La creu d’en Molla

Quan vaig sentir a parlar per primer cop d’aquesta curiosa creu commemorativa, vaig tenir ganes d’anar a veure-la de seguida. La seva situació, apartada dels principals recorreguts excursionistes típics de Calldetenes feien que no la coneixia ni tan sols sabia res de la seva existència.

Amb una mica d’ajuda, vaig saber finalment localitzar-la. És situada pràcticament al damunt de l’eix transversal C-25, ben a prop del punt quilomètric 188; tan sols hi ha un petit talús de terra entre l’eix i la creu. És una llàstima perquè li treu part de la gràcia de l’entorn però, encara hem d’estar contents que el nou eixamplament d’aquesta via no l’hagi destruït.

La Creu d'en Molla (3)

La Creu d'en Molla

Cara Oest

El més llamatiu d’aquest pedró de pedra de gres, amb una creu de ferro ben treballada al damunt, són les seves inscripcions, una per davant i l’altra per darrera: A la cara Oest diu: “Nasqué lo dia 2 d’agost de 1852 y morí lo dia 4 de setembre de 1908 a la edat de 56 anys“.

Cara Est

Cara Est

I a la cara Est diu: “Aquí morí Tomàs Pasqués (A) Molla víctima del seu carro. Natural de Vich. E.P.D.” Segons el mapa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, diu que són dos morts diferents i que no se sap perquè els dos òbits és recorden en el mateix pedró. Jo personalment crec que és la mateixa persona, en una cara hi ha les dades de naixement i mort i a l’altre el nom, la causa de la mort i l’indret de naixement. També quan es diu “a la edat de 56 anys“, la Generalitat diu a la descripció d’aquest element arquitectònic, “a la edat de 86 anys“, tot i que aquesta xifra no es veu massa bé a la inscripció, tornem a tenir discrepàncies amb els inventaris de patrimoni oficials… si fem la resta surten 56 anys.

Encara hi ha més fets rellevants i interessants i és que el pedronet està escrit en català, no gaire habitual a principis del segle XX, i a més a més la causa de la mort és diferent de les habituals de la guerra civil o fets bèl·lics, sinó que “víctima del seu carro“. També podem especular que el finat seria de família burguesa perquè, cal pensar, que fer un monument d’aquest tipus a aquella època no seria gens econòmic.

Accés: He pensat amb la següent ruta per anar-hi ja que no surt enlloc la millor manera d’arribar a la creu d’en Molla. Cal deixar el cotxe a Sant Martí de Riudeperes, bellíssima església barroca a peu de la carretera de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta. La Fundació Pere Tarres té una casa de colònies a les dependències de l’antiga rectoria. A l’altra banda de la carretera, cal no passar per alt un altre pedró commemoratiu, en aquest cas un monument als caiguts víctimes de la Guerra Civil, ombrejat per uns alts xiprers.

Darrera l’esplèndid cedre, agafeu la pista asfaltada, travesseu el torrent de Riudeperes i la popular “Ruta dels Molins” i gireu a la dreta; cruïlla (5 minuts) seguiu el camí de la dreta indicat cap a Can Baixes. No entreu al camí principal de la casa, sino que la voregeu cap a l’esquerra. Uns metres després, torneu a deixar a mà dreta la pista que torna a entrar a Can Baixes. Ara ja per un camí herbat, sense cap indicació, travesseu un petit torrentet i amb pocs metres torneu a sortir a una pista de terra. Seguiu uns metres cap a la dreta. Tot seguit, una nova cruïlla, seguiu cap a l’esquerra vorejant les instal·lacions de Reciclàrids Osona. Arribeu ja a estar paral·lels a l’eix transversal, deixeu una pista que passa sota la carretera per un túnel, feu una petita pujadeta i la creu és a mà dreta, enfront un cartell de l’eix, situat ben bé al darrera seu. Uns vint minuts des de Sant Martí de Riudeperes, sense cap indicació, però si és llegeix bé l’itinerari, crec que no hi haurà cap problema per trobar un veritable indret oblidat.

L’aqüeducte de l’Aníjol

Entre les poblacions osonenques de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, hi ha a prop de la carretera, al damunt d’un torrent, l’anomenat pont o aqüeducte de l’Aníjol.

Sembla que hi ha certa contradicció sobre la utilitat d’aquesta obra civil: per a alguns inventaris de patrimoni feia funció de pont i per a altres era un aqüeducte. L’argumentació dels primers seria que amb l’obertura d’un nou traçat de la carretera, aquesta obra pública va quedar en desús i oblidada al sud de la nova via. Diu el mapa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya: Pont de cinc arcades de mig punt amb un o dos esperons que travessa el riu Ges. El parament està format per un aparell de còdols reomplert de pedres sense tallar. Les parts menys conservades han estat consolidades amb maons. Abans de continuar amb l’argumentació de la segona opció,  cal aclarir, que en cap cas no travessa el riu Ges; és una errada realment greu.

Cinc arcades ben esveltes

Cinc arcades ben esveltes

Per a altres inventaris (Diputació de Barcelona, mapa de Patrimoni cultural de Sant Vicenç de Torelló) aquesta obra civil era un aqüeducte, estava situat al torrent del mateix nom i havia proveït d’aigua al molí homònim que es van emportar els aiguats del 1940. Sincerament, veient aquesta obra d’enginyeria, la seva amplada i la seva situació, sembla més creïble aquesta darrera opció. No s’entenen aquestes confusions entre administracions en el nostre patrimoni muntanyenc, no ens fa cap bé ans al contrari.

L'aqüeducte vist des de la passarel·la que creua el torrent de l'Aníjol

L’aqüeducte vist des de la passarel·la que creua el torrent de l’Aníjol

L’aqüeducte, en aquests últims anys ha estat desbrossat, i el llit del torrent netejat perquè la vegetació l’estava envaint i el seu estat de conservació era molt precari.

Accés: L’aqüeducte és situat a uns 300 metres del balneari de la Fontsanta. Per la seva proximitat (100 metres) a la ruta del PR C-47 o sender de la Vall del Ges, recomanem la següent ruta: Cal deixar el vehicle a Torelló i agafar l’autobús de línia de l’empresa Sagalés fins a Sant Pere de Torelló. Allà, seguint els senyals del PR C-47 vorejant el riu Ges (mireu entrada al balneari Fontsanta), veureu en 7 km de vistós recorregut la fàbrica, el molí i el pont de Targarona, les ruïnes del mencionat balneari de la Fontsanta amb les seves antigues fonts, el pont de l’Aníjol i el mas conegut com el Molí de Viver (antiga resclosa i molí desfet pels aiguats de 1940). Un dels millors recorreguts d’Osona seguint un curs fluvial i a l’abast de tothom amb un mínim de precaucions.

La misteriosa tomba de Santa Magdalena de Conangle

Santa Magdalena de ConangleQuan hom arriba a la restaurada i bonica ermita de Santa Magdalena de Conangle, construcció d’origen romànic situada en un petit turó envoltada dels meandres del riu Ter, queda bocabadat de l’interessant claustre i els agradables jardins de l’indret. Si bé, l’ermita normalment és tancada, l’entorn és agradable i convida a fer-hi una breu estada.

Però si hom es fixa bé, a sota d’una d’aquestes arcades adossades el 1960 per la família Baurier i procedents del convent de les carmelites descalces de Sant Josep de Vic, hi ha quelcom més i que pot passar inadvertit; la tomba del rector de Tavèrnoles. Des de l’any 1984, a més, s’hi va fer una teulada per protegir millor el claustre creant un agradable passadís sota les arcades de digne contemplació.

Detall de la inscripció de la misteriosa tomba

Detall de la inscripció de la misteriosa tomba

Si no anem errats, a la tomba a part del dibuix d’una lletja calavera, hi ha inscrit el següent text, amb algunes lletres que no sé llegir perquè estan desgastades pel pas del temps: Aquí descanssa lo cadaver del reverent i ? juglar preb de S. Esteve de Tabernolas i rector de esta parrochia morí en el dia ?”. Desconec cap dada que ens pugui aportar una mica de llum sobre la datació de la làpida, el nom del capellà enterrat, motiu de la mort, la vinculació de la parròquia del proper poble de Tavèrnoles amb l’ermita, etc. Des d’aquí fem una crida a què, si algun lector pot aportar alguna informació fidedigne, deixi un comentari a aquesta entrada per compartir les dades referenciades amb els altres lectors del blog.

Accés: Cal seguir el mateix camí indicat a la balma i el castell de Savellana. Deixeu el corriol a la dreta d’accés a Savellana i continueu la pista en suau pujada fins al final, dalt del turó on hi ha l’ermita de Santa Magdalena (530 m d’altitud); mitja hora com a molt des de la reixa de la finca Salou d’agradable passejada.

El refugi Montserrat

El refugi Montserrat, és una de les construccions forestals fetes per a pastors típiques del Pirineu Oriental amb una part útil per a excursionistes i una tancada per a ús del pastor i el bestiar. Situat al sud de la serra Cavallera i ben a prop del Coll del Pal, és una cabana sense massa comoditats però ben necessària en cas de mal temps o tempesta sobtada. Una pista forestal només útil per a jeeps i fora del període hivernal, hi porta des d’Ogassa (Surroca de Baix).

Refugi Montserrat (3)

Refugi MontserratA 1.600 m d’altitud, vora una gran jaça, roman en força bon estat aquesta construcció que porta com a mínim feta des dels anys vuitanta. Té llar de foc, lliteres i una capacitat per a unes 6/8 persones; és a dir comoditats mínimes en un paratge dur, inhòspit i amb neu perennes des de mitjans d’octubre o novembre segons l’any. Una font propera, amb un gran abeurador, situada una mica més amunt i apartada de la pista principal d’accés, complementa l’equipament d’aquest refugi forestal encara en actiu.

L’absència de llenya, les temperatures extremes i les proximitats de nuclis habitats, fan pensar que no és gens pràctic i útil dormir-hi a l’hivern en aquesta espècie de nevera envoltada de pau i solitud, a no ser que sigui això mateix el que busquem: natura, pau i solitud.

Refugi Montserrat (2)

Encara hi ha més al·licients a la zona; a la pista forestal d’accés, uns minuts per sota del refugi, hi ha una creu de ferro amb una esgarrifosa inscripció datada el 1881 “Aquí murió D. José Marsé natural de Caballera. Fallesió el día 22 de nobiembre de 1881. Murió atacado por el frío“. Tota una lliçó dels perills de l’hivern a la muntanya.

Creu José Caballera

Accés: Cal situar-se al veïnat disseminat del Bac de la Roda, a 1.400 m d’altitud, fi de la pista forestal asfaltada procedent d’Ogassa (Veïnat de Surroca de Baix) i Sant Martí de Surroca (interessant veïnat amb l’església romànica de Sant Martí). Aquí vora la pista caldrà aparcar. Ja a peu, en suau descens arribeu a la font de la Roda; després a poc a poc, la pista va guanyant alçada en continuades giragonses per aquesta part sud de la serra Cavallera. Després de passar Cal Frare, entre boixos i abans d’un revolt, passeu per l’interessant creu que hem parlat abans. Arribeu al refugi Montserrat, sortint de la pista forestal i ben visible a la nostra dreta. Heu tardat uns 45 minuts des del Bac de la Roda. A l’hivern, la pista és gelada, coberta de neu i inaccessible. En aquest cas, caldrà deixar el cotxe al poblet de Sant Martí de Surroca (1.236 m altitud), afegir uns 45 minuts més de recorregut, portar material d’hivern adequat per a la neu i temperatures molt baixes.

Un cop passat el refugi, el camí ja de ferradura, continúa cap el proper Coll del Pal de Portolès, situat a la serra Cavallera i punt de pas de travesses cap al poble de Pardines ja a la vall de Ribes.

El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern

El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern

CONCURS – Resultat 11è concurs Quin indret és aquest?

Un cop finalitzat el termini de presentació de respostes, ja tenim el resultat del 11è concurs, donem les solucions als misteris plantejats i comuniquem el guanyador. Aquest cop l’han encertat 22 persones de 23 participants. La pregunta realitzada aquesta vegada també era doble; cada concursant podria triar entre respondre dues imatges

Muntatge 11e concursQuin indret és aquest?

Resposta foto 1: la Font Picant (Amer, La Selva).

La foto estava retallada per no veure el nom de la font que està grafiat a la pedra i la planta d’embotelladora d’aigua pròxima, la Fonter. La pista de l’any de declaració d’utilitat pública era important per trobar a internet quina era la font.

Resposta foto 2: Ermita de Santa Brígida (Amer, La Selva). Calia esbrinar el nom de l’ermita famosa a la rodalia d’Amer i ben rehabilitada pel Grup Excursionista Amerenc Esquelles. Havíem tret el nom “Amerenc” del grup excursionista per no donar més pistes.

El mateix programa “Easypromos” mitjançant la plataforma on line random.org ha seleccionat la guanyadora entre els finalistes.

Guanyadora: Maite Rubio Pous

Resultat 11e concurs

En breu enviarem el llibre “A peu per la Garrotxa” (2006) nou per estrenar, signat a la guanyadora. Felicitats!

Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per conèixer el nostre país tot jugant.