La Balma de la Vall

Vaig estar una bona estona per trobar l’insignificant corriol que baixava fins a la Balma de la Vall, situada ben a prop de l’important masia del seu nom al terme municipal d’Alpens. Després de caminar força i decebut, vaig atansar-me fins a la Vall a demanar suport i el seu propietari, molt amablement i un xic sorprès, ens va indicar com poder baixar a l’amagada balma.

La balma, enclotada a l’obaga humida d’un petit torrentet, és el refugi natural de molts dels cavalls de la zona. Així ens ho demostra el fangueig provocat pel pas dels animals juntament amb l’observació d’altres restes orgàniques que resten part de la bellesa de l’indret. Segurament deuen refugiar-se dels calors estivals en aquesta raconada sorprenent i salvatge. De les restes de l’antiga balma obrada hi ha algun petit pany de paret, no massa important però ben visible. En èpoques de grans pluges, el petit torrent es despenya per sobre de la balma oferint un sorprenent i magnífic espectacle, que ja hem pogut admirar en paratges semblants a aquest.

Balma de la Vall (2)

El que costa de creure és que estan tan a prop d’una casa de turisme rural –La Vall– i situada inclús dins de les seves propietats, aquí no s’acosti ningú… quins contrastos més impactants!.

En el blog de l’amic Eloi Font, la Mirada de l’Òliba, ell encara localitza un al·licient més just als camps propers a la casa de la Vall que hem vist mentre baixàvem: una meravellosa mina d’aigua que segurament serà de complaent visita però, que jo no vaig fer en la meva darrera estada. Segurament hi tornaré un altre dia a veure-la. S’hi està tan bé per aquests indrets…

Balma de la Vall

Detall de les parets de l’antiga balma obrada

Accés: Situat a la placeta d’Alpens (855 m d’altitud), cal anar en direcció sud i girar a la dreta pel carrer de Vilamala. Després d’uns metres, deixeu el carrer i gireu a l’esquerra tot començant a sortir del poble. La pista forestal inicia un suau baixada entre camps en direcció a la masia de la Vall. Arribeu a la cruïlla de pistes de la Vall (15 minuts); cal seguir per la dreta. Tot seguit, torneu a deixar la pista de la dreta que porta a unes edificacions. Just a la corba d’abans d’arribar a la casa de la Vall, cal passar el filat pel bestiar i anar cap al cingle sense camí, punt on comença un petit corriol entre la boixeda que us portarà amb un sobtat desnivell a la clotada on hi ha la balma de la Vall. Cal una certa precaució per baixar per aquest corriol, sovint relliscós i de mala petja. Segurament no el trobareu a la primera. Heu tardat uns 20 minuts des d’Alpens.

Anuncis

Esplugues

El mas troglodític d’Esplugues situat a les terres Moianeses de Castellcir i ben a prop de la riera de Fontscalents a 675 m d’altitud, li passa el mateix que al veí Molí de Brotons: vol ser un important focus d’atracció turística de visita imprescindible per al turista que visita el Moianès però, el projecte no acaba de quallar. El mas de sorprenent aspecte, està entaforat a dins d’una grandiosa balma d’aspecte singular i majestuós fotografiada des de sempre en catàlegs, tríptics i postals del Moianès. A més, ha estat restaurat recentment, és seu de l’Ecomuseu del Moianès del Consorci del Moianès i es pot visitar en grups de 12 persones els dies festius al matí de 12 a 14 hores… també s’ha restaurat el pont romànic situat enfront sobre la riera i s’han rehabilitat dependències annexes… tot per atreure a gent però, les visites importants continuen sent si fa no fa les mateixes de sempre formades bàsicament pels excursionistes, ciclistes de muntanya o gent del voltant de Castellterçol o Castellcir que s’hi acosta per passejar. Com ja es va dir a l’article del Molí de Brotons, l’aïllament de l’indret, les males comunicacions rodades per accedir-hi i les precàries indicacions són els factors principals en què es troba el visitant que no coneix les terres moianeses. Però a mi ja m’està bé així… que volem trobar a Esplugues, un restaurant, una pista asfaltada i un aparcament ple de cotxes? Per si fos poc, les darreres pluges (juny 2013) han fet una esllavissada al camí principal que hi accedeix a Esplugues des del Molí Vell i el polígon del Vapor.

El mas d'Esplugues vist pel fotògraf Luciano Roisin el 1924

El mas d’Esplugues vist pel fotògraf Luciano Roisin el 1924

El mas va ser construït el 1408 però a mitjans del segle XVIII va haver una rehabilitació total. Encara es pot observar alguna llinda amb aquestes darreres dates. I ja fa pocs anys (2011), la Generalitat va rehabilitar totalment tot el conjunt per tal de poder fer l’Ecomuseu del Moianès tot i que, encara no s’han acabat els treballs totalment.

El primer cop que s’arriba a Esplugues, si no és coneix la contrada, amb el mas dins la gran balma, el pont romànic i la bonica riera amb la seva ufanosa vegetació i petits gorgs… us deixarà un record inesborrable. El paratge és bonic de debò!. Si a més seguiu la pista forestal amunt, quan travesseu la riera, hi neix un petit corriol que la segueix amunt i que en deu minuts us portarà fins al paratge de Fontscalents, amb taula, fonts i una imatge de la Verge de Fàtima prop dels gorgs de la riera… aquest si que és un veritable indret oblidat i gens indicat però tanmateix molt estimat per la gent d’aquesta part del Moianès.

Arribant a la Balma d'Esplugues (2011)

Arribant a la Balma d’Esplugues (2011)

Fotografia del Mas d'Esplugues a la wikipedia

Fotografia del Mas d’Esplugues a la wikipedia

Accés: S’hi arriba per un bon camí de ferradura en uns trenta minuts a peu des del Polígon industrial del Vapor, situat a les afores de Castellterçol en direcció a Moià. El camí està indicat amb els senyals blancs i vermells del GR 177.3.

Més informació del recorregut que visita la Balma d’Esplugues a l’itinerari 15 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.

Pont d'Esplugues

La barana de l’elegant Pont d’Esplugues ha estat restaurada en aquests darrers anys

La Balma de l’Andaló

Situada ben a prop de la petita població de Rellinars i al costat del límit occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la balma de l’Andaló últimament ha rebut un nombre de visites més abundant després de la senyalització per part de la Diputació de Barcelona del sender local SL-C 55. Aquest sender recorre bona part dels atractius naturals i arqueològics del voltant de la riera de Rellinars: balmes, barraques, ombrívols boscos, abundants fonts, camps conreats i la riera plena de gorgs. Atractius de tota mena, que tot i així, molta gent passa per alt la Balma i no se n’adona de la seva presència tot fent camí, ja sigui a peu o en cotxe, cap a les populars i abundants fonts de Rellinars.

Balma de l'Andaló

Situada just al revolt d’un petit torrent sec (el torrent del Vetllador) la pista per cotxes que accedeix a les fonts de Rellinars passa tot just per sobre, uns metres pel damunt del sostre de la balma. Com a curiositat, part de la pedra del llit del torrent s’ha fos i ajuntat amb la paret obrada de la balma en diversos punts.

Balma de l'Andaló (5)

Sembla ser que va ser el pagès anomenat Andaló que hi ha originat el nom de la contrada. A diferència d’altres balmes obrades, aquesta sembla ser que mai havia estat utilitzada com a habitatge habitual, més aviat com a magatzem i com a refugi. Durant la guerra civil (1939) hi ha la certesa que va servir d’aixopluc a gent del poble per evitar que els nacionals els trobessin quan van arribar a la població. La seva grandària és certament suficient per allotjar a nombroses persones en cas de necessitat, però el sostre en algun punt és baix i no permet estar dempeus dins de bona part de la balma.

Balma de l'Andaló (3)

Accés: L’accés més freqüent és des de l’església de Sant Pere i Sant Fermí, situades a les afores de Rellinars. S’hi arriba des del centre de Rellinars (darrere l’Ajuntament) seguint una pista forestal asfaltada que baixa en direcció a la Fàbrica i travessa la riera. Un cop a l’església retrocediu uns metres cap a la riera i trobeu els primers senyals i fites dels sender SL-C 55. Després d’una pujada, aviat la pista forestal es convertirà en un bonic corriol entre el bosc i enlairat bastant sobre la riera de Rellinars. Passeu un bonic pontet sobre un petit torrent i ràpidament arribeu a uns camps, on una cruïlla indicada a l’esquerra porta fins a la propera Balma. Uns vint minuts de bonica passejada des de l’església de Sant Pere i Sant Fermí.

Val la pena continuar deu minuts més per aquest bonic corriol, que voreja una vistosa sèquia i arriba a les fonts de Rellinars, abundants brolladors i una zona de pícnic habilitada vora la Riera. Si s’ensopega la visita després d’un període de pluges, la quantitat d’aigua de les surgències sorprèn positivament al visitant. Un paratge bonic de debò i refrescant, ara que ve l’estiu!.

Les fonts de Rellinars

Les fonts de Rellinars

El Molí de Brotons

Tot i que no és massa conegut entre el gran públic, localment i entre els excursionistes que visiten el Moianès, el Molí de Brotons -situat just al costat de la bonica cascada coneguda com el Salt de la Tosca– és un dels paratges més esplèndids i misteriosos d’aquesta meravellosa subcomarca natural.

Molí de Brotons

Situat a 545 m d’altitud, el Molí de Brotons està encastat dins d’una gran balma que s’origina al costat esquerra de la riera de Marfà i just al punt on hi ha el Salt de la Tosca. Per tant, aquesta balma troglodítica no és que sigui obrada com d’altres d’aquest blog, sinó que conté restes d’un important molí fariner al seu interior. Més interessant no pot ser la contrada i l’estampa força impactant del molí amb el salt d’aigua és usada en diversos catàlegs, fullets o llibres que parlen del Moianès. Podríem dir que en algunes ocasions pretén ser el símbol d’una marca turística però que d’altra banda, sinó coneixes la subcomarca no se sap com arribar-hi. També cal afegir que queda força lluny de poblacions com Moià o Castellterçol i l’aproximació amb cotxe és difícil i gens aconsellada.

A les fotografies antigues següents es fa pal·lès que l’indret des de sempre ha estat punt d’atracció de fotògrafs i amants de la natura.

Extraordinària fotografia feta el 1913 pel prestigiós fotògraf francès establert a Barcelona Luciano Roisin

Extraordinària fotografia feta el 1913 pel prestigiós fotògraf francès establert a Barcelona Luciano Roisin

Salt de la Tosca i Molí de Brotons segons una postal de 1913

Salt de la Tosca i Molí de Brotons segons una postal de 1913

Postal Molí de Brotons 1950

El Molí de Brotons segons una postal de l’any 1950

Quan la riera va crescuda, és quan es pot fruir millor del salt però malauradament, llavors és quan no es pot creuar la riera i arribar a dins del molí per investigar les seves restes. Algun punt ha estat arranjat i es poden veure restes de dos antigues moles, l’obrador, diverses finestres, murs i el bonic carcabà. Uns metres per sota del molí al llit mateix de la riera, hi ha diversos forats a terra que indiquen on anava encastada una antiga resclosa. La data de la decadència definitiva del molí està fixada per uns paorosos aiguats que van tenir lloc el 1863 ocasionant la tràgica mort dels vuit components de la família que l’habitava.

Molí de Brotons 2

Accés: La manera més pràctica d’arribar-hi és a peu des de la població de Moià (Plaça Major) i seguint en bona part els senyals blancs i vermells del GR 3. Sortiu del centre de la població vorejant el Parc Municipal en descens i més tard travesseu la carretera de Manresa a Vic. Entre granges i després ja per camps, la pista forestal descendeix lleugerament cap a la riera. Es creua a gual i es comença a obrir una profunda gorja a mà esquerra. Si la riera baixa plena es pot veure des de la pista el Salt Candeler. Finalment, arribeu a una cruïlla de pistes forestals (55 minuts): deixeu el GR 3 a la dreta que continua cap a Monistrol de Calders i agafeu el camí de l’esquerra que agafa la marcada direcció del fons de la gorja. Un corriol a l’esquerra -no indicat i abans d’arribar a l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca- us portarà en cinc minuts a creuar la riera a l’alçada del Salt de la Tosca i el Molí de Brotons (1h 5 minuts).

Més informació a l’itinerari 38 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.

La Balma de les Set Portes

Tot i que localment és força coneguda a Casserres i altres poblacions del Baix Berguedà, la Balma obrada coneguda com de les Set Portes conserva una de les restes de parets, murs i distribucions interiors més importants de Catalunya. També és coneguda com a Balma del Calau (per la proximitat d’aquesta casa) i pel Cafè de les Set Portes. Aquest darrer topònim, tot i que no s’ha provat, es diu que es feia per comparar malintencionadament l’indret amb el cèlebre local modernista “Cafè de les Set Portes” a Barcelona. Ben amagada en un petit ressalt del cingle abocada a la vall del torrent de Ca l’Escalé, ocupa una llargada d’uns cinquanta metres i una profunditat inusual que fa que tot el conjunt de l’habitacle tingui molts metres quadrats aprofitables. En temps de pluges, un petit torrentet avoca les aigües per sobre la balma cap al torrent principal. El magnífic paratge s’està intentant potenciar per la seva proximitat a la població de Casserres.

Balma de les set portes

Balma de les set portes 2

Les restes de parets, habitacles, dependències per al bestiar, vestigis d’un forn on es coïa el pa, la pastera, el rebost… són molt importants en aquesta gran balma. Per la forma de la distribució de la pastera, sembla que podria haver dos habitacles de dos famílies diferents que la compartien a més del forn i l’estable dels animals. Fins a mitjans dels anys cinquanta del segle XX està comprovat que encara era habitada aquesta balma igualment que la Balma dels Teixidors al Ripollès. Actualment hi ha cinc portes, diverses finestres al mur principal, una altra porta tapiada i la setena se suposa que està ensorrada. La veritat és que fa goig investigar les diferents estances d’aquesta gran balma proveïts d’un llum. També algun brètol hi arriba perquè hi ha restes d’algunes pintades. A l’estiu també és força concorreguda perquè s’hi està fresc al final de la tarda i a més hi ha la casa de colònies de Ca l’Escalé a tan sols deu minuts d’aquí.

Detall del forn de pa

Detall del forn de pa

Detall dels murs interiors

Detall dels murs interiors

Al capdamunt de la balma es pot veure perfectament abundants restes de parets i finestres que denoten que en les guerres carlines aquest paratge també va ser utilitzat com a presó. Es poden visitar restes de les parets i de les torres de vigilància. En conjunt el complex arqueològic de la Balma de les Set Portes és magnífic i digne d’admirar.

Accés: La millor manera d’arribar-hi és seguir la ruta indicada com a “Sender de les Fonts” des del camp de futbol de Casserres. Des del centre de Casserres continueu per la carretera de l’Espunyola fins al camp de futbol. Hi ha molt d’espai per aparcar. Aquí trobeu senyals grocs i vermells i rètols d’aquesta ruta. Seguiu per la pista asfaltada en direcció a la Torreta amb un bonic panorama sobre el Baix Berguedà, els Rasos de Peguera i la Tosa d’Alp al nord. En cinc minuts arribeu a un triple cruïlla on deixeu l’asfalt i aneu pel camí del mig sempre seguint els senyals. Arribeu al Clot de les Barraques, cruïlla molt important i rètols. Ara trobareu algun senyal blanc i verd també que s’uneixen als que portaveu. Seguiu per la mateixa direcció cap a on anàveu. Voregeu Cal Perdiu, més tard Cal Cotra i finalment deixeu Cal Talaia a la dreta i enfront (25 minuts) i feu una petita giragonsa per baixar el petit desnivell cap a la clotada de la balma. Quan arribeu a sota del cingle deixeu els senyals que tornen a Casserres fent una volta (rètol) i prosseguiu ara amb senyals blancs i verds de l’antic SL C-35 vorejant la vall fins arribar a la propera Balma (35 minuts). Si prosseguiu encara més pel corriol en cinc minuts més arribeu a l’abundant font de l’Escalé, enclotada al mig del torrent i situada sota de la casa de colònies del seu nom al seu damunt. Passejada molt bonica i interessant que només s’ha d’evitar en les hores centrals dels mesos d’estiu.