El rentador de llana del Roquer

Aprofitant la gran balma imperant a la contrada, l’original construcció del rentador de llana del Roquer aprofita uns 100 m2 de recinte de singular bellesa i sorprenent utilitat, emplaçat en un magnífic paratge.

El Roquer

Un cop a dins del recinte, a través d’una portalada de pedra, cal fixar-se en una destacada volta principal de pedra dovellada que forma un sinuós arc. La monumental obra civil, no deixa de meravellar a l’excursionista que hi arriba per primer cop.

Una llarga taula de pedra on es treballava la llana i dos eixuts canals d’aigua separats per grosses pedres, per on abans corria amb força l’aigua, estaven preparats en forma de safareig per rentar la llana amb l’imparable i constant moviment de l’aigua. Restes de fonts amb entrades d’aigua neta, desguassos per on sortia l’aigua bruta, forns per escalfar-la, diverses piques… tota un lliçó d’arqueologia patrimonial a frec de dits. Per acabar de fer-ho encara més emocionant, unes escales costerudes interiors porten a la part de dalt de la construcció, punt on la llana és deixava assecar.

El Roquer (4)

A la riera de Fontscalents, en la propera resclosa es veu l’antic canal de desviació cap al Roquer. Després de tot el procés de neteja al Roquer, un cop preparada i assecada la llana era transportada cap als comerços del Vallès o Barcelona.

El Roquer (2)

Pujant cap al segon pis

Tot el recinte estava molt malmès, en procés de degradació i va ser restaurat molt encertadament el 2006 sense excessos ni defectes, on encara es pot valorar l’obra en la seva corresponent mesura. Una oportuna i commemorativa pedra hi fa recordança de la seva rehabilitació, acompanyada dels noms dels diversos benefactors. Tot un detall per a les futures generacions.

El Roquer5

Accés: Cal situar-se al polígon El Vapor de Castellterçol a la carretera de Moià. Des d’allà agafant el GR-177 en direcció a Esplugues i darrera la última fàbrica a mà esquerra, baixa un caminet al principi imperceptible, per unes escales, travessa la riera i arriba al Roquer en 2 minuts de curiós traçat, gens indicat en una sorprenent situació al costat d’un polígon industrial. Quins contrastos més impactants!

La sorprenent font de Tagast

A mig camí de la pujada a l’esplèndid mirador del Cogulló d’Estela des del santuari de Corbera, hi ha en un ufanós i bonic ras a 1.580 m d’altitud, la font de Tagast.

font de tagast1

La popular volta de pedra de la font de Tagast

L’abundant font de mina, tancada amb una porteta de ferro i coberta amb una esplèndida volta de pedra i el seu privilegiat emplaçament al pla herbat amb abruptes muntanyes al rere fons, és un objectiu destacat de nombrosos aficionats a la fotografia. La veritat és que la seva situació no pot ser més agraïda i tot que la visiten un bon nombre d’excursionistes en totes les èpoques de l’any, hi ha moltes persones que malauradament encara desconeixen la seva existència. Fins i tot podria ser utilitzat com a sòlid refugi d’emergència en cas de tempesta sobtada.

font de tagast2Uns metres més avall al mateix torrentet que allà s’origina, hi la font pròpiament dita, la que es pot utilitzar, de caire més modern ben agençada i doll ufanós que aprofita les aigües subterrànies de la mina.

font de tagast3

Accés: Cal situar-se al santuari de la Mare de Déu de Corbera (1.420 m) accessible per una bona pista cimentada -indicada a Espinalbet- des de la carretera de Berga als Rasos de Peguera (km 4,1). Cal agafar el corriol costerut seguint els senyals del PR C-73. Després de passar l’enrunat i vistós mas de Can Déu, el camí ara de ferradura, porta amb alguna llaçada fins a la font en 1 hora de camí aproximadament. Cal estar atent perquè en algun punt els senyals del PR desapareixen i es confonen amb altres de grocs de diferents marxes com la “Berga-Rasos-Berga”. Fins a l’encimbellat Cogulló d’Estela (1.847 m) encara faltaria una altra hora de camí ben costerut però enormement atractiu.

santuari corbera

Curiós pou del segle XVIII al santuari de la M. de Déu de Corbera