El tètric edifici del balneari de la Font Picant

La magnitud, solitud i la indiferència més absoluta, és el que podem trobar a banda i banda de la carretera de Sant Hilari Sacalm al poblet d’Osor, al voltant del punt quilomètric 20, al cor de les Guilleries, a l’antiga parròquia de Mansolí.

L’antic balneari de la font Picant, un dels més famosos de començament del segle XX a l’estat, reparteix el domini a ambdues parts de l’actual carretera.

Hotel Martin4

L’edifici principal, el que va fer d’Hotel-Balneari Martín entre els anys 1881-1936, és a mà esquerra a frec de la carretera i encinglerat una mica vers la riera. D’aspecte tètric i fantasmagòric, principalment a la tardor, el complex pertany a la família Ribot de Sant Hilari Sacalm des del 1902. Portava el nom de qui va ser el seu director, Martín Pagés. L’edifici era dels considerats de luxe; 5 plantes, amb 100 habitacions, restaurant, teatre, serveis sanitaris… tot per a la comoditat del client. Durant la guerra civil, el balneari també va servir d’Hospital Militar, la decadència va arribar al balneari i els costos per tornar a reobrir l’edifici i garantir-ne l’estabilitat econòmica van resultar inviables.

Hotel Martin

Hotel Martin2

Només durant el període 1992-1993 la Generalitat va establir a l’hotel un centre de reinserció social per a gent conflictiva, que malgrat la seva curta durada, va servir per a restaurar part de les seves dependències i part del mobiliari.

A l’altra banda de la carretera, uns metres més avall, a prop de l’antiga casa de Can Manel Mort (ara tancada i barrada) hi ha una antiga portalada que donava pas als antics jardins, per on passejaven els hostes, ara del tot perduts i enrunats, on encara es pot veure un antic pou de glaç, tancat amb una porta i que sovint ha sofert atacs vandàlics.

Pou de glaç font Picant21

Gran portalada d’accés a la part abandonada

Pou de glaç font Picant1

El pou de glaç tancat per una porta

De les tres fonts que hi ha dins la propietat: font de Sant Josep, font de Santa Escolàstica i la font de Santa Teresa, la primera de totes, també coneguda com la Font Picant, és la més antiga, concretament des de finals del segle XVIII i divulgada pel metge del poble el Dr. Gravalosa; fins i tot el rei Ferran VII es feia portar l’aigua per alleugerir els seus mals de gota que patia. El petit cobert i l’obra de pedra construïda és feta per l’arquitecte modernista Josep Maria de Pericas i era el principal al·licient de la contrada, visitada fins i tot per excursionistes que no s’allotjaven a l’hotel. Des del mateix edifici s’hi baixava per una graonada (ara tancada) i es vorejava per uns bonics jardins, la riera fins arribar a la font. Jo mateix l’havia visitat fa anys… ara tot el recinte és tancat i barrat, suposo que principalment per evitar actes vandàlics, però el que origina fundamentalment tot això, és que un important reclam turístic de Sant Hilari, es perd bona part de l’any i els cotxes (pocs) que transiten per la carretera d’Osor ni s’adonen del que hi ha a banda i banda de la carretera, fruit d’un esplendorós passat modernista ara ja perdut per sempre.

Hotel Martin3

A l’estiu, segons la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, s’hi fan visites guiades al Balneari. La planta de baix és la que es visita i sembla que les sales estan ben condicionades, engalanades i encara es frueix l’encant del passat modernista, com a mínim a la part visitable. Però vist el pas del temps, la solitud de l’edifici, l’abandonament dels jardins, la manca de senyalització i la poca explotació turística durant la major part de l’any, tot el complex no té futur i el seu remot oblit, principalment pels foranis, sembla immediat.

Hotel Martin5

Accés barrat a les fonts

Anuncis

El balneari Montagut i el baixador d’Aigua de Ribes

En el km 116,8 de la carretera N-152 entre les poblacions de Campdevànol i Ribes de Freser, hi ha diversos paratges oblidats, d’interès molt rellevant i que poden passar desapercebuts pels que transiten per la carretera a tota velocitat.

El balneari Montagut és potser el més destacat, d’aparença esvelta i noble, situat al costat mateix de la carretera però pertany curiosament al terme municipal de Campelles. El complex consta de diversos edificis monumentals, va ser construït a partir de l’any 1868 però la seva inauguració va ser el 1878. Les aigües de les seves fonts bicarbonatades i càlciques es nodrien de corrents provinents de la zona del Taga.

Balneari Montagut2

Balneari Montagut postal 2

Antiga postal del balneari de data incerta (todo colección)

Després d’uns anys de força esplendor turística a la vall de Ribes i utilitzat com a hospital durant la guerra civil, l’establiment termal va entrar en decadència i des de començament dels anys 90, el balneari és tancat i barrat.

El futur del balneari podria canviar en els proxims anys, perquè des de la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès (UIER), s’està buscant finançament per reformar totalment l’edifici per a fer un balneari amb tots els serveis i categories pròpies del segle XXI, encara que projectes semblants com aquest havien quedat en el passat en un no res. Veritablement, seria una bona opció fer-ho perquè l’edifici encara està en bon estat, fins i tot hi ha estances ben restaurades que el seu propietari les lloga per a celebrar casaments i festejos.Balneari Montagut1Uns metres abans, al km 115,9 també hi ha, les ruïnes d’un altre balneari, molt més modest a la dreta de la carretera, conegut com “Els Banys” i encara més avall, en direcció a Campdèvanol (km 115,1) hi havia el vistos edifici modernista Hotel “la Corba” avui dia reconvertit en el restaurant la Corba. Tots aquests establiments ens demostren que la vall de Ribes era molt concorreguda abans per anar a prendre les aigües. Podeu veure un sensacional article del company Carles Fígols referent a l’hostal de la Corba en aquest enllaç del seu blog d’Antics hostals de camí ral.

A la altra banda de la carretera i creuat el riu Freser per una solemne escalinata de pedra, s’arriba a l’antic baixador d’Aigua de Ribes de la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i La Tour de Carol. Ben lligada al prestigi del balneari, quan aquest va tancar, l’estació també va entrar en davallada i ja fa uns vint anys que no hi para cap tren. Caldria afegir que el baixador tampoc mai va tenir gran afluència de gent perquè la majoria dels estiuejants del balneari anaven per carretera. Quan era jove sempre veia que el tren hi parava però no hi baixava pràcticament ningú… no tenia massa sentit aturar-se; també afegeixo que el balneari ja no anava per tant, en poc temps els trens ja deixarien d’aturar-se.

Baixador d'Aigua de Ribes

Baixador d’Aigua de Ribes

La porta d’entrada a l’estació era tapiada però s’ha fet un forat i ara es permet visitar el seu interior sense massa perill. L’edifici principal encara té una part que es conserva bé, amb el sostre sencer, el vestíbul, la guixeta per a vendre els bitllets… mentre que l’altra part de l’edifici el sostre ja és esfondrat i en poc temps la ruïna serà total. L’altra petita construcció annexa són les letrines, encara sencera però la porta està tapida i no es pot veure l’interior.

Aigües de Ribes2Aigües de Ribes3També es veu part del rètol de l’estació “Aguas de Ribas” i permet veure que la normalització lingüística tampoc no va tenir temps d’arribar al baixador d’Aigua de Ribes.

Evidentment, per visitar l’indret cal no baixar a la via perquè els trens hi passen a gran velocitat.

En cas de què el balneari tornés a rellançar-se, segurament l’estació tornaria a viure un nou futur esperançador però caldria vincular el binomi balneari-tren, sinó altre cop tornaria la gent a anar amb vehicle particular i continuaria sense tenir massa sentit una estació de ferrocarril.

Horari de tarda de la línia de la Tour de Carol a Barcelona l'any 1980. Només per la tarda 5 trens s'aturaven a "Aguas de Ribas"

Horari de tarda de la línia de la Tour de Carol a Barcelona a l’any 1980. Només per la tarda 5 trens s’aturaven a “Aguas de Ribas”

Accés: Al Km 116,7 de la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà hi ha espai per aparcar a mà dreta, enfront d’una casa i abans del pont del riu. Per anar al baixador cal seguir la pista d’accés al veïnat de Perramon, passar el Freser i per una escalinata de pedra -protegida amb un filat perquè no s’hi passi- es puja fins a l’antic baixador.

Gran escalinata d'accés al baixador

Gran escalinata d’accés al baixador

El balneari de la Fontsanta

Entre les poblacions osonenques de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló i ben a prop de la riba dreta de riu Ges, hi ha les restes del que fou un important balneari anomenat de la Fontsanta. A primer cop d’ull, entre les imponents restes, ja es pot veure que els edificis, les seves instal·lacions, els monumentals roures i plàtans, les antigues fonts i els seus voltants havien estat importants en una altra època. La placidesa de l’entorn vora el riu era ideal per fer un establiment d’aquest tipus.

Balneari Font Santa a principis de segle XX

Construït el 1847, havia allotjat a nombrosa burgesia barcelonina que volia prendre les aigües medicinals de les seves fonts ja siguin sulfuroses a la font Pudenta o ferruginoses a la font del Ferro. Els jardins del balneari i el bonic tram del riu Ges, també feia que el balneari fos un punt de trobada de la gent del voltant. Avui totes dues fonts estan enrunades i pràcticament no ragen mai i quan ho fan tenen alts nivells de nitrats a l’aigua.

Balneari de la Fontsanta

Des de després de la guerra civil l’edifici fou abandonat i s’anà deteriorant amb rapidesa. Si es mira alguna fotografia antiga el contrast entre el que havia estat i el que és ara és brutal. Això no obstant, les ruïnes s’han de visitar perquè encara denota el seu passat gloriós i estan emplaçades com he dit, en un magnífic paratge.

Font del Ferro principis segle XX

La font del Ferro a principis del segle XX

Font del Ferro

La font del Ferro (febrer 2013)

Comparativa de la Font Pudenta entre una foto dels anys 30 i una de febrer de 2013. Sembla ser que el roure és l'únic que supera millor el pas dels anys

Comparativa de la Font Pudenta entre una foto dels anys 30 i una de febrer de 2013. Sembla ser que el roure és el que porta millor el pas dels anys

Accés: Entre les poblacions de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, passat el nou pont de l’Aníjol, surt una pista de terra a mà dreta que hi porta al balneari en uns 400 metres.

La Fontsanta és punt de pas del PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Vidrà fins a Torelló. És molt més interessant arribar al balneari a peu des de Sant Pere de Torelló per exemple, seguint els senyals blancs i grocs del sender en uns 3,5 km d’agradable i vistós recorregut entre vegetació de ribera. El camí surt de Sant Pere de Torelló al final del tot del poble a la carretera d’Olot, a la desviació que accedeix a la casa de colònies del Molí de la Riera. Allà hi ha el primer rètol informatiu del PR C-47. El camí creua el riu Ges mitjançant unes pilones, força útils però que, en cas de gent gran o nens, caldrà anar en compte si no voleu evitar una remullada o una caiguda brusca al riu. A més, el camí passa per sobre del Pont de Targarona, important obra del segle XVIII i accés principal al mas de Targarona. Un recorregut del tot recomanable i agradable, prenent les precaucions necessaries en tots els camins que voregen rius.