Concurs Sant Jordi 2016

Aquest cop una mica més difícil! Només per als amics i amigues més ben preparats! 🙂 Animeu-vos a fer el joc i fixeu-vos en LA PREGUNTA EXACTA que s’està fent. Respostes admeses només pel Facebook del blog i fins dissabte, dia de Sant Jordi a la tarda. Una mica més enrevessat que de costum, per passar-ho millor i fer la descoberta tot jugant.

Qui no conegui la resposta… penseu que no hi ha res que internet no pugui arribar a trobar. Només cal utilitzar les paraules adequades 😉 Feliç Sant Jordi!

Sant Jordi 2016

Anuncis

S’acosta Sant Jordi

Ja saps quin llibre regalar per Sant Jordi? Vols estalviar-te cues? La col·lecció Territori i Paisatge et pot donar la solució…

Sant Jordi 2015
Tota la informació relativa als llibres la podeu trobar a la barra lateral dreta del blog, a la categoria “Col·lecció Territori i Paisatge“.

Fes click al botó per començar el tràmit i el pagament per paypal! Si no tens paypal posa’t en contacte amb l’autor. Feliç avança’t Sant Jordi!

Buy Now Button

El pou del Comte

El que havia estat en altres èpoques el solitari i perdut pou de neu conegut com el Pou del Comte a 1.520 m d’altitud i emplaçat no massa lluny del cim del Turó de l’Home, és actualment un pou força visitat i conegut d’ençà la seva restauració i posterior difusió. Fins i tot va sortir no fa pas massa al programa “Espai Terra” de TV3.

La Diputació de Barcelona va començar uns encertats treballs d’arranjament, neteja i desbrossament el maig del 2013 i s’hi van fer ressò nombrosos mitjans de comunicació locals i nacionals (veure enllaços a Nació Digital i a la Vanguardia). Des d’aquella data tots els caminants que pugen o baixen del Turó de l’Home des de Santa Fe, veuen un xic apartat del camí principal però força visible entre la fageda i ben indicat i protegit amb una barana, les restes de l’antic pou.

Pou del Comte1

Com tots els pous de neu, estaven situats al punts orogràfics més alts, amb possibilitats de nevades en època hivernal, una orientació obaga, escalfor solar mínima i protegits a dins del bosc. Les parts altes del Montseny responien perfectament a aquestes característiques, altitud, neu, foscor i les frescors imperants a la fageda.

Originari del segle XVI va ser el més gran pou de neu del Montseny. Es calcula que va estar en funcionament fins al segle XIX i les comarques barcelonines eren els seus punts principals de comercialització amb Granollers i Barcelona com a punts centrals. Costa una mica d’imaginar de nit i aprofitant les hores més fredes del dia, obrers desempouant la neu congelada caiguda del cel i ben emmagatzemada, enfilats amb cordes i bastides, amb els traginers, matxos i mules tots muntanya avall i el més ràpid possible cap als comerços, pastisseries, bars i restaurants de les ciutats per evitar el desglaç… tota una infraestructura ben pensada i coordinada que a hores d’ara i a ulls dels més joves pot semblar d’una altra dimensió.

Accés: La manera més ràpida d’anar-hi és des de l’aparcament final de la carretera asfaltada que puja al Turó de l’Home. Des d’allà, un cop s’arriba a peu al Coll Pregon (15 minuts) entre el Turó de l’Home i el Puig Sesolles, s’inicia la baixada en direcció a Santa Fe seguint els senyals blancs i grocs del PR. En uns quinze minuts de baixada entre la fageda,  a mà esquerra hi ha la desviació indicada al pou.

El molí de Tavèrnoles

Arraconat al costat dret de la carretera de muntanya que uneix Santa Maria de Besora amb Llaés, just on es creua la riera de Tavèrnoles, hi ha les ruïnes d’aquest petit molí, antiga dependència al servei del proper mas de Tavèrnoles. Amb recintes encara força visitables, cal destacar-ne la bassa per la seva vistositat i profunditat.

Molí de Tavernoles (3)

De forma rectangular fet amb murs de càrrega de maçoneria, sembla que la porta d’entrada quedava al davant del camí d’accés, ara del tot desapareguda. Queden drets bona part dels murs de migjorn i un altre de ponent, tots dos amb una petita finestra i als de llevant, la façana principal enllaça amb la bassa. Han crescut arbres (boixos, freixes) de considerables proporcions al seu interior i està parcialment embardissat. Tot i que la seves dimensions no són massa grans, es pot fer una interessant passejada de descoberta per al seu interior. Un corriolet passa entre els habitacles, s’atansa a la propera font del Sant Crist i segueix paral·lel a la riera.

Precisament al blog del company Ramon Roura hi destaca un important salt d’aigua situat ben a prop d’aquí i que convé no deixar passar per alt. Llavors és quan es comprèn perfectament la situació del molí per tal d’aprofitar l’embranzida d’aquestes abundants aigües del vessant sud de la serra de Milany.

Molí de Tavernoles

La bassa és el punt de més interès de tota la visita. Ben profunda era el punt d’unió amb les aigües de la riera.

Molí de Tavernoles (2)

Accés: A uns 4 km de Santa Maria de Besora seguint la pista forestal cimentada de Llaés, uns metres abans de la casa de Tavèrnoles, al costat mateix del pont sobre la riera. Petit espai per aparcar el cotxe al costat mateix del molí.