En el km 116,8 de la carretera N-152 entre les poblacions de Campdevànol i Ribes de Freser, hi ha diversos paratges oblidats, d’interès molt rellevant i que poden passar desapercebuts pels que transiten per la carretera a tota velocitat.
El balneari Montagut és potser el més destacat, d’aparença esvelta i noble, situat al costat mateix de la carretera però pertany curiosament al terme municipal de Campelles. El complex consta de diversos edificis monumentals, va ser construït a partir de l’any 1868 però la seva inauguració va ser el 1878. Les aigües de les seves fonts bicarbonatades i càlciques es nodrien de corrents provinents de la zona del Taga.
Antiga postal del balneari de data incerta (todo colección)
Després d’uns anys de força esplendor turística a la vall de Ribes i utilitzat com a hospital durant la guerra civil, l’establiment termal va entrar en decadència i des de començament dels anys 90, el balneari és tancat i barrat.
El futur del balneari podria canviar en els proxims anys, perquè des de la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès (UIER), s’està buscant finançament per reformar totalment l’edifici per a fer un balneari amb tots els serveis i categories pròpies del segle XXI, encara que projectes semblants com aquest havien quedat en el passat en un no res. Veritablement, seria una bona opció fer-ho perquè l’edifici encara està en bon estat, fins i tot hi ha estances ben restaurades que el seu propietari les lloga per a celebrar casaments i festejos.
Uns metres abans, al km 115,9 també hi ha, les ruïnes d’un altre balneari, molt més modest a la dreta de la carretera, conegut com “Els Banys” i encara més avall, en direcció a Campdèvanol (km 115,1) hi havia el vistos edifici modernista Hotel “la Corba” avui dia reconvertit en el restaurant la Corba. Tots aquests establiments ens demostren que la vall de Ribes era molt concorreguda abans per anar a prendre les aigües. Podeu veure un sensacional article del company Carles Fígols referent a l’hostal de la Corba en aquest enllaç del seu blog d’Antics hostals de camí ral.
A la altra banda de la carretera i creuat el riu Freser per una solemne escalinata de pedra, s’arriba a l’antic baixador d’Aigua de Ribes de la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i La Tour de Carol. Ben lligada al prestigi del balneari, quan aquest va tancar, l’estació també va entrar en davallada i ja fa uns vint anys que no hi para cap tren. Caldria afegir que el baixador tampoc mai va tenir gran afluència de gent perquè la majoria dels estiuejants del balneari anaven per carretera. Quan era jove sempre veia que el tren hi parava però no hi baixava pràcticament ningú… no tenia massa sentit aturar-se; també afegeixo que el balneari ja no anava per tant, en poc temps els trens ja deixarien d’aturar-se.
Baixador d’Aigua de Ribes
La porta d’entrada a l’estació era tapiada però s’ha fet un forat i ara es permet visitar el seu interior sense massa perill. L’edifici principal encara té una part que es conserva bé, amb el sostre sencer, el vestíbul, la guixeta per a vendre els bitllets… mentre que l’altra part de l’edifici el sostre ja és esfondrat i en poc temps la ruïna serà total. L’altra petita construcció annexa són les letrines, encara sencera però la porta està tapida i no es pot veure l’interior.
També es veu part del rètol de l’estació “Aguas de Ribas” i permet veure que la normalització lingüística tampoc no va tenir temps d’arribar al baixador d’Aigua de Ribes.
Evidentment, per visitar l’indret cal no baixar a la via perquè els trens hi passen a gran velocitat.
En cas de què el balneari tornés a rellançar-se, segurament l’estació tornaria a viure un nou futur esperançador però caldria vincular el binomi balneari-tren, sinó altre cop tornaria la gent a anar amb vehicle particular i continuaria sense tenir massa sentit una estació de ferrocarril.
Horari de tarda de la línia de la Tour de Carol a Barcelona a l’any 1980. Només per la tarda 5 trens s’aturaven a “Aguas de Ribas”
Accés: Al Km 116,7 de la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà hi ha espai per aparcar a mà dreta, enfront d’una casa i abans del pont del riu. Per anar al baixador cal seguir la pista d’accés al veïnat de Perramon, passar el Freser i per una escalinata de pedra -protegida amb un filat perquè no s’hi passi- es puja fins a l’antic baixador.
Gran escalinata d’accés al baixador
INDRETS OBLIDATS 
Ribes dels meus amors!!!! Quins fantàstics records del balneari!! Molt bon article. Gràcies.
Maria José Guasch
Gràcies pels comentari! jo el que més recordo de la contrada era quan el tren del matí s’aturava al baixador… jo mirava per la finestra i no baixava ningú… la decadència total ja era imminent…
Quina pena!!!! Sort que els records no ens els esborra ningú!!
Com a fan del “Superlópez” que sóc, em veig obligat a comentar que l’aventura “Hotel Pánico” (àlbum n. 19 d’Olé!-Ediciones B) està ambientada en aquest balneari, ja que el seu autor -Jan- viu a Sant Pau de Seguries. Recomanable 100% a qui lo agradin els còmics ambientats en escenaris reals. Hi surt el balneari, la carretera de Ribes, l’estació… I a més molt ben dibuixat!
Jo també havia llegit algun còmic del Superlópez però aquest no el coneixia… què bo! doncs ja el buscaré i el llegiré… segur que m’agradarà molt!