La desapareguda Fonda Bonay

L’antiga fonda Bonay és un altre trist exemple d’un concorregut hostal, ben cèntric i enmig d’una bonica població, que ha tancat les seves portes permanentment. Ja fa força anys que no ofereix cap servei.

Situada a l’avinguda Joan Maragall, núm. 15 cantonada al carrer de Sant Feliu de Sant Pere de Torelló, aquest edifici havia sojornat durant molts anys a passavolants, comerciants, transportistes i excursionistes que sovintejaven aquest part de la vall del riu Ges a frec de l’afamada serra de Bellmunt.

Fonda Bonay3

D’ençà l’obertura del túnel de Bracons, la vella i sinuosa carretera d’Olot ja no necessita passar pel nucli de Sant Pere de Torelló i el vial d’accés només és emprat pràcticament pels que visiten o viuen al poble, per tant el nucli històric ja no és punt de pas. Aquest fet ocorregut el 2009 segurament va afectar de forma molt destacada i immediata el  futur de la fonda ja segurament en constant davallada econòmica.

Fonda Bonay1La pensió tenia 14 habitacions, modestes però còmodes i també s’hi feien menjars i ràpids desdejunis. Encara es pot observar a la carretera el típic cartell de “Coca cola” tan utilitzat abans en bars i restaurants. Ara ja la publicitat s’acumula a la bústia. Tot és tancat i barrat, pols als vidres, porta de fusta en constant degradació, persianes abaixades, silenci… l’aspecte de l’edifici des del carrer ja comença a ser sinistre i melancòlic.

 

 

Fonda Bonay2

Són altres temps, on el turisme de cap de setmana prefereix les cases de “turisme rural” més aïllades del centres urbans i situades enmig de la natura que a una modesta pensió al centre del poble i segurament amb més comoditats.

Al nostre entendre, els motius explicats són algunes de les causes perquè el bonic nucli de Sant Pere de Torelló ja no té hostal enmig del poble. És una llàstima.

El tètric edifici del balneari de la Font Picant

La magnitud, solitud i la indiferència més absoluta, és el que podem trobar a banda i banda de la carretera de Sant Hilari Sacalm al poblet d’Osor, al voltant del punt quilomètric 20, al cor de les Guilleries, a l’antiga parròquia de Mansolí.

L’antic balneari de la font Picant, un dels més famosos de començament del segle XX a l’estat, reparteix el domini a ambdues parts de l’actual carretera.

Hotel Martin4

L’edifici principal, el que va fer d’Hotel-Balneari Martín entre els anys 1881-1936, és a mà esquerra a frec de la carretera i encinglerat una mica vers la riera. D’aspecte tètric i fantasmagòric, principalment a la tardor, el complex pertany a la família Ribot de Sant Hilari Sacalm des del 1902. Portava el nom de qui va ser el seu director, Martín Pagés. L’edifici era dels considerats de luxe; 5 plantes, amb 100 habitacions, restaurant, teatre, serveis sanitaris… tot per a la comoditat del client. Durant la guerra civil, el balneari també va servir d’Hospital Militar, la decadència va arribar al balneari i els costos per tornar a reobrir l’edifici i garantir-ne l’estabilitat econòmica van resultar inviables.

Hotel Martin

Hotel Martin2

Només durant el període 1992-1993 la Generalitat va establir a l’hotel un centre de reinserció social per a gent conflictiva, que malgrat la seva curta durada, va servir per a restaurar part de les seves dependències i part del mobiliari.

A l’altra banda de la carretera, uns metres més avall, a prop de l’antiga casa de Can Manel Mort (ara tancada i barrada) hi ha una antiga portalada que donava pas als antics jardins, per on passejaven els hostes, ara del tot perduts i enrunats, on encara es pot veure un antic pou de glaç, tancat amb una porta i que sovint ha sofert atacs vandàlics.

Pou de glaç font Picant21

Gran portalada d’accés a la part abandonada

Pou de glaç font Picant1

El pou de glaç tancat per una porta

De les tres fonts que hi ha dins la propietat: font de Sant Josep, font de Santa Escolàstica i la font de Santa Teresa, la primera de totes, també coneguda com la Font Picant, és la més antiga, concretament des de finals del segle XVIII i divulgada pel metge del poble el Dr. Gravalosa; fins i tot el rei Ferran VII es feia portar l’aigua per alleugerir els seus mals de gota que patia. El petit cobert i l’obra de pedra construïda és feta per l’arquitecte modernista Josep Maria de Pericas i era el principal al·licient de la contrada, visitada fins i tot per excursionistes que no s’allotjaven a l’hotel. Des del mateix edifici s’hi baixava per una graonada (ara tancada) i es vorejava per uns bonics jardins, la riera fins arribar a la font. Jo mateix l’havia visitat fa anys… ara tot el recinte és tancat i barrat, suposo que principalment per evitar actes vandàlics, però el que origina fundamentalment tot això, és que un important reclam turístic de Sant Hilari, es perd bona part de l’any i els cotxes (pocs) que transiten per la carretera d’Osor ni s’adonen del que hi ha a banda i banda de la carretera, fruit d’un esplendorós passat modernista ara ja perdut per sempre.

Hotel Martin3

A l’estiu, segons la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, s’hi fan visites guiades al Balneari. La planta de baix és la que es visita i sembla que les sales estan ben condicionades, engalanades i encara es frueix l’encant del passat modernista, com a mínim a la part visitable. Però vist el pas del temps, la solitud de l’edifici, l’abandonament dels jardins, la manca de senyalització i la poca explotació turística durant la major part de l’any, tot el complex no té futur i el seu remot oblit, principalment pels foranis, sembla immediat.

Hotel Martin5

Accés barrat a les fonts

Guanyador del concurs de tardor

Ja tenim guanyadora del concurs de tardor! Recordeu que entre els encertants sortejàvem el llibre “Garrotxa, 20 excursions a peu” l’edició conjunta de Cossetània Edicions i l’Editorial Alpina dins la col·lecció Top Catalunya, signat per l’autor i enviat a casa de franc.

La solució correcta al misteri plantejat era el riu Llierca. I en aquesta ocasió dels 33 participants, tots havien encertat correctament la resposta, el que demostra l’alt nivell de coneixement del país dels amics del Blog dels Indrets Oblidats.

Un cop fet el sorteig aleatori mitjançant la plataforma online “aleatorius”, la guanyadora correspon al núm. 27 i és… Mercè Vidiella.

Molt bé Mercè, ja pots enviar la teva adreça postal mitjançant missatge privat pel Facebook. Felicitats!

Resultat concurs de tardor

Nou concurs de tardor del Blog dels Indrets Oblidats

Vols guanyar la darrera novetat editorial de l’editor del Blog dels Indrets Oblidats, Josep Mauri? El llibre “Garrotxa 20 excursions a peu” signat per l’autor i enviat a casa teva pot ser teu de franc.

El volum núm. 2 de la col·lecció “Top Catalunya” realitzada conjuntament entre Cossetània Edicions i l’Editorial Alpina, és dedicat a la comarca de la Garrotxa, terra aspra Pre-pirinenca, bucòlica i proveïda d’un encant especial en aquesta època tardorenca.

Només has d’encertar el misteri plantejat i enviar la teva resposta al Facebook del Blog dels Indrets Oblidats com a missatge privat. T’animes a resoldre’l?

Respostes admeses fins al proper 16 de novembre.

20 concurs de tardor