Concurs – Quin indret és aquest?

Vols guanyar el llibre “A peu per Osona” (2003) signat per l’autor? Només has d’encertar correctament quin indret és el de la fotografia. El llibre és NOU i mai ha estat utilitzat.

Muntatge 7e concurs blogPistes:

– Va ser construït el 1887 per iniciativa del Sr. Agustí Rosal

– Es va fer una explotació agrícola i ramadera complementària de la fàbrica tèxtil de la família a la vora del Llobregat

– Les dues fotografies són del mateix indret

Concurs només obert a les 100 primeres votacions. Es farà un sorteig entre els que hagin encertat correctament per tal de trobar el guanyador del concurs. El llibre s’enviarà per correu ordinari al guanyador.

Data de termini de votacions: 03/09/2013 14:22h. Ànims i molta sort!

Anuncis

El baixador de Riutort-Gavarrós

Pocs baixadors o estacions de l’antiga línia de ferrocarril de Castellar de N’Hug a Manresa romanen fins als nostres dies com aquest baixador d’aquesta entrada anomenat a la seva època “Riutort-Gabarrós“. Totes les estacions de la línia o bé s’han rehabilitat totalment (Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet) o estan sota les aigües del Pantà de la Baells (La Baells, Cercs). A més, el baixador és troba situat just enfront de la carretera de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Llillet; molts dels viatgers que transiten per la carretera ni se n’adonen d’aquestes importants restes entre el bosc.

El baixador és situat enfront de la carretera de la Pobla de Lillet

El baixador és situat enfront de la carretera de la Pobla de Lillet

El baixador creat el 1914, cobria el tram del ferrocarril de l’Alt Berguedà i servia al mateix temps per transportar el ciment de la fàbrica Asland del Clot del Moro i pel del proper Molí de l’Espelt que també elaborava aquest producte i tenia una petita via des del Molí al baixador. Els trens d’aquesta zona no presentaven gaire volum de passatgers i eren mixts, la majoria de vagons eren per les mercaderies de l’Asland i el de passatgers era l’últim. Com a tants altres llocs, el poc volum de passatgers i l’apartada situació dels nuclis de població de Riutort i Gavarrós van ocasionar la decadència del baixador.

Detall dels antics serveis amb els rètols "Caballeros" i "Señoras". Tot un luxe per a un petit i poc freqüentat baixador

Detall dels antics serveis “Retretes” amb els rètols “Caballeros” i “Señoras”. Tot un luxe per a un petit i poc freqüentat baixador

La concessió de la línia fins a Guardiola de Berguedà era explotada per l’empresa Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga des del 1887, any d’inauguració de la línia fins a Berga, i el 1919 s’integrà a la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. Uns anys abans, al 1914, les càrregues financeres van obligar a entrar a la companyia fortes inversions belgues per salvar-la. L’1 d’agost de 1914 Asland, la promotora de la línia, inicià la circulació del “Ferrocarril Secundario de Guardiola a Castellar d’en Huch” per tant va passar a ser la concessionària del tram que ens interessa.

Dóna gust passejar per les restes del baixador i veure com el bosc se l’està fent seu. Els antics serveis, les dependències, l’andana sense via… tot una lliçó d’història i misteri a frec d’una carretera. Convé no pujar al primer pis perquè l’esfondrament del terra sembla imminent i pot ser molt perillós. Com no podria ser d’una altra manera, també els brètols han fet pintades de tota mena a les parets de l’estació. Massa a prop de la carretera i situat enfront d’un càmping. Indret oblidat però massa accessible. 50 anys en ruïnes… tot un rècord i encara ben visible!.

L’any 1963 es tancà la línia de tren resultant massa deficitària en aquest tram, tot i que la fàbrica de l’Asland, va continuar en actiu fins el 1975. Al BOE del 5 d’octubre de 1963 hi ha el decret pel que s’autoritza la resolució de la concessió de la línia a l’Asland.

La davallada econòmica a les fàbriques de ciment i de carbó a l’Alt Berguedà i juntament amb la construcció del pantà de la Baells que submergiria sota les seves aigües bona part de la línia de ferrocarril, va servir per a excusa perquè el dia 2 de maig de 1972 circulés l’últim tren entre Guardiola de Berguedà i Olvan-Berga, deixant així fora de servei tota la línia de l’Alt Berguedà.

El baixador en una fotografia realitzada per Les Dench el 20 de maig de 1962. Actualment el bosc cobreix tota la zona.

El baixador en una fotografia realitzada per Les Dench el 20 de maig de 1962. Actualment la zona és del tot diferent, el bosc cobreix tota la zona i jo no he vist rastre de l’antic dipòsit

Estat actual de l'andana sense rastre de la via

Estat actual de l’andana sense rastre de la via

Greu errada en la desaparició d’aquesta important línia… avui dia seria d’un gran potencial econòmic, turístic i de desenvolupament local sense comparació a Catalunya. També serviria per treure congestions de trànsit a l’eix del Llobregat i ja no cal dir, d’una possible continuació cap a Andorra a través del túnel del Cadí… ara ja no estem a temps per desfer aquesta gran tragèdia.

Accés: Cal situar-se entre les poblacions de Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet per la carretera B-402, just on hi ha la desviació que porta al càmping L’Espelt. Allà mateix hi ha el baixador, a peu de carretera i dins del bosc.

Fortificacions defensives a la Serra de Montgrony

Continuant amb la fortificacions defensives que hi ha al Pre-Pirineu català i que ja vàrem iniciar a l’entrada del búnquer del Coll de Pal a la Serra Cavallera i que amablement ens va aclarir el Sr. Ernest Serratosa de Tona, iniciem ara la visita a les diverses fortificacions defensives Franquistes que hi ha a la Serra de Montgrony.

En aquesta ocasió la visita s’ha centrat en el niu de metralladora del Coll del Remoló i el búnquer de la Roca dels Llamps (o Tossal de Meians), tots dos en general en bon estat de conservació -llevat d’algun petit despreniment- i situats íntegrament a la comarca del Ripollès. Segons el Sr. Serratosa en referència a les fortificacions de la Serra de Montgrony ens comenta que el de la Roca dels Llamps és un búnquer per observació i comandament de batalló. Conjuntament amb quatre més per metralladora, un sota el Coll del Remoló, un en els Plans de Nevà i dos pel Coll Roig, i un conjunt de tres entrades pel solell del Tossal de Meians, conformen el que hauria de ser el Centro de Resistencia 45bis, que defensaria el flanc sud dels CR 44, 45 i 46, que atacarien una invasió que entrés per la carretera de la Collada de Toses. També es van construir entre el 1950 i el 1952, en la darrera fase constructiva de l’obra.

Accés al Niu de metralladora del Coll del Remoló

Accés al Niu de metralladora del Coll del Remoló

Interior del Niu de metralladora del Coll del Remoló

Interior del Niu de metralladora del Coll del Remoló

L’absurda Organización Defensiva del Pirineo, coneguda també com a línia P., tot i que mai va entrar en funcionament, consta documentalment que hi ha informes dels anys setanta que encara informaven del seu estat de conservació. Per fer el niu de metralladora del Coll del Remoló, a 1.855 m d’altitud, es va crear expressament la pista forestal que hi puja des de la carretera de Castellar de N’Hug cap als anys quaranta. Com a dada curiosa direm, segons el periodista Antoni Llagostera, que per construir la fortificació es van necessitar 100 kg de ferro i 3,5 tones de ciment… tota una contaminació ambiental del tot innecessària… però que ara pot fer la delícia dels amants de la història i dels que recerquen indrets oblidats. El búnquer de la Roca dels Llamps (o Tossal de Meians) situat a 1.985 m d’altitud, és més gran, d’entrada subterrània -una roca despresa dificulta una mica l’entrada al seu interior-, de dues estances -potser una per pernoctar els soldats-, millor preparat i relativament més freqüentat perquè ve de pas del camí que puja al Costa Pubilla des del Coll de la Bona tot carenant la Serra de Montgrony. El que és obvi és que totes dues fortificacions tenen una excel·lent visió sobre la vall del Rigat i la carretera de la collada de Toses.

Entrada dificultosa al búnquer de la Roca dels Llamps

Entrada dificultosa al búnquer de la Roca dels Llamps

Tenebrós passadís a l'interior del búnquer

Tenebrós passadís a l’interior del búnquer

Mireu el vídeo del búnquer de la Roca dels Llamps al You Tube!


Accés: Tot i la llunyania de les dues fortificacions i que cal fer una llarga excursió, potser la millor manera d’arribar-hi és des del Berguedà, concretament de la carretera de Castellar de N’Hug a la Molina. Passat el km 18 una pista forestal comença a mà dreta i que és la creada expressament pels militars per la fortificació. Uns metres més amunt de la carretera hi ha un petit espai per aparcar el cotxe; esteu a uns 1.800 m. d’altitud. Després de contínues pujades i baixades una mica llargues i monòtones, en menys de dos hores es pot arribar fins al final de la pista forestal. Cal pujar els últims metres sense camí cap el Coll del Remoló i entreu administrativament a la comarca del Ripollès. Un cop allà a la dreta diviseu un abeurador; aneu-hi. Quan hi arribeu, cal girar cap a l’esquerra sense camí vorejant el coll pel vessant nord sense perdre alçada, com si vulguéssiu tornar a la part central del Coll. Sota un petit ressalt rocós allà hi ha el niu de metralladora. De ben segur que costa trobar-ho.

Per prosseguir cap el búnquer de la Roca dels Llamps, torneu a l’abeurador. Voregeu la muntanya de l’Emperadora per l’esquerra per un bonic corriol entre l’herba. Un cop al Coll de la Bona trobeu un cartell d’Itinerànnia. No el feu cas i voregeu el filat metàl·lic que comença a pujar carena amunt cap a l’est en direcció al Costa Pubilla. En un petit ressalt rocós que ja veieu, allà hi ha el búnquer (uns 30 minuts des del Coll del Remoló). Darrere seu la Roca dels Llamps i la carena continua cap el proper Costa Pubilla, la muntanya més alta de la Serra de Montgrony. Heu fet una llarga excursió de 2 hores i mitja… guardeu forces perquè encara queda la tornada.

Finestrals de l'interior del búnquer

Finestrals de l’interior del búnquer

Els millors concursants del Blog dels Indrets Oblidats

D’aquí a uns dies tornarem a fer nous concursos…. fins que s’acabin definitivament els llibres per regalar! :). Deixarem passar els dies centrals del mes d’agost quan molts dels amics tenen unes merescudes vacances.

Aquí us adjunto una relació dels millors concursants de la primera temporada. De 6 jocs realitzats, vàrem donar fa poc un premi especial al concursant que havia encertat 5 respostes i mai li havia tocat cap llibre en el sorteig… cal dir que hi ha que han encertat 4 i 3 respostes i tampoc no els ha tocat cap llibre… i que també està molt bé!. Cal fer esment que molts dels concursants es van incorporar més tard al blog i possiblement haguessin encertat les primeres preguntes quan ells encara no hi eren. Què hi farem… espero que no es desanimin i tornin a participar en els propers concursos!. Fins aviat!.

fd 001

La Font dels Saiols

La font dels Saiols situada a 600 m d’altitud, és la típica font de la Garrotxa que havia tingut un passat esplèndid, paratge privilegiat per la gent d’Olot que volia berenar o passar una estona en un ambient fresc i acollidor tot fent una fontada i que malauradament ha anat a menys. Tot i estar situada ben a prop de la bonica i freqüentada ermita de Sant Andreu del Coll, paratge considerablement visitat i és a peus del corriol que puja fins a l’ermita de Sant Miquel del Mont, l’indret es troba en terra de ningú: els que només pugen a Sant Andreu del Coll molts no s’hi acosten i els que pugen fins a Sant Miquel del Mont poden no passar-hi per davant perquè hi ha un camí que des de la carretera de Ripoll hi puja sense necessitat de passar per la font. La font rep el nom de la propera casa dels Saiols situada al capdamunt de la pista que hi puja des de la carretera de Ripoll. Sembla ser que la font va ser construïda sobre els anys vint del segle passat aprofitant una important deu subterrània.

Font dels Saiols

Ben ombrejada per gruixuts plàtans i d’altres arbres caducifolis que deixen a la tardor la font plena de fulles i amb un cert aire tètric, l’indret presenta un aspecte més aviat rònec; ple de malesa, males herbes i mal estat de conservació de les piques, brocs, cisternes i d’altres connexions de pedra i dipòsits emprats fa temps per tal d’aprofitar l’aigua. El preuat líquid surt de la part més baixa de la font i el rajolí està tapat per un tap per tal de què no es perdi l’aigua sempre tan necessària. Un relleu molt bonic de la Verge dóna més importància a la contrada, així com una taula i bancs de pedra que ens fan comprendre l’importància de la font en altres temps.

Detall del relleu de la Verge, la pica de pedra i el petit broc a la part baixa de la font

Detall del relleu de la Verge, la pica de pedra i el petit broc a la part baixa de la font i el seu desguàs

Accés: Des de la carretera N-260 d’Olot a Ripoll pel Coll de Canes, surt una pista indicada (km 88,4) al castell del Coll i Sant Andreu del Coll. Cal seguir-la i suaument aneu pujant fins deixar l’interessant casal gòtic del Castell del Coll a l’esquerra, tancat i barrat. Ara la pista, ja camí de ferradura puja més fortament fins a Sant Andreu del Coll. Caldrà continuar per un camí més ample o l’antic corriol; tots dos porten al mateix lloc. Arribeu a l’important monument romànic encertadament restaurant. Des de l’extrem final del camí de ferradura, un petit rètol us indica la direcció a la font després de passar una tanca. Hi arribeu en un parell de minuts de bonic camí. Una mitja hora de bonica passejada des de la carretera de Ripoll.