El refugi Montserrat, és una de les construccions forestals fetes per a pastors típiques del Pirineu Oriental amb una part útil per a excursionistes i una tancada per a ús del pastor i el bestiar. Situat al sud de la serra Cavallera i ben a prop del Coll del Pal, és una cabana sense massa comoditats però ben necessària en cas de mal temps o tempesta sobtada. Una pista forestal només útil per a jeeps i fora del període hivernal, hi porta des d’Ogassa (Surroca de Baix).
A 1.600 m d’altitud, vora una gran jaça, roman en força bon estat aquesta construcció que porta com a mínim feta des dels anys vuitanta. Té llar de foc, lliteres i una capacitat per a unes 6/8 persones; és a dir comoditats mínimes en un paratge dur, inhòspit i amb neu perennes des de mitjans d’octubre o novembre segons l’any. Una font propera, amb un gran abeurador, situada una mica més amunt i apartada de la pista principal d’accés, complementa l’equipament d’aquest refugi forestal encara en actiu.
L’absència de llenya, les temperatures extremes i les proximitats de nuclis habitats, fan pensar que no és gens pràctic i útil dormir-hi a l’hivern en aquesta espècie de nevera envoltada de pau i solitud, a no ser que sigui això mateix el que busquem: natura, pau i solitud.
Encara hi ha més al·licients a la zona; a la pista forestal d’accés, uns minuts per sota del refugi, hi ha una creu de ferro amb una esgarrifosa inscripció datada el 1881 “Aquí murió D. José Marsé natural de Caballera. Fallesió el día 22 de nobiembre de 1881. Murió atacado por el frío“. Tota una lliçó dels perills de l’hivern a la muntanya.
Accés: Cal situar-se al veïnat disseminat del Bac de la Roda, a 1.400 m d’altitud, fi de la pista forestal asfaltada procedent d’Ogassa (Veïnat de Surroca de Baix) i Sant Martí de Surroca (interessant veïnat amb l’església romànica de Sant Martí). Aquí vora la pista caldrà aparcar. Ja a peu, en suau descens arribeu a la font de la Roda; després a poc a poc, la pista va guanyant alçada en continuades giragonses per aquesta part sud de la serra Cavallera. Després de passar Cal Frare, entre boixos i abans d’un revolt, passeu per l’interessant creu que hem parlat abans. Arribeu al refugi Montserrat, sortint de la pista forestal i ben visible a la nostra dreta. Heu tardat uns 45 minuts des del Bac de la Roda. A l’hivern, la pista és gelada, coberta de neu i inaccessible. En aquest cas, caldrà deixar el cotxe al poblet de Sant Martí de Surroca (1.236 m altitud), afegir uns 45 minuts més de recorregut, portar material d’hivern adequat per a la neu i temperatures molt baixes.
Un cop passat el refugi, el camí ja de ferradura, continúa cap el proper Coll del Pal de Portolès, situat a la serra Cavallera i punt de pas de travesses cap al poble de Pardines ja a la vall de Ribes.
El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern
INDRETS OBLIDATS 