L’antiga colònia industrial de Còdol-Dret

Quan vaig pensar de fer un petit article referent a l’antiga colònia tèxtil de Còdol-Dret, anegada des de l’any 1964 sota les aigües del riu Ter, vaig pensar tot seguit de posar-me en contacte amb l’eminent historiadora rodenca Raquel Castellà, autora del cèlebre llibre premiat en diverses vegades “Còdol-Dret, vida d’una colònia industrial (1862-1964)” editat l’any 2006 per l’Ajuntament de les Masies de Roda. Sota l’esmerada direcció de Montserrat de Rocafiguera, Raquel Castellà va fer aquest treball de recerca quan feia 2n de batxillerat recopilant els components socials, culturals i econòmics que movien l’antiga colònia.

Així que, com no hi ha ningú millor que ella per parlar de Còdol-Dret, vaig enviar un correu a la Raquel. Després d’uns dies d’intensa espera -impacient com un nen- em va enviar molt amablement un sobre on es recopilaven tot un seguit d’articles, retalls i informació diversa referent a aquest màgic indret. La intenció d’aquest modest article no és aprofundir en aquest apassionant tema, sinó donar a conèixer amb quatre pinzellades el que era i és aquest indret oblidat a mig camí de Sau i la plana de Vic.

La fàbrica Rómulo Bosch (Còdol-Dret) a començaments del segle XX

La fàbrica Rómulo Bosch (Còdol-Dret) a començaments del segle XX

És ben veritat que si no ets de les poblacions de la rodalia d’aquest municipi Osonenc, possiblement no hauràs sentit a parlar de Còdol-Dret. L’Ajuntament de les Masies de Roda està orgullós dels nombrosos monuments del seu terme municipal i fins i tot parla molt encertadament de l’antiga colònia al seu tríptic informatiu.

La raó d’aquest desconeixement per part de la població és ben senzilla; no es pot indicar un indret que no existeix, que està sota les aigües i que només hi ha petites restes d’edificis fora l’aigua i parts de parets d’algun habitatge que emergeix del fons del Ter. Els pescadors són els que més freqüenten el paratge i evidentment viuen a les poblacions del voltant. Però pels amants de l’arqueologia, la història i dels paratges poc divulgats, la visita a la colònia és imprescindible.

Restes de la portalada d'accés a l'antiga colònia

Restes de la portalada d’accés a l’antiga colònia

Per arribar-hi, des del veïnat de les Cases Noves al municipi de les Masies de Roda -carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó-, cal seguir la pista asfaltada de l’ermita de Sant Salvador d’Horta. La carretereta comença a descendir cap a les aigües del Ter, deixa la desviació de l’ermita a l’esquerra un xic aturonada i arriba a la portalada d’accés a Còdol-Dret (menys de 2 km). Només queden dues columnes del que fou l’entrada principal a la colònia industrial. La imaginació del visitant comença a encendre’s i la nostàlgia dels que coneixien la contrada en altres temps arrela amb força als ulls.

Còdol-Dret (4)

Les restes de parets més visibles que normalment estan fora de les aigües del Ter

El 1862 es crea el centre fabril de Còdol-Dret però no és fins l’obtenció de la fàbrica el 1888 per Rómulo Bosch Alsina que es comencen a tenir més notícies fidedignes. Durant tota la història de la colònia, va passar per diferents propietaris. Si bé a començaments del segle XX podem situar els millors moments de la colònia, la guerra civil inicia la seva decadència consolidant-se l’any 1940, cèlebre a tot el Collsacabra i bona part d’Osona per uns terribles aiguats, que van representar força pèrdues per la fàbrica i va accelerar la davallada social i econòmica que culminà amb la construcció de l’embassament de Sau que, tot i la seva llunyania, tenia que negar tots els terrenys de la colònia per l’engolfament de les aigües del Ter. Tot i la oposició del consistori i la població, el tancament forçós de la colònia va suposar l’acomiadament col·lectiu de tota la plantilla i a més a més la destrucció de l’habitatge de més d’un centenar de famílies que vivien a la colònia. El mateix cas va viure la colònia de Salou, a prop de Roda de Ter i també afectada per les aigües del Ter. Un desastre social i econòmic en aquest racó de la Plana avocat a les Guilleries.

Les restes més conegudes de Còdol-Dret

Les restes més conegudes de Còdol-Dret

L’estructura de la colònia era l’habitual en aquests tipus de estructura industrial vora un riu i allunyada d’una població: la fàbrica al centre del conjunt, adaptada al relleu de la zona i les cases dels treballadors -de lloguer gratuït- situades en diversos carrers perpendiculars a la fàbrica. La casa del director, òbviament estava apartada de la casa dels treballadors. A part dels habitatges a la colònia hi havia una cooperativa – fins a la Guerra Civil-, diverses botigues -economat, comestibles, barberia, sabateria, botiga de roba-, safareig, dispensari, escola, petita fonda, cafè, església i un petit camp de futbol. Curiosament, l’església de Sant Salvador d’Horta, situada enlairada sobre l’antiga colònia, s’ha pogut mantenir en perfecte estat fins a dia d’avui. Incendiada durant la Guerra Civil i inaugurada posteriorment el 1943, s’hi pot arribar còmodament per la carretereta d’accés a Còdol-Dret i és un testimoni viu de l’antiga colònia. Tota una petita població amb tots els serveis que ja no existeix.

Moneda utilitzada a la Cooperativa i posteriorment a l'Economat de Còdol-Dret

Moneda utilitzada a la Cooperativa i posteriorment a l’Economat de Còdol-Dret

Piragües a toca de les restes més conegudes de Còdol-Dret

Piragües a tocar de les restes més conegudes de Còdol-Dret

Encara hi ha més indrets solitaris per veure a Còdol-Dret: Uns deu metres abans de les restes de la portalada a mà esquerra, comença un corriol que porta fins a la Font Fresca, ben apariada amb taules i bancs, és envoltada d’una bonica i refrescant vegetació. D’altra banda també a l’esquerra de la portalada, però un cop travessada, a la vora de l’antic torrent de Sant Salvador, també s’aprecien algunes restes d’antigues canalitzacions i l’abundant font de Sant Salvador, ben activa actualment i potser antigament molt utilitzada pels habitants de la Colònia. Malauradament, les dues fonts actualment, presenten un elevat índex de nitrats a la seva aigua i no s’ha aconsella de beure-hi.

L'abundant font de Sant Salvador

L’abundant font de Sant Salvador

S’han escrit diversos articles a la premsa, blogs, fins i tot s’han realitzat documentals sobre Còdol-Dret. El seu passat esplèndid enganxa i quan coneixes la història vols aprendre’n més. Com m’agradaria poder intentar endevinar les posicions dels carrers, comerços, camp de futbol, l’antiga fàbrica en les poques restes visibles actualment… és una tasca quelcom impossible si no has viscut la colònia en la seva època. Cal deixar volar la imaginació…

Anuncis

2 pensaments sobre “L’antiga colònia industrial de Còdol-Dret

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s