tots dos molins, juntament amb el tram engorjat del riu Tenes i els salts d’aigua propers (salt de Sant Quirze i Gorg Negre) fa una contrada molt bonica i de visita imprescindible.

Molí de Baix riera de Tenes (3)

El Molí de Baix una mica encinglerat al damunt del riu Tenes

Molí de Baix riera de Tenes (2)

Molí de Baix riera de Tenes

Canalet i engorjat al riu Tenes ben a prop del Molí de Baix

Accés: Caldria situar-se al km. 3 de la carretera C-1413b de Sant Feliu de Codines als Hostalets de Balenyà. Allà hi ha algun espai per aparcar. Ja a peu, s’agafa la pista que baixa cap a les cases conegudes com les Torres. Abans d’arribar-hi a mà dreta hi ha la pista que porta fins al Molí de Llobateres i que cal agafar. Després de cinc minuts (cruïlla) cal baixar cap a l’esquerra fins al Molí de Llobateres. Retornats de nou a la cruïlla seguiu per un bonic corriol. Uns minuts després torneu a arribar a una cruïlla. Deixeu el corriol que porta cap a Sant Miquel del Fai per agafar el de l’esquerra fins al Molí de Baix, ben a prop del Tenes. Heu tardat uns vint minuts com a molt des de la carretera. Un cop al llit del riu teniu un salt d’aigua cap amunt i un altre cap avall (el salt del Molí al damunt del tenebrós Gorg Negre).  Pareu atenció perquè el paratge és feréstec i la contrada perillosa però d’una bellesa incomparable.

Més informació del recorregut que visita el Gorg Negre a l’itinerari 39 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.

La font de Sant Jordi

La font de Sant Jordi (960 m d’altitud) és situada ben a prop de l’antiga parròquia osonenca de Sant Julià de Cabrera i ben bé a sota dels alterosos cingles del santuari de Cabrera, en un paratge ombrívol i solitari oblidat per tothom.

Font de Sant Jordi (2)

La raó principal d’aquesta solitud i abandonament ve donada per dos motius principals: de tots els diferents i variats camins que des de Sant Julià de Cabrera pugen al Santuari de Cabrera, cap passa ben bé a prop de la font de Sant Jordi; i el segon motiu i potser el principal del seu abandonament, és que d’ençà d’un fort aiguat que va ocórrer l’any 1940 al Collsacabra, la font ha restat sense cabal en desviar-se la deu principal.

Actualment la monumental font amb el seu curiós relleu de Sant Jordi, la inscripció datada el 1745, el bonic escut treballat, la taula de pedra i els pedriços plens de molsa, romanen absolutament oblidats enmig d’una profund fageda, envoltada de boixos a la dreta d’un torrentet una mica enclotat. A la tardor i al capvespre, amb totes les fulles dels faigs per terra i tapant bona part de la taula i pedrissos, el fred i amb la llum solar minvant, deixa un xic espantat a l’excursionista que la visita i el fa pensar en la popularitat de la contrada en altres temps que ara ja no tornaran mai més. El que sorprèn més és la seva proximitat a la concorreguda parròquia de Sant Julià de Cabrera i aquí en canvi, no hi ha mai ningú pel seu accés perdedor i gens indicat.

Detall del bonic relleu de Sant Jordi

Detall del bonic relleu de Sant Jordi

Accés: Cal situar-se a la parròquia de Sant Julià de Cabrera (bonica església d’origen romànic), punt de començament de força itineraris a peu que pugen al santuari de Cabrera, situat al capdamunt del cingle i de visita imprescindible per a tothom que vol conèixer el país, ja que és per a molts un dels punts més interessants i vistosos de Catalunya. A Sant Julià de Cabrera s’arriba per una bona pista asfaltada de 3 km que surt del Pont de les Perxes al km 22,6 de la carretera de Vic a Olot C-153 entre Santa Maria de Corcó (L’Esquirol) i Cantonigròs. Un cop a Sant Julià de Cabrera des de darrera l’església, un rastre de corriol entre l’herba porta tot seguit a dins de la fageda a la clotada on hi ha la font apartada una mica a l’esquerra (10 minuts com a molt). L’accés és perdedor i pot ser que no es trobi a la primera. El rastre de corriol després millora i també enfila cap al santuari de Cabrera, però aquest camí no és massa freqüentat i no massa recomanable.

Caldria completar la sortida amb la pujada al santuari de Cabrera però per un camí més popular. Torneu a Sant Julià i un cop allà, seguiu els senyals blancs i vermells del GR 151.1 cap al nord en direcció a la cinglera, fins arribar al Coll de Bram, punt on acaba la pista forestal del Pont de les Perxes i aparcament final pels que volen pujar al santuari de Cabrera amb cotxe el màxim trajecte possible. Des d’allà i per a tothom, només us cal fer la famosa graonada, protegida per baranes als punts més delicats, fins al Pla de Cabrera al capdamunt del cingle, on hi ha el santuari de Cabrera i la seva famosa hostatgeria. En total 1 hora i 15 minuts des de Sant Julià de Cabrera. Per dinar al santuari cal reservar al telèfon 938 565 055 / 937 447 033.

Boira a les cingleres de prop el santuari de Cabrera

Boira a les cingleres de prop el santuari de Cabrera

CONCURS – Quin indret és aquest? (resposta i guanyador)

Finalment, després d’una setmana del primer concurs “Quin indret és aquest?”, donem la resposta al misteri plantejat i comuniquem el guanyador. Sembla ser que ha estat una mica difícil perquè només l’han encertat 6 persones:

ConcursResposta: Santuari de la Mare de Déu de les Olletes a Sant Privat d’en Bas (Garrotxa)

El mateix programa “Easypromos” mitjançant la plataforma on line random.org ha seleccionat el guanyador entre els finalistes

Guanyador: Ramon Roura

1r concurs resultat guanyador

En breu enviarem el llibre “50 itineraris a peu per Catalunya6a edició al guanyador. Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per indrets en certa manera poc visitats o oblidats.

Les fonts del Torrent de Rentadors

La muntanya del Matagalls, al massís del Montseny central, és una de les contrades de Catalunya on hi ha més fonts al seu redós. I normalment parlem de fonts importants, algunes amb taules, pedrissos, oratoris, pedrons, plafons de ceràmica, petites escultures… vaja fonts que mereixen la pena visitar. Bona part d’aquest fet es deu a l’associació Amics Aplec de Matagalls, que pràcticament cada any -al segon diumenge de juliol- aprofiten el concorregut aplec del Matagalls al cim de la muntanya per inaugurar alguna nova font o arranjar alguna que s’hagi fet malbé.

Font dels Manlleuencs

Cal travessar el Torrent de Rentadors per arribar a la font dels Manlleuencs

Però la freqüència i visita de les moltes fonts que hi ha escampades per la muntanya per part d’excursionistes, caçadors o boletaires és molt desigual. Té molt a veure si aquestes venen de pas d’algun monument, cim o paratge destacat. Per aquest motiu, englobem sota el nom les fonts del Torrent de Rentadors, diverses fonts d’un tram del torrent anomenat el Sot de la Fagetona, ben vistoses, arranjades i amb certa monumentalitat però que, com no estan indicades sobre el terreny, els excursionistes que van fins al santuari de Sant Segimon les passen per alt quedant en certa manera poc visitades i oblidades bona part de l’any. També cal afegir que normalment el cabal d’aquestes fonts és força minso -algun cop s’han assecat- i podria ser que molta gent no s’hi acostés a veure-les per aquest fet. Tampoc els camins principals fins al cim del Matagalls passen pel torrent de Rentadors. Per tots els motius exposats, la pau més absoluta roman en aquesta contrada.

Font de la Sardana

Font de la Sardana

En una distància aproximada d’un quilòmetre de la primera a la última, podem trobar les següents fonts: la font de Mossèn Cinto, la font dels Garriguencs, la font dels Manlleuencs, la font de la Sardana i la font Clareta. Dóna la paradoxa que la font Clareta, dedicada a Sant Antoni M. Claret, va ser la primera inaugurada pels amics de l’aplec el 1958 i ara és una de les menys visitades per la seva situació enclotada i no massa pràctica per continuar el camí cap al cim del Matagalls.

Font Clareta

Font Clareta

El bonic Pla de la Gavarrera i la Font Clareta

El bonic Pla de la Gavarrera i la Font Clareta

Accés: Cal situar-se a Collformic (1.145 m altitud) popular coll situat a mig camí de la carretera de muntanya que uneix la població de Seva amb Sant Esteve de Palautordera i bona base d’excursions pel Montseny. Després de pujar per unes escales, seguiu els senyals blancs i vermells del GR 5-2 en forta pujada en direcció al Matagalls. Travesseu la pista forestal d’accés al santuari de Sant Segimon. El GR us estalvia una forta giragonsa però amb forta pujada. Quan sortiu de nou a la pista forestal (25 min) deixeu el GR i continueu per la pista forestal en direcció a Sant Segimon. A prop del Pla dels Cinc Sous, la pista comença a baixar suaument cap al Sot de la Fagetona. Abans de creuar un petit torrentet, un corriol a la dreta (45 min) puja a les fonts de Mossèn Cinto i la fonts dels Garriguencs. Retornats de nou a la pista forestal i abans de travessar el torrent de Rentadors, un bon camí a la dreta us portarà a la resta de fonts (vegeu mapa detallat).

Mapa amb l'itinerari d'accés al torrent de Rentadors

Mapa amb l’itinerari d’accés al torrent de Rentadors

Més informació del recorregut que visita el torrent de Rentadors a l’itinerari 15 del llibre “A peu per Osona“, Edicions Cossetània, 2003.

CONCURS – Quin indret és aquest?

Vols guanyar la 6a edició del llibre “50 itineraris a peu per Catalunya” signat per l’autor?
Només has d’anar a la pàgina del Blog al Facebook, respondre i encertar quin és aquest original i isolat indret religiós de Catalunya. Com a pista només podem dir que està dins de l’àmbit d’actuació d’aquest blog.

Concurs

Bases generals: Concurs només obert a les 100 primeres votacions. Es farà un sorteig entre els que hagin encertat correctament per tal de trobar el guanyador del concurs.

Teniu temps fins el dia 26/06/2013 a les 10:55 h. Ànims i bona sort!