El pedró de Cal Gravat

A les afores de Manresa, justament al km 3,4 de la carretera que porta al Pont de Vilomara (BV-1225) i a la sortida sud de l’autopista de Barcelona, hi ha a mà esquerra i sota una línia elèctrica, el pedró de Cal Gravat.

El monument commemora la tràgica mort d’Esteve Ponsa Ambrós, Josep Brunet Playà i Martí Torras Prat, assassinats vilment el 3 de setembre de 1936 en aquest punt per part de les anomenades Brigades de la Mort.

Esteve Ponsa (59 anys) era jutge de pau del Pont de Vilomara; Josep Brunet (60 anys) havia estat alcalde del Pont de Vilomara i era simpatitzant de la Lliga Catalana i Martí Torras (44 anys), també resident del Pont de Vilomara, era botiguer i havia estat regidor d’un partit de dretes en els governs municipals de la República. Pedró ManresaLes venjances i les morts per traïdoria eren molt freqüents en els inicis de la Guerra Civil a Manresa i al Bages.

Els condemnats, van ser buscats i morts a trets a mans del Comitè revolucionari i antifeixista local controlats per anarquistes provinents de la CNT i la FAI. Es diu que dies abans de la morts dels finats, ells s’havien negat a pagar més diners del xantatge que sovint se’ls feia als pagesos o propietaris de terres de la zona.

 

 

Pedró Manresa (2)Les terrorrífiques brigades que exercien aquests comitès creats el juliol de 1936 va ser dissolts el 27 de setembre del mateix any (pocs dies després dels assassinats) pel mateix Lluís Companys per tal de garantir el control i acabar amb la violència amb què actuaven els seus militants. A la pràctica, el Comitè de Manresa va ser definitament extingit a mitjans d’octubre de 1936.

Anuncis

6 pensaments sobre “El pedró de Cal Gravat

  1. Casualment vaig estar davant d’aquest pedró el dia de tots sants, prenent dades i fotografiant-lo. Per sort, tot i estar a tocar de la carretera, està més que ben conservat (suposo que la gent de la propera Vilardordis se’n fa bastant càrrec que no caigui)

  2. Hola Josep,

    Jo soc el besnét d’aquest senyor, que certament va ser assassinat en aquest indret tal com m’explicà el meu pare ja fa anys. Com a anècdota, el seu net (el meu pare), besnét (jo) i tataranet (el meu fill) ens seguim dient Esteve Ponsa

    • Gràcies Esteve pel comentari!. Veig que els Ponsa sou tota una nissaga amb una forta arrelada al Bages. Felicitats!. Hi ha nombrosos pedrons a les carreteres de Catalunya que recorden nombrosos fets tràgics i que encara, avui dia, no hi ha cap entrada a internet. Trobo que caldria corregir aquesta greu mancança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s