Actualment aquesta bonica zona de l’Alt Berguedà amb tan potencial turístic i excursionista que podria ser de les capdavanteres de Catalunya, està passant per mals moments econòmics i de mal estruc.
L’estació d’esquí, a una altitud que ratlla els 1.900 metres, es troba en desús des de novembre del 2004 per la falta d’afluència de visitants, absència d’abundància de neus i certs problemes de diners que han originat que la única estació d’esquí de les comarques barcelonines, tanqués les seves portes. Ha quedat l’absurda paradoxa que podem veure un indret oblidat que té una carretera expressament realitzada per arribar-hi (la carretera va construir-se l’any 1973).
Les primeres instal·lacions van construir-se als anys setanta després de finalitzar les obres de la carretera. El primer telesquí és del 1974 i el segon del 1975 any en què va fer-se el restaurant i els altres serveis de l’estació. L’any 1980, moment de màxim esplendor de l’estació, els remuntatges consistien en quatre telesquís i un telebaby. Tot i que mai va poder competir amb altres estacions d’esquí que tenen moltes més infraestructures, més capacitat turística i factor climàtics molt més favorables, la gent de Berga s’estimava la petita estació dels Rasos.
Tríptic de publicitat dels anys vuitanta
Plànol de pistes oficial el 1998
Encara actualment el petit bar de la Creu obre les seves portes en certs moments de l’any i lloga fins i tot material d’esquí, però el rovell ja s’ha instal·lat a les precàries instal·lacions de l’estació d’esquí (remuntadors) i practicar certs descensos sense control ni assessorament per part de ningú, pot resultar perillós. A l’hivern, en èpoques de bones nevades, l’aparcament dels Rasos és força ple de cotxes de gent que necessita i vol una petita estació hivernal familiar… però de moment ningú no pren seriosament les regnes del problema. Els empresaris no ho acaben de veure clar i l’administració tampoc no ajuda i ara, per la situació econòmica del país, les possibles inversions no estan gens clares. Els Rasos de Peguera és un paratge amb futur però mentrestant la enigmàtica i majestuosa Creu del Cabrer, obra de ferro d’un artesà de Berga del segle XIX, presideix amb forta personalitat el gran i trist aparcament.
Un problema més s’ha afegit a l’entorn dels Rasos de Peguera; el famós refugi excursionista dels Rasos de Peguera, propietat del Centre Excursionista Montserrat (inici de les primeres pràctiques d’esquí a Catalunya el 1908) va patir un greu incendi no fa pas massa i des de llavors roman tancat fins a nou avís. Certament la muntanya dels Rasos de Peguera està passant per mals moments.
La cafeteria La Creu encara obre en certs períodes de l’any
Accés: Des de Berga cal agafar la carretera del santuari de Queralt fins a arribar a una cruïlla prop de l’àrea d’esbarjo i restaurant de la Font Negra (3 km). Ara caldran 14 kms de carretera de muntanya fins passar per a prop del refugi Xalet Rasos de Peguera i arribar al capdamunt de la muntanya, punt on hi ha l’antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera (17 km des de Berga).
INDRETS OBLIDATS 