La font del Regàs, el naixement del riu Congost

El cas de la font del Regàs, el naixement reconegut del riu Congost, és fa difícil d’explicar; si bé és relativament coneguda, indicada, i molts excursionistes la visiten sovint, la deu ha passat per molts períodes d’absoluta deixadesa, desídia i oblit. Aquest fet jo crec que cal cercar-lo a dos motius principals: en primer lloc, és una font que no ve de passada de cap itinerari principal, pràcticament s’ha d’anar expressament per veure-la i en segon cas, al dir que és el naixement d’un riu, quan hom si acosta es pensa trobar una altra cosa més vistosa i abundant a l’estil fonts del Llobregat per exemple. Rés més lluny de la realitat.

També caldria parlar de la retolació existent que indica que és el naixement del riu Besòs. Exactament el riu Besòs, neix de la confluència dels rius Mogent i Congost a prop de Montmeló; per tant és correcte dir que és el naixement del riu Congost.

La font del Regàs el 2006 ben atapeïda de vegetació

La font del Regàs el 2006 ben atapeïda de vegetació

Detall de la font del Regàs amb el broc envoltat de vegetació

Detall de la font del Regàs amb el broc envoltat de vegetació (2006)

És que és ben veritat… el cabal de la font en moltes èpoques de l’any és molt minso i fins i tot nul en algun moment. No fa massa goig d’anar-hi si és només per la font en qüestió.Ara, si a més es visita la propera església de Sant Cugat de Gavadons d’origen romànic, reformada per darrer cop el 1984, el seu magnífic mirador sobre aquesta part final de la plana de Vic enfilada cap el Moianès, i entre els dos l’enigmàtic pedró (gran taula de pedra rodona d’origen i funció incerta amb senyals cardinals marcats i forats que travessen la pedra), això ja és una altra cosa.

La font molts cops era coberta de vegetació i el broc s’havia de cercar entre les herbes. Ara sembla que ha millorat, s’ha netejat l’entorn, s’ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s’han posat nous rètols indicatius (a part del típic de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010; per voluntat no serà, però el paratge continua sent isolat la major part de l’any.

La font del Regàs abans de la restauració del 2010

La font del Regàs abans de la restauració del 2010

Accés: Des de l’entrada de la població de Collsuspina, cal seguir la pista asfaltada en direcció nord, cap a Sant Cugat de Gavadons. Hi arribeu en 2 km d’agradable trajecte. Allà aparqueu, fruïu del monument religiós, del pedró misteriós i del gran mirador que us ofereix la miranda a 1.042 m d’altitud. Per anar a la font del Regàs, cal desviar-se a la cruïlla d’abans d’arribar a l’església, al costat del mas Bellver -indicat- a on es millor ja d’anar-hi a peu. Seguiu en direcció a Can Regàs fins arribar a una cruïlla; deixeu la pista que continua cap a Muntanyola i continueu per la dreta en suau baixada fins arribar al mas Regàs. Per sota del mas, un camí baixa cap a la font. Uns quinze minuts des de Sant Cugat de Gavadons.

+ 100 entrades del Blog!

Amb l’últim article dedicat a la Balma de la Vila, he realitzat l’entrada núm. 101 del Blog dels Indrets Oblidats. D’aquests 100 articles, 80 són descriptius dels diferents indrets objecte d’investigació d’aquest blog i 20 són corresponents als diferents concursos que s’han fet, on es sortegen interessants llibres de muntanya, obra de l’autor d’aquest diari interactiu a internet.

Durant un any de dur treball, he pogut posar a la xarxa molts dels paratges de la Catalunya Central que eren, en molts casos, oblidats per moltes persones i que valia la pena de divulgar una mica més; un blog d’arqueologia i natura al servei de tots!.

100 entrades del Blog

Gràcies pel vostre suport i espero que seguiu el blog, com a mínim en 100 articles més!

La Balma de la Vila

La Balma de la Vila és una de les balmes més solitàries, enclotades, humides i ombrívoles de la subcomarca del Bisaura, ben a prop de Vidrà. La balma és situada al capdamunt d’una petita vall i és separada de la pagesia de la Vila Vella -que li dóna nom- per una petita careneta anomenada dels Cresteions.

Quan hom hi arriba per primer cop, la desolació que l’impera és absoluta… D’altres balmes que ja coneixem, sembla que la seva distribució, l’emplaçament i posició cap al sol siguin més propícies tot i la modèstia d’una balma… però en aquest cas, com podia viure algú aquí? és admirable la gent del camp d’abans que vivien en unes terribles condicions per poder subsistir dia a dia i guanyar un miserable sou; eren persones d’una fortalesa excepcional!.

Tot i que encara hi ha importants restes de parets, l’erosió és molt important, principalment a la part que toca amb la muntanya. A més, hi ha força regalims d’aigua que es filtren en diversos habitacles i a l’hivern el gel envaeix les diverses escletxes… certament un paratge dur, inhòspit i que cal conèixer.

La  balma de la Vila l'any 2003

La balma de la Vila l’any 2003

Doncs, segons està documentat, fins a l’any 1880 encara hi constaven uns llogaters que hi residien a la balma dependents de l’amo del Cavaller de Vidrà, mil·lenària pagesia que tenia en propietat bona part dels molins, masoveries i balmes obrades del municipi de Vidrà. En concret, tenia unes quinze masoveries a principis del segle XIX sota el seu domini. No hi ha res milor que beure de bones fonts, així que transcric literalment un text del llibre d’Ignasi Terradas i Saborit “El cavaller de Vidrà”  (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987) “…a la Balma de la Vila, l’any 1831, l’arrendament pujà de 10 a 12 lliures. L’única millora que té el masover entre 1811 i 1825 és la de passar de criar una burra i dos nodrissos a criar una truja“.La Balma de la Vila

Accés: Cal situar-se al barri de la Creu de l’Arç de Vidrà, igual que per anar al Molí Nou de Salgueda. Des d’allà, un petit corriol de baixada, segueix els senyals blancs i vermells del GR-151 en direcció a la Font Tornadissa. Es creua la pista forestal de Sant Bartomeu (8 minuts) i després de planejar una bona estona el corriol puja suaument entre fagedes i boixedes cap al Collet de Fenaiola (45 minuts). Deixeu definitivament els senyals del GR i per bon corriol a l’esquerra planegeu fins a la raconada de la Balma de la Vila. Uns metres abans d’arribar-hi, deixeu un corriol a la dreta que puja fins a les ruïnes dels Rònecs i l’Hort de Getzemaní, curiós pla envoltat de parets, situat ben a prop i al capdamunt de la Balma de la Vila. Arribeu a la balma de la Vila després d’una hora d’agradable excursió.

Més informació del recorregut que visita la balma a l’itinerari 24 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.

NOU CONCURS – Quin indret és aquest?

Altre cop joc doble!. Vols guanyar el llibre “A peu per la Garrotxa” (2006) en perfecte estat i sense usar, signat per l’autor? Només has d’encertar una d’aquestes dues fotografies. En el 2n cas s’ha d’endevinar quin edifici senyala la fletxa dalt de la muntanya.

Muntatge 11e concursPistes
Fotografia 1: Aquesta important font va ser declarada d’utilitat pública el 1903

Fotografia 2: L’ermita actual és del segle XVII però l’any 2001 es va restaurar pel grup excursionista Esquelles

 

Fes click aquí i respon a l’aplicació del Facebook!

Concurs només obert a les 100 primeres votacions. Es farà un sorteig entre els que hagin encertat correctament per tal de trobar el guanyador del concurs. El llibre, s’enviarà per correu ordinari al guanyador. Si ja has guanyat el llibre en una altra ocasió, això no t’ha de fer enrere per participar…

Data de termini de votacions: el 17/11/2013 a les 21:41 hores. Ànims i sort!

El tràgic pedró del Pont de la Parra

Un cop passat el pont de la Parra, en un revolt de la carretera C-153 de Vic a Olot per Cantonigròs just al km 18, hi ha un xic apartades a mà esquerra, el pedró commemoratiu d’un tràgic fet succeït durant la guerra civil. No és el primer pedró o creu que trobem en aquesta carretera però, potser sí que és el més destacat i vistós.

Creu del Pont de la ParraSegons hi ha inscrit a la pedra “En memoria de los 19 vecinos de Torelló caídos por Diós y España vilmente asesinados en la noche del 4 de septiembre del 1936 cuyos restos reposan en el cementerio de San Martín Sescorts. Caminante medita y ora“. És evident que per continuar amb la segona part d’aquest misteri s’hauria de visitar el cementiri de Sant Martí Sescorts, on un destacat panteó reprodueix la continuació d’aquests fets. Aprofitaré un dia que estigui obert el cementiri per fer la corresponent fotografia. Però per fer aquest article no cal fer-ho perquè el misteri queda resolt.

Creu del Pont de la Parra (2)Un cop investigats els fets, en aquesta ocasió són fets comprovats que una banda de mercenaris a sou van assassinar a dinou veïns de Torelló simpatitzants amb el bàndol franquista. La guerra civil havia començat feia mes i mig i els incidents i traïcions entre veïns eren freqüents.

El pedró acostuma a tenir rams de flors… potser familiars dels assassinats. Torelló i el seu patrimoni, en aquests mesos inicials de la guerra, van ser injustament atacats per suposats republicans; només cal recordar la crema del retaule barroc de l’església parroquial de Sant Feliu entre altres retaules menors i imatges.

Accés: Situat enfront i un xic apartat a mà esquerra del km 18 de la C-153 de Vic a Olot per Cantonigròs, just passat el pont sobre la riera de la Parra.