El tràgic pedró del Pont de la Parra

Un cop passat el pont de la Parra, en un revolt de la carretera C-153 de Vic a Olot per Cantonigròs just al km 18, hi ha un xic apartades a mà esquerra, el pedró commemoratiu d’un tràgic fet succeït durant la guerra civil. No és el primer pedró o creu que trobem en aquesta carretera però, potser sí que és el més destacat i vistós.

Creu del Pont de la ParraSegons hi ha inscrit a la pedra “En memoria de los 19 vecinos de Torelló caídos por Diós y España vilmente asesinados en la noche del 4 de septiembre del 1936 cuyos restos reposan en el cementerio de San Martín Sescorts. Caminante medita y ora“. És evident que per continuar amb la segona part d’aquest misteri s’hauria de visitar el cementiri de Sant Martí Sescorts, on un destacat panteó reprodueix la continuació d’aquests fets. Aprofitaré un dia que estigui obert el cementiri per fer la corresponent fotografia. Però per fer aquest article no cal fer-ho perquè el misteri queda resolt.

Creu del Pont de la Parra (2)Un cop investigats els fets, en aquesta ocasió són fets comprovats que una banda de mercenaris a sou van assassinar a dinou veïns de Torelló simpatitzants amb el bàndol franquista. La guerra civil havia començat feia mes i mig i els incidents i traïcions entre veïns eren freqüents.

El pedró acostuma a tenir rams de flors… potser familiars dels assassinats. Torelló i el seu patrimoni, en aquests mesos inicials de la guerra, van ser injustament atacats per suposats republicans; només cal recordar la crema del retaule barroc de l’església parroquial de Sant Feliu entre altres retaules menors i imatges.

Accés: Situat enfront i un xic apartat a mà esquerra del km 18 de la C-153 de Vic a Olot per Cantonigròs, just passat el pont sobre la riera de la Parra.

Advertisements

2 thoughts on “El tràgic pedró del Pont de la Parra

  1. Només un apunt:

    No és cert que els afusellats fossin simpatitzants del bàndol franquista. Éren simplement persones benestants, alguns empresaris, alguns relacionats amb el Fejocisme o amb el Sindicat de la Victòria, que havien tingut algun rencor obert amb membres el Comitè Revolucionari que es va implantar a Torelló durant els primers mesos de la guerra, o bé que constituïen un obstacle per a la col·lectivització d’empreses que s’estava duent a terme.

    L’extrema gravetat dels fets rau en que fou un assessinat ‘a la carta’ ordenat per les persones que integraven el Comitè, llegeixi’s Esteve Pallarols, Jaume Ruches, entre d’altres, i que servia els seus interessos, rencúnies o afanys personals, i que ni tant sols obeïa a motius polítics, igualment denostables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s