El rentador de llana del Roquer

Aprofitant la gran balma imperant a la contrada, l’original construcció del rentador de llana del Roquer aprofita uns 100 m2 de recinte de singular bellesa i sorprenent utilitat, emplaçat en un magnífic paratge.

El Roquer

Un cop a dins del recinte, a través d’una portalada de pedra, cal fixar-se en una destacada volta principal de pedra dovellada que forma un sinuós arc. La monumental obra civil, no deixa de meravellar a l’excursionista que hi arriba per primer cop.

Una llarga taula de pedra on es treballava la llana i dos eixuts canals d’aigua separats per grosses pedres, per on abans corria amb força l’aigua, estaven preparats en forma de safareig per rentar la llana amb l’imparable i constant moviment de l’aigua. Restes de fonts amb entrades d’aigua neta, desguassos per on sortia l’aigua bruta, forns per escalfar-la, diverses piques… tota un lliçó d’arqueologia patrimonial a frec de dits. Per acabar de fer-ho encara més emocionant, unes escales costerudes interiors porten a la part de dalt de la construcció, punt on la llana és deixava assecar.

El Roquer (4)

A la riera de Fontscalents, en la propera resclosa es veu l’antic canal de desviació cap al Roquer. Després de tot el procés de neteja al Roquer, un cop preparada i assecada la llana era transportada cap als comerços del Vallès o Barcelona.

El Roquer (2)

Pujant cap al segon pis

Tot el recinte estava molt malmès, en procés de degradació i va ser restaurat molt encertadament el 2006 sense excessos ni defectes, on encara es pot valorar l’obra en la seva corresponent mesura. Una oportuna i commemorativa pedra hi fa recordança de la seva rehabilitació, acompanyada dels noms dels diversos benefactors. Tot un detall per a les futures generacions.

El Roquer5

Accés: Cal situar-se al polígon El Vapor de Castellterçol a la carretera de Moià. Des d’allà agafant el GR-177 en direcció a Esplugues i darrera la última fàbrica a mà esquerra, baixa un caminet al principi imperceptible, per unes escales, travessa la riera i arriba al Roquer en 2 minuts de curiós traçat, gens indicat en una sorprenent situació al costat d’un polígon industrial. Quins contrastos més impactants!

Anuncis

Resultat 14è concurs – Quin indret és aquest?

Un cop finalitzat el termini de presentació de respostes, ja tenim el resultat del 14è concurs, donem la solució al misteri plantejat i comuniquem el guanyador. Aquest cop l’han encertat tots els 23 participants, no ha errat la resposta ningú!.

14concursLa pregunta realitzada era referent a una balma del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, on segons una antiga llegenda, hi havia una petit taller de moneda falsa en un recondit paratge de la muntanya. El camí del monestir que hi passava ben a prop, és el concorregut sender que des del Coll d’Estenalles mena fins al mític monestir de Sant Llorenç del Munt, punt de trobada i referent, de nombrosos excursionistes catalans.

La balma en qüestió era els Òbits, al municipi de Matadepera (Vallès Occidental); una part de la qual també és coneguda com el Cau de la moneda. Les dues respostes han estat donades per vàlides.

Mitjançant la plataforma on line aleatorius.com s’ha assignat un número a cada participant i aleatòriament s’ha seleccionat al guanyador:

Número 12: Xavi Novell

Resultat 14e concurs

Doncs Xavi Novell, un actiu col·laborador en aquest blog, ja es pot posar en contacte amb el responsable del blog, dient-li la seva adreça on vol que se li enviï el llibre signat “Paseos y escapadas irrepetibles por Catalunya“.

Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per conèixer el nostre país tot jugant.

Les balmes de Can Burres i dels Ferrers

Aquestes dues baumes, situades una ben a prop de l’altra per sota de la carena del Turó de les Tombes i les Costes de la Barretona, encinglerades a considerable altitud per sobre de la gran pagesia dels Ferrers, són dos interessants mostres de balmes obrades de rellevant interès arqueològic al Bisaura.

Les parets existents a la balma de Can Burres són ben senceres, deixant tota la balma aïllada de l’exterior. A diferència d’altres balmes, aquesta a l’estar ben closa, dóna sensació d’habitatge complet. Tres finestres -una feia de xemeneia-, porta, algun carreu esmicolat a l’interior i un altre petit habitacle independent al costat aïllat, són els elements principals d’aquesta curiosa balma que té una gran vista panoràmica i força insolació tot l’any.

Balma de Can Burres (2)

Detall de la finestra-xemeneia

Detall de la finestra-xemeneia

Entre les dues balmes, uns metres per sobre i al nord-oest hi ha la balma dels Ferrers, molt més grans i coneguda, amb restes més rellevants de separacions, habitacles, cambres, una cabana -ben sencera- i panys de parets solitàries i desafiants vers la cinglera. Van ser habitades per pagesos de pocs recursos fins a mitjans del segle XX.

Balma dels Ferrers (4)La meva part preferida del recorregut que visita les balmes és aquest tram de murs aïllats de curioses formes i plens de heures situats un cop passada la cabana, tot envoltat de vegetació arbustiva i ben a frec de cingle… Potser recorda en certs aspectes a la Balma del Castell de la Fossa de Tavertet. Passat aquest tram, el corriol cada cop més estret i perillós vora la timba, continua recorrent tota la roca corcada fins arribar al punt més a l’oest, on uns ferros impedeixen el pas del bestiar i dels curiosos.

Balma dels Ferrers

Balma dels Ferrers (2)

Hi ha restes d’antigues feixes, situades uns metres per sota la cinglera, que abans deurien ser conreades pels habitants de la balma. Cal reconèixer que tot i la duresa extrema de la vida en aquest indret, la disposició cap al sol de la balma és òptima, frueix de moltes hores d’insolació i l’aigua és ben a prop, uns metres per sota, al torrent de la Font dels Ferrers anant en direcció a la balma de Can Burres.

Accés: El camí més fàcil de seguir per arribar-hi és el següent: situats a Santa M. de Besora sortint del poble en direcció a Vidrà, cal seguir la pista forestal cimentada que porta a Llaés -indicada-. Un cop passada la riera dels Ferrers, després d’uns metres arribeu a la cruïlla d’accés a la casa dels Ferrers. Allà hi ha una mica d’espai per deixar el vehicle (860 m altitud). Seguiu la pista cimentada en direcció a la gran pagesia dels Ferrers; seguint sempre la pista principal, passeu un monument fet de marbre i vora un gran recinte tancat. Uns metres després a mà dreta (15 minuts), un camí passa una tanca, travessa la riera i arriba a la solitària Font dels Ferrers, monumental, ombrejada per vells plàtans i ben apariada amb taules i bancs de pedra. Normalment la font no raja perquè s’agafa l’aigua de la mina interior per a ús de la masia dels Ferrers.

Font dels Ferrers

La Font dels Ferrers

Situats de nou a la pista forestal, aquesta comença a pujar suaument. Cruïlla de pistes (30 minuts), seguiu per la de la dreta. Abans d’arribar a un petit collet emboscat (1.010 m) -40 minuts- un corriolet a l’esquerra puja suaument entre rouredes i boixos cap a les balmes. Cruïlla, un petit sender -no indicat- a la dreta porta en pocs metres a la balma de Can Burres (1.060 m) -50 minuts-. Retornats de nou al corriol principal, es travessa el torrent de la Font de Ferrers, – a mà dreta hi ha curiós brollador a frec de roca que segurament era utilitzat per provisió d’aigua dels habitants de les balmes- i tot seguit sortiu a un camí molt més important i amb graons de pedra que puja des dels Ferrers però molt més directe i costerut. Seguiu-lo per la dreta i tot seguit arribareu a la desviació principal de les Balmes dels Ferrers (1.080 m) -rètol indicatiu- 1 hora de camí des del cotxe.

El conjunt troglodític del Sunyer de Baix

Un cop analitzats la majoria de paratges inèdits i d’interès arqueològic d’Osona, no hi ha cap mena de dubte que el conjunt de balmes i construccions conegudes amb el nom del Sunyer de Baix, situades ben a prop de la Balma de les Piques al municipi de Tavertet, són les més rellevants i d’interès més remarcable d’Osona i capdavanteres a Catalunya.

Aquestes construccions encastades sota la roca, d’accés inhòspit, dur i feréstec, ben a prop unes d’altres, fan pensar en l’excursionista amb interès d’arqueòleg, la dura vida dels homes de pagès d’abans. En cap altre indret en tans pocs metres de distància es poden veure els següents elements i edificis arquitectònics: la cabanya del Sunyer, la balma obrada del sunyer Vell, l’antiga teuleria, la masia del Sunyer de Baix i finalment la balma del Sunyer de Baix, punt principal d’interès de tot el recorregut, tot resseguint un antic corriol que voreja tota la roca corcada de llevant a ponent cercant els millors passos sobre la timba.

A caire de resum, intentaré explicar els principals al·licients de cada element arquitectònic i que no cal passar per alt, ordenats de llevant a ponent:

La cabanya del Sunyer. Es la situada més a llevant a frec de cingle. S’hi arriba per una emboscada lleixa des d’uns metres abans d’arribar a la masia del Sunyer de Baix. Està deshabitada des d’abans de la Guerra Civil, per tant porta enrunant-se des dels anys trenta del segle passat. Queden restes molt importants de parets dins del bosc d’alzines i el fet més destacat és el menjador, on s’identifiquen perfectament on anaven els armaris encastats, piques i el forn de pa a la paret de més a ponent. Una investigació d’allò més interessant i que cal endinsar-se per veure-ho perquè, des de la lleixa principal, no és veu tota la construcció dins de l’alzinar amb boix.

Detall de la pica de la Cabanya del Sunyer

Detall de la pica de la Cabanya del Sunyer

El Sunyer Vell. Queden resten ben visibles de diverses parets amb finestres sota la roca. Es creu que deuria ser l’originaria de la gran masia del Sunyer de Baix.

Restes de parets del Sunyer Vell

Restes de parets del Sunyer Vell

La Teuleria del Sunyer. Situada darrera del Sunyer Vell. Ben visible el forn per coure recolzat sota una resistent construcció. Segons Quirze Parés, aquesta teuleria deuria fornir els materials per a tots els Sunyers del voltant; una teoria perfectament vàlida.

La font de l’Esllavissada. Ara abandonada i sense aigua, és la font de cisterna situada enfront de la teuleria i més a ponent. Segurament tothom deuria agafar aigua d’aquest punt.

El Sunyer de Baix. Sota d’una gran roca balmada, sorprèn les dimensions d’aquesta colossal masia situada en un paratge tan dur i salvatge enmig d’una profunda canal. Obra del segle XVIII, es va abandonar entre els anys 1940 i 1945. Bonica llinda amb una creu amb un escut i una creu sobre uns graons; als baixos es veu un gran corral amb un arc mig tapat i alguna finestra encara amb barrots de ferro en els pisos. No es recomana visitar-la per dins perquè els terres de fusta estan destruïts, les bigues de fusta trencades i pot esfondrar-se tot en qualsevol moment. Potser caldrà veure-ho tot des de la porta d’accés, el punt més segur de tota la masia. La teulada encara s’aguanta en algun punt però, la destrucció total és imminent. Per veure la masia a vista d’ocell, cal seguir el corriol empedrat amb graons des de la masia en direcció al Sunyer de Dalt per contemplar una masia encastada en una canal selvàtica.

Portalada d'accés al gran casal del Sunyer de Baix

Portalada d’accés al gran casal del Sunyer de Baix

Interior de les estances enrunades del Sunyer de Baix

Interior de les estances enrunades del Sunyer de Baix

Balma del Sunyer de Baix. Resseguint el perímetre de la masia del sunyer de Baix per sota la balma, on hi ha alguna altra edificació annexa, es pot arribar per un corriol fins a la propera balma del Sunyer de Baix, el punt més interessant de tot el conjunt. Són les més rellevants del Collsacabra i les que presenten restes en més alta proporció. A la porta principal d’accés, cal fer notòria la sedimentació i la presència de restes orgàniques d’animals perquè està sepultada fins la meitat. Al seu costat, una important font amb abeurador, era el punt d’aigua d’aquesta balma obrada troglodítica. Es poden veure les divisions internes, restes de finestres i la horitzontalitat de la pedra amb petites formacions d’estalactites. Suposo que aquí habitaven els primers pagesos del Sunyer de Baix. Una visita preciosa a un paratge inèdit i únic, sense indicacions i allunyat del turisme.

Diverses parets de la balma del Sunyer de Baix

Diverses parets de la balma del Sunyer de Baix

Detall de la curiosa porta d'entrada a la Balma del Sunyer amb el terra pujat per culpa dels sediments

Detall de la curiosa porta d’entrada a la Balma del Sunyer amb el terra pujat per culpa dels sediments

Accés: El millor punt per fer la visita al conjunt és des de la masia de la Casanova, passat el punt quilomètric 11 de la carretera de l’Esquirol a Tavertet, allà hi ha una mica d’espai per aparcar el cotxe. Al costat d’una pilona, travesseu una tanca i comenceu a pujar per sota d’uns pals elèctrics; cal seguir els senyals grocs fins al Sunyer de Baix. Més amunt el corriol, més empedrat -denota el seu passat antic i important- comença pujar amb giragonses. Cruïlla, normalment fitada. Per la dreta es desprèn un petit corriolet no senyalitzat sobre una paret reforçada -és bona pista per veure l’inici d’aquest sender-. En uns metres per aquest sender s’arriba a la Cabanya del Sunyer. De nou al camí principal, en uns metres més s’arriba al conjunt principal; d’est a oest, el Sunyer Vell, la teuleria i la gran masia del Sunyer de Baix. Per continuar cap a la balma del Sunyer de Baix, deixeu el camí empedrat que continua amb una bonica graonada cap el sunyer de Dalt -per on continuen el senyals grocs- i vorejant la masia sota el cingle, un petit corriol no senyalitzat us porta entre l’alzinar i per una zona balmada en menys de deu minuts a la Balma del Sunyer. Un recorregut per a ja iniciats però que, en principi tothom podria seguir sense massa problemes d’orientació. Els que segueixen la ruta en groc des de Tavertet, que divulga part del patrimoni muntanyenc del terme, la majoria passa per alt la presència de la gran balma, només per un motiu: la manca d’indicació des de la masia a la balma. Heu tardat uns 45 minuts a peu des de la Casanova fins a la balma del Sunyer.

La Balma de la Vila

La Balma de la Vila és una de les balmes més solitàries, enclotades, humides i ombrívoles de la subcomarca del Bisaura, ben a prop de Vidrà. La balma és situada al capdamunt d’una petita vall i és separada de la pagesia de la Vila Vella -que li dóna nom- per una petita careneta anomenada dels Cresteions.

Quan hom hi arriba per primer cop, la desolació que l’impera és absoluta… D’altres balmes que ja coneixem, sembla que la seva distribució, l’emplaçament i posició cap al sol siguin més propícies tot i la modèstia d’una balma… però en aquest cas, com podia viure algú aquí? és admirable la gent del camp d’abans que vivien en unes terribles condicions per poder subsistir dia a dia i guanyar un miserable sou; eren persones d’una fortalesa excepcional!.

Tot i que encara hi ha importants restes de parets, l’erosió és molt important, principalment a la part que toca amb la muntanya. A més, hi ha força regalims d’aigua que es filtren en diversos habitacles i a l’hivern el gel envaeix les diverses escletxes… certament un paratge dur, inhòspit i que cal conèixer.

La  balma de la Vila l'any 2003

La balma de la Vila l’any 2003

Doncs, segons està documentat, fins a l’any 1880 encara hi constaven uns llogaters que hi residien a la balma dependents de l’amo del Cavaller de Vidrà, mil·lenària pagesia que tenia en propietat bona part dels molins, masoveries i balmes obrades del municipi de Vidrà. En concret, tenia unes quinze masoveries a principis del segle XIX sota el seu domini. No hi ha res milor que beure de bones fonts, així que transcric literalment un text del llibre d’Ignasi Terradas i Saborit “El cavaller de Vidrà”  (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987) “…a la Balma de la Vila, l’any 1831, l’arrendament pujà de 10 a 12 lliures. L’única millora que té el masover entre 1811 i 1825 és la de passar de criar una burra i dos nodrissos a criar una truja“.La Balma de la Vila

Accés: Cal situar-se al barri de la Creu de l’Arç de Vidrà, igual que per anar al Molí Nou de Salgueda. Des d’allà, un petit corriol de baixada, segueix els senyals blancs i vermells del GR-151 en direcció a la Font Tornadissa. Es creua la pista forestal de Sant Bartomeu (8 minuts) i després de planejar una bona estona el corriol puja suaument entre fagedes i boixedes cap al Collet de Fenaiola (45 minuts). Deixeu definitivament els senyals del GR i per bon corriol a l’esquerra planegeu fins a la raconada de la Balma de la Vila. Uns metres abans d’arribar-hi, deixeu un corriol a la dreta que puja fins a les ruïnes dels Rònecs i l’Hort de Getzemaní, curiós pla envoltat de parets, situat ben a prop i al capdamunt de la Balma de la Vila. Arribeu a la balma de la Vila després d’una hora d’agradable excursió.

Més informació del recorregut que visita la balma a l’itinerari 24 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.