A la zona del Lluçanès, normalment als dipòsits o cisternes tallats a la roca per arreplegar aigua de la pluja se li diuen “Tines” quan veritablement serien “Aljubs“. Aquests aljubs servien per remullar els aglans -menjar fonamental dels porcs- i mitjançant aquests recipients naturals els tenien ben estovats durant tot l’any. En una terra on el roure té una presència molt notòria, el seu aglà era fonamental per l’alimentació dels animals.
De totes les tines d’aquesta important subzona, he dedicat aquest article a la Tina de la Roca d’en Bosc perquè m’ha semblat que és la més vistosa, original i la més antiga (1601). D’altres del Lluçanès o bé han estat arranjades, com ara la Tina d’en Reixach, deixada com nova després d’una profunda restauració o no són tan espectaculars com la Tina de Colldeplana o la Tina del Camp de l’Esquerda.
Datada l’any 1601
Tancada per una reixa de ferro, normalment la tina és plena d’aigua. Una pedra indica l’esfereïdora antiguitat de 1601, tot i que podia haver estat creada uns anys més tard. Si s’observa la roca, hi ha uns profunds reguerots excavats per tal de portar l’aigua de la pluja aprofitant el relleu cap a la tina… tot un sistema realment curiós de captació d’aigua ben interessant.
Reguerots excavats a la roca
Accés: Des del km 11,1 de la carretera BV-4341 de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Lluçà, surt una pista forestal -en força bon estat- indicada al mas de la Roca d’en Bosc. Uns metres després deixeu a mà esquerra l’accés al Molí de Puig-oriol, visitable en visites concertades. Després d’uns 2 km de recorregut arribeu al mas de la Roca d’en Bosc -turisme rural anomenat Cal Masover Xic-. Podeu deixar al cotxe a l’aparcament o continuar per la pista forestal. La tina és allà a mà dreta, 200 m més amunt, solitària i en posició alterosa al davant del mas. Quins indrets oblidats podeu arribar en cotxe fins al davant?
INDRETS OBLIDATS 