Ben a prop de la gran pagesia de Can Cerdà -bressol de l’il·lustre Ildefons Cerdà, creador de l’eixample de Barcelona- i ja avocada a la vall del riu Congost, hi ha abandonada, embardissada i perduda, l’antiga font de Can Cerdà.
A part de la sortida principal de la font, feta d’obra en forma d’una petita caseta amb una porteta amb el nom de la font i la data 1950, tot eixut i engolit per la vegetació, hi ha dues altres mines tancades, més grans, amb portes de ferro situades a la part de dalt a frec de paret i un dipòsit a la part de més vall, completaven tot el petit conjunt d’aigua propietat del proper mas. Desconec si internament se’n fa encara un ús de l’aigua, en cas de què n’hi hagi, però externament tot és eixut i totalment deixat.
Sota l’ombra d’esvelts plàtans i ufanoses alzines, ara tot és tenebrós, trist, embardissat i l’heura juganera vol cobrir-ho tot. Recordo que fa més de vint anys hi vaig anar-hi caminant des d’Aiguafreda i l’aspecte ja era més o menys semblant al d’ara, enrunat i tètric, però tan interessant pels amants dels indrets oblidats.
Accés: La manera més curta d’arribar-hi seria des del mas de Can Cerdà. Caldria retrocedir uns metres cap a la carretera de Sant Martí de Centelles pel seu camí d’accés, fins a la primera corba on comença l’antic camí que baixa a Aiguafreda pel vistós grau de Cerdà. Es visible l’inici d’aquest camí perquè hi ha un filat per al bestiar que cal obrir i tot seguit comença l’empedrat i imponent camí en fort descens cap a Aiguafreda. En la primera clotada tot just, hi ha les restes de la font. Per als que vulguin una excursió més digna, caldria sortir des de l’estació de tren de Sant Martí de Centelles-Aiguafreda, seguir la pista forestal en direcció a Centelles i agafar el corriol del Grau de Cerdà. Una excel·lent travessa però sense cap indicació.
INDRETS OBLIDATS 