Amb motiu del nou llibre que estem preparant sobre Castellcir, que sortirà ben aviat en els propers dies editat per Bubok, vam tenir ocasió de tornar a caminar per les rodalies d’aquest poble i conèixer contrades que encara no havíem visitat.
Sense adonar-nos, mentre cercàvem els pous de glaç de Sant Jeroni, vàrem trobar a frec del camí a mà esquerra, unes importants parets fetes de carreu enmig d’una ufanosa vegetació aclaparadora i que no es trobaven indicades ni en els mapes topogràfics de la zona; estem parlant de la bassa de les Berengueres.
La bassa, rectangular i d’una alçada considerable, feia de dipòsit d’aigua gelada per a tot seguit empouar els propers pous de glaç de Sant Jeroni, situats al costat de la riera de Fontscalents i d’accés molt penós, selvàtic i perdedor. Segurament la bassa pertanyia a la masia de les Berengueres i va estar en ús fins que la indústria del gel va entrar en decadència al Moianès, com a altres indrets de Catalunya amb l’arribada de l’electricitat i les noves maneres de fer gel artificialment.
Accés: Des d’enfront de la masia de la Talladella (a 2 km de Castellcir en direcció a Santa Coloma Sasserra) cal baixar a l’esquerra per bon camí en direcció a la riera de Fontscalents. Abans d’arribar a la riera, deixeu el camí principal (20 minuts) i per un camí secundari a mà esquerra, voregeu uns camps i la riera a una certa alçada durant una bona estona. En el moment de creuar-la a gual en un bonic paratge engorjat, el camí puja per l’altra riba. En pocs metres a frec de camí, hi ha les restes de la bassa (40 minuts).
INDRETS OBLIDATS 