L’antiga parròquia de Rodors

Després d’haver llegit, amb molta atenció, l’excel·lent article referit a aquesta antiga parroquià del Moianès realitzat per l’equip del blog Conèixer Catalunya, vaig reafirmar-me amb les meves conviccions i vaig decidir visitar aquest antic i disseminat poblet del voltant de Moià situat a 800 m d’altitud. Envoltat d’ufanoses rouredes, el topònim Rodors deriva de “Roldor”, arbust metzinós característic de la zona; per verificar aquesta teoria només cal fixar-se en una de les llindes de l’edifici de l’església de Sant Feliu, punt central i neuràlgic de l’antiga parròquia depenent del Castell de Rodors, on un arbust de roldor hi és esculpit.

Sant Feliu de Rodors

El 1845 donada la poca població de la parròquia rural, Rodors es va fusionar amb Moià i va desaparèixer com a municipi. L’edifici de Sant Feliu, d’origen romànic, totalment reformat el segle XVIII, es veu sobri tot i que en algun punt les esquerdes estant guanyant la partida i l’amenaça de ruïna pot caure sobre tot l’edifici de forma immediata. Es veuen teulades noves, canalitzacions modernes, portes i finestres de nova faisó, frontisses lluents, alarmes de seguretat… tot un seguit de afegiments moderns per tal de què l’edifici no s’acabi malmeten però que, en general, té un cert aire d’enrunament i combinació extranya. No sé si m’explico; sembla que la ruïna amenaça i amb força però es van fent pedaços moderns. D’altra banda no es pot visitar res del seu interior: el cementiri ple d’herbes, tancat i barrat amb pany i forrellat, s’ha de veure a través de la tètrica reixa de la porta; l’edifici principal tancat i amb alarma… no sé sembla que la visita és incompleta: ni és una ruïna total que et pots ficar per tot arreu a investigar, ni pots veure res de l’interior. També és comprensible; en un indret on pots arribar en vehicle tot terreny -o vehicle normal si ets valent- una església, rectoria i cementiri oberts estaria tot a la disposició dels lladregots.

Bonica llinda del segle XVIII amb finestra nova de fusta, curiosa combinació!

Bonica llinda del segle XVIII amb finestra nova de fusta, curiosa combinació!

Sant Feliu de Rodors (2)

De l’antic castell, propietat dels Planella, important família dinàstica al Moianès, queden un parell de parets, molt per sota de l’església prop de la península rocosa que cau damunt la riera de Malrubí però que jo no he sabut trobar o no estic convençut de que fóssin les restes del castell el que vaig veure. Em remeto novament al blog de l’equip del Conèixer Catalunya que fan una veritable tasca de divulgació de Catalunya en general i molt destacadament del Moianès.

Accés: És millor anar-hi a peu, tot fent una agradable excursió per pista de muntanya còmoda i ampla. Cal situar-se a la cruïlla de la carretera de Moià a l’Estany, just on hi ha el cartell “Soler de Terrades/La Rovira” on cal desviar-se a l’esquerra i després a la dreta, on es pot aparcar en les cases d’aquesta petita urbanització. Ja per pista forestal a peu, seguiu en direcció al Soler de Terrades en lleugera baixada. Cruïlla de pistes (25 minuts) seguiu cap a l’esquerra ara ja en direcció a La Rovira. Baixeu molt suaument tot planejant entre bonics camps i amb vistes de l’antiga parròquia al fons de la vall. Travesseu la riera i després d’una pujada forta hi ha una nova cruïlla -rètols-. Deixeu la pista principal i per una pista secundària resseguiu tota la carena fins arribar a Sant Feliu de Rodors (1 hora des del cotxe)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s