La torrota de l’Obac

Des de que vaig llegir i veure en portada ja fa molts anys la torrota de l’Obac en el llibre d’Antoni Ferrando i Roig titulat “El parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac” i el subtitulava “història i arqueologia vistes per un excursionista“, sempre havia tingut ganes d’anar-hi però, per un motiu o altre, hi passava ben a prop però mai m’atansava.

Torrota de l'Obac1

No fa gaires dies que vaig trencar aquesta contradicció i vaig anar-hi des de la casa nova de l’Obac, lloc molt concorregut per ciclistes, excursionistes i turistes. Situada altivament a la part més alta de la Serra Llarga -petit serrat que es desprèn de la serra del Pou- en una estratègica posició a 800 m d’altitud, el panorama de muntanyes que es contempla des del monument, és de digne contemplança. De la construcció, també coneguda com la torre dels Moros, només en queden actualment quatre parets exteriors del que se suposa que tenia dos plantes, porta i escala interior, tot en una superfície reduïda de tres metres per quatre i una alçada d’uns cinc metres.

© Antoni Ferrando, El Pot cooperativa, Sabadell 1983

© Antoni Ferrando, El Pot cooperativa, Sabadell 1983

L’esquerda profundament establerta a la paret de migdia i que a principis dels anys vuitanta posava en perill tota la resta de construcció (veure portada del llibre d’Antoni Ferrando), ha estat rehabilitada i completat idealment l’arc de mig punt del finestral tant típic del romànic i que només en conservava una petita part. També s’ha protegit l’accés al seu interior amb una reixa.

Originària segurament del segle X, la torre tenia funció de vigilància i transmissió de senyals òptics, ja que és situada a prop de la frontera entre els territoris comtals i Al-Andalus.

Hauria d’haver fet aquest servei de comunicació visual en plenes guerres carlines per la seva posició i equipament ja fet, però no he pogut comprovar aquesta dada en cap de les línies conegudes de la xarxa catalana de telegrafia ni civil ni militar.

Detall del finestral reconstruït i l'esquerda rehabilitada

Detall del finestral reconstruït i l’esquerda rehabilitada

Per a completar l’article, direm que la torre està vinculada en una cèlebre llegenda en el que diu que s’hi guarda un tresor amagat… El tresor segur que no el trobarem però la visita a la torre i el seu esplèndid panorama és una de les fites obligades i en certa manera oblidades de la serra de l’Obac… molts hi passen a prop però pocs s’hi acosten!

Accés: Cal situar-se a la casa nova de l’Obac (Carretera de Terrassa a Rellinars B-122, km 9,8 ) on hi ha un bon aparcament, oficina de turisme del Parc i el restaurant la Pastora. Un cop aparcats, cal seguir una bon camí de ferradura força concorregut i senyalitzat amb els colors vermell i verd de la marxa Matagalls-Montserrat en direcció al coll de Queixal. Un cop al coll hi ha una encertada indicació a la Torrota que ja s’albira al damunt nostre força alta i desafiant. Un bon corriol, primer per la carena i després per dins el bosc, hi puja en deu minuts de pujada sobtada. En total, uns cinquanta minuts a peu des de l’aparcament.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s