Aixecada a la riba esquerra del torrent de Puigbò, al sud de la població de Gombrèn i a 1.150 m d’altitud, aquesta antiga parròquia presideix els prats i camps d’un antic veïnat rural de població disseminada.
La primera impressió que hom té quan hi arriba per primer cop és la sorpresa de veure el campanar de l’església curull d’enfiladisses plantes. L’heura ja fa molts anys que s’ha fet seva el doble campanar de cadireta de la parròquia de Sant Martí. El temple, construït el 1737 es troba en un estat semi-ruinós, de planta rectangular, presenta esquerdes considerables, la teulada està a punt de caure, el cementiri annex ple de bardisses i sembla ser, que hi ha restes de pintures del segle XVIII al seu interior normalment tancat. Tota la parròquia i el cementiri estan closos també per parets plenes d’heures -algun exemplar d’extraordinàries dimensions- creant un harmoniós conjunt però, que en qualsevol moment, pot esfondrar-se tot pel pes de les plantes sobre les cansades pedres. L’edifici va deixar de fer funcions religioses el 1939, per tant, els anys transcorreguts sense feligresia són considerables i el pas dels anys és molt notori.
El campanar de Sant Martí ben cobert d’heura
El conjunt és molt pintoresc i la masia veïna de Puigbò, encara en plena vitalitat amb els cingles dels Rasos de Tubau al fons, dóna un aire molt bonic a la contrada de digne contemplança.
La vistosa torre rodona de l’antic castell
Uns metres més a l’est, hi ha les restes de l’antic castell de Puigbò, amb la seva vistosa torre de guaita i les restes d’un antic poblat medieval amb l’absis i l’absidiola al descobert de la seva antiga església del segle XI (coneguda fins al segle XIII com a Sant Martí de Puigmal).
Segurament aquesta era la primitiva parròquia romànica i al trobar-se en molt estat al segle XVIII, es deuria construir l’altre temple. Un frontal romànic del segle XII que es troba al Museu Episcopal de Vic (pintura al tremp sobre fusta d’alba i de pi de dimensions 97 x 123 x 6 cm) caldria suposar que vé d’aquesta església. El paratge ha estat desbrossat últimament i és molt interessant de visitar les diverses ruïnes i estances de diferents cases entre la roureda. A més, l’antiga porta permet entrar a l’interior de la torre -encara dempeus- i admirar la seva volta. Tot un monumental conjunt arquitectònic al nord dels Rasos de Tubau no massa visitat.
Restes de l’antiga església del castell, la torre i el mas Puigbò al fons
Accés: Des del centre de Gombrèn, cal deixar la carretera i agafar la bona pista asfaltada que porta al veïnat del Cortal (o els Cortals) i Puigbò. Just on s’acaba l’asfalt (4,5 km) a dalt d’un collet, hi ha un petit espai per aparcar (Coll de la Canal, 1.090 m). Per la pista de la dreta, podríeu continuar amb un vehicle tot terreny fins al mateix Sant Martí de Puigbò, però és millor i més interresant fer-ho així; ja a peu, cal seguir la pista forestal indicada a la Canal seguint els senyals grocs de la xarxa Itinerànnia. Un cop a La Canal -turisme rural-, travesseu una tanca i pugeu per un bonic camí empedrat fins a la propera parròquia, ben visible al capdamunt del petit serradet. Abans d’arribar hi ha una petita font de mina -tancada- amb abeurador a la dreta. Vint minuts d’agradable passeig des del Coll de la Canal.
INDRETS OBLIDATS 