Ben a prop del nucli urbà de Les Preses i a pocs metres de la carretera de Santa Coloma Farners, hi ha un dels refugis antiaeris del camp d’aviació de la Plana d’en Bas. Si bé hi ha dos entrades més a l’altre extrem d’aquest ampli pla, a prop del veïnat del Mallol, i una altra al propi nucli, aquest refugi amb dues boques d’accés, roman bona part de l’any ben camuflat entre les incomptables panotxes de blat de moro, que amb la seva considerable alçada, no deixen veure aquest vestigi del passat.
Les fletxes assenyalen la posició de les dues entrades quan s’ha fet la collita del blat de moro
Com altres refugis antiaeris o búnquers d’aquest blog, es construïren per salvaguardar la població d’un possible atac de les forces nacionals a la Guerra Civil Espanyola. A més, el camp proper feia de camp d’aterratge dels avions de la República que ho necessitaven. A la Garrotxa, també podem trobar un altre camp d’aviació de característiques similars a Tortellà (Pla de Tapioles).
Costa de creure que tan a prop del nucli de Les Preses, aquest refugi amb dues entrades tinguin un oblit tant generalitzat, poc divulgat, gens indicat i amb un pèssim estat de conservació. En una de les entrades fins i tot hi ha ferros tirats, runa, altres estris i deixalles. Amb una carretera molt transitada i a frec pràcticament del Bicicarril de Girona a Olot… Qui s’ha fixat en aquestes dues entrades en el camp d’enfront?
Accés: Des del sud de la Població de Les Preses, cal deixar el cotxe al carrer de Bellaire a 1 km de la població i perpendicular a la carretera. D’allà seguint la vorera de la carretera (passeu per davant de la fita del km 44) cal caminar 5 minuts fins als refugis, situats a frec de l’asfalt i només separats uns metres de camp.
En els darrers mesos l’Ajuntament de Balenyà, juntament amb voluntaris i veïns del municipi i rodalies, han recuperat, senyalitzat i arranjat uns refugis antiaeris del que fou l’anomenat camp de l’aviació de Balenyà, testimoni republicà de resistència durant la guerra civil.
La tasca d’adequació als nous temps d’aquests precaris refugis testimoni viu de la guerra civil a Osona, ha estat una feina excel·lent d’intentar recuperar el patrimoni històric.
Refugi de Trabau 1
De tots els refugis, potser el que més sorprèn és el refugi de Trabau 2 enmig d’un camp de cultiu (i enmig del camp de l’aviació pròpiament dit) ben protegit amb una barana de fusta i que sense la indicació de les escaletes que pugen i la explicació del fullet informatiu, seria impossible de saber el que podíem trobar allà.
Interior d’un dels refugis
Amb tot, tot i que hi passa molta gent per davant de la rodalia de Balenyà o Tona tot fent passejades a peu o en bicicleta, continua sense ser massa divulgada la seva història a la comarca. En aquest enllaç de l’Ajuntament de Balenyà, queda explicat tot el procés de recuperació d’aquest interessant valor històric i a més a la part superior dreta, hi ha un mapa per descarregar on es localitzen tots els refugis sobre el terreny sense pèrdua possible.
El refugi de Trabau 2 enmig del camp
Accés: Si es fa tota la ruta indicada al fullet informatiu que dèiem de l’Ajuntament de Balenyà (ruta del Patrimoni retrobat), la ruta és d’un 10 km i visita altres indrets d’aquest blog ben destacables de la rodalia com ara l’aqüeducte de Vilageriu. Però un cop localitzats els refugis el visitant podrà escurçar la visita i deixar el vehicle a on cregui convenient com ara el restaurant Mas Estabanell situat ben a prop de Tona. De fet, als refugis de Moianès 2 i Trabau 1 es podria deixar el vehicle ben bé al davant.
Per molt estrany i curiós que sembli, Matadepera, una bonica població del Vallès Occidental en ple massís de Sant Llorenç de Munt i serra de l’Obac, va ser per uns mesos durant la guerra civil espanyola, en certa manera, capital d’Espanya.
En plena contesa i ja amb l’avançament de les tropes nacionals i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà va buscar amb presses una casa on poder refugiar al President Manuel Azaña i els membres del govern. El novembre de 1937 tècnics ministerials van inspeccionar la Casa Salvans (propietat de l’empresari afusellat a l’Alzina del Sal·lari al km 11 de la carretera de Mura) on van trobar les característiques òptimes del que cercaven: grandària, confort, aïllament vers la plana del Vallès, a prop de grans ciutats però alhora ben protegit… però amb la condició de què s’havia de fer a més a més un gran búnquer blindat subterrani al fons de la casa i un altre de petit per emmagatzemar material juntament amb un niu de metralladora de protecció al peu de la Roca del Corb.
Esplèndid edifici modernista de la Torre Salvans
Des d’octubre de 1937, el govern de la República estava instal·lat ja a Barcelona. A principis de l’any 1938 es traslladà el president, la seva família i membres del ministeri a la Torre Salvans. Després de prop d’un any del president a la casa, el 21 de gener de 1939 va ser l’últim dia d’Azaña a Matadepera, just 5 dies abans de què les tropes franquistes entressin a Terrassa. Ell i el seu govern marxarien cap a la Vajol a l’Alt Empordà, on estaria uns dies abans de creuar definitivament la línia fronterera amb França.
El búnquer de la Roca del Corb està en bon estat, hi ha alguna resta d’altres edificacions esmicolades al voltant, però el més sorprenent de tot, son els ferros ben visibles, on anaven encastats, el niu de metralladora per cobrir tot el camp visual de tota la vall i la torre Salvans. Paratge ben curiós, original, oblidat i gens indicat a la rodalia de Matadepera. Fins a la última edició del mapa de l’Editorial Alpina, no havia aparegut aquest sorprenent topònim a sota de la Roca del Corb i per tant pocs excursionistes ho sabien. Ara ja són més els que encuriosits, volen anar a veure aquest sorprenent paratge però que no ho tindran fàcil per trobar-lo.
Petit búnquer sota la Roca del Corb
Interior del búnquer en perfecte estat
L’original i vistós niu de metralladora
Accés: Cal deixar el cotxe a l’aparcament de la masia de la Barata al punt km 9 de la carretera de Terrassa a Talamanca i Mura en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. Cal retrocedir uns metres per la carretera i agafar la pista asfaltada d’accés a la Barata -vigileu els gossos ja que és un pas privat- i la Torre Salvans. Uns metres abans de la torre, vora un dipòsit d’aigua a mà dreta, un corriol remunta les esmicolades terrasses que envolten la casa i comença a pujar cap a la Roca del Corb. No hi ha cap senyal i tot és molt perdedor, confós i difícil de descriure. Més amunt, sorprenentment el camí entra dins del bosc i el corriol es fa més visible -alguna fita- i permet arribar fins al capdamunt de la costa, punt on hi ha el búnquer i el niu de metralladora. De ben segur que no ho trobeu a la primera (jo tampoc ho vaig fer!). El mapa de l’Editorial Alpina és imprescindible, entendre’l i comprendre’l bé per trobar aquesta troballa original de la rodalia de Terrassa. Uns 45 minuts en principi però que poden arribar a ser molts més…
Continuant amb la fortificacions defensives que hi ha al Pre-Pirineu català i que ja vàrem iniciar a l’entrada del búnquer del Coll de Pala la Serra Cavallera i que amablement ens va aclarir el Sr. Ernest Serratosa de Tona, iniciem ara la visita a les diverses fortificacions defensives Franquistes que hi ha a la Serra de Montgrony.
En aquesta ocasió la visita s’ha centrat en el niu de metralladora del Coll del Remoló i el búnquer de la Roca dels Llamps (o Tossal de Meians), tots dos en general en bon estat de conservació -llevat d’algun petit despreniment- i situats íntegrament a la comarca del Ripollès. Segons el Sr. Serratosa en referència a les fortificacions de la Serra de Montgrony ens comenta que el de la Roca dels Llamps és un búnquer per observació i comandament de batalló. Conjuntament amb quatre més per metralladora, un sota el Coll del Remoló, un en els Plans de Nevà i dos pel Coll Roig, i un conjunt de tres entrades pel solell del Tossal de Meians, conformen el que hauria de ser el Centro de Resistencia 45bis, que defensaria el flanc sud dels CR 44, 45 i 46, que atacarien una invasió que entrés per la carretera de la Collada de Toses. També es van construir entre el 1950 i el 1952, en la darrera fase constructiva de l’obra.
Accés al Niu de metralladora del Coll del Remoló
Interior del Niu de metralladora del Coll del Remoló
L’absurda Organización Defensiva del Pirineo, coneguda també com a línia P., tot i que mai va entrar en funcionament, consta documentalment que hi ha informes dels anys setanta que encara informaven del seu estat de conservació. Per fer el niu de metralladora del Coll del Remoló, a 1.855 m d’altitud, es va crear expressament la pista forestal que hi puja des de la carretera de Castellar de N’Hug cap als anys quaranta. Com a dada curiosa direm, segons el periodista Antoni Llagostera, que per construir la fortificació es van necessitar 100 kg de ferro i 3,5 tones de ciment… tota una contaminació ambiental del tot innecessària… però que ara pot fer la delícia dels amants de la història i dels que recerquen indrets oblidats. El búnquer de la Roca dels Llamps (o Tossal de Meians) situat a 1.985 m d’altitud, és més gran, d’entrada subterrània -una roca despresa dificulta una mica l’entrada al seu interior-, de dues estances -potser una per pernoctar els soldats-, millor preparat i relativament més freqüentat perquè ve de pas del camí que puja al Costa Pubilla des del Coll de la Bona tot carenant la Serra de Montgrony. El que és obvi és que totes dues fortificacions tenen una excel·lent visió sobre la vall del Rigat i la carretera de la collada de Toses.
Entrada dificultosa al búnquer de la Roca dels Llamps
Tenebrós passadís a l’interior del búnquer
Mireu el vídeo del búnquer de la Roca dels Llamps al You Tube!
Accés: Tot i la llunyania de les dues fortificacions i que cal fer una llarga excursió, potser la millor manera d’arribar-hi és des del Berguedà, concretament de la carretera de Castellar de N’Hug a la Molina. Passat el km 18 una pista forestal comença a mà dreta i que és la creada expressament pels militars per la fortificació. Uns metres més amunt de la carretera hi ha un petit espai per aparcar el cotxe; esteu a uns 1.800 m. d’altitud. Després de contínues pujades i baixades una mica llargues i monòtones, en menys de dos hores es pot arribar fins al final de la pista forestal. Cal pujar els últims metres sense camí cap el Coll del Remoló i entreu administrativament a la comarca del Ripollès. Un cop allà a la dreta diviseu un abeurador; aneu-hi. Quan hi arribeu, cal girar cap a l’esquerra sense camí vorejant el coll pel vessant nord sense perdre alçada, com si vulguéssiu tornar a la part central del Coll. Sota un petit ressalt rocós allà hi ha el niu de metralladora. De ben segur que costa trobar-ho.
Per prosseguir cap el búnquer de la Roca dels Llamps, torneu a l’abeurador. Voregeu la muntanya de l’Emperadora per l’esquerra per un bonic corriol entre l’herba. Un cop al Coll de la Bona trobeu un cartell d’Itinerànnia. No el feu cas i voregeu el filat metàl·lic que comença a pujar carena amunt cap a l’est en direcció al Costa Pubilla. En un petit ressalt rocós que ja veieu, allà hi ha el búnquer (uns 30 minuts des del Coll del Remoló). Darrere seu la Roca dels Llamps i la carena continua cap el proper Costa Pubilla, la muntanya més alta de la Serra de Montgrony. Heu fet una llarga excursió de 2 hores i mitja… guardeu forces perquè encara queda la tornada.
Al nord de la serra Cavallera, important carena muntanyosa de l’interior del Ripollès, hi ha diversos búnquers defensius de la Guerra Civil, pel voltant del Taga i aquest situat al nord del Coll de Pal (1.777 m. d’altitud) que separa el Puig Estela del Puig del Pla de Pasteres.
L’estat de conservació és força bo encara que l’accés al seu interior és molt dificultós. Segurament l’acumulació d’estrats a l’entrada amb el pas del temps impedeixen d’entrar-hi millor. La veritat és que des del lloc hi ha una bona panoràmica de la Vall del Segadell i sobre la Collada Verda i seria un bon punt defensiu en cas de necessitat. En cas de tempesta, també podria fer d’aixopluc precari.
Nota important: El 23 de maig del 2013 rebo un correu del Sr. Ernest Serratosa i Casanelles que em fa uns precisos aclariments i m’aporta documentació important referent al búnquer del Coll de Pal i d’altres de Serra Cavallera que còpio literalment:
Hi ha tres búnquers per metralladora, incloent el que indiques, al nord de Coll de Pal, i un conjunt de tres entrades de refugi per personal, al sud i a la dreta del coll, més un búnquer d’observació i comandament de batalló a l’esquerra del cim del Pasteres i un altre búnquer per metralladora en mig del bosc que hi ha entre el cim del Puig Estela i l’Estany del Tarter. Tots sis elements NO van ser construïts durant la Guerra Civil, com dius en el blog, sinó entre els anys 1950 i 1952, aquests en concret. Formen part del “Centro de Resistencia 39”, dins de la “Organización Defensiva de los Pirineos”, un sistema defensiu que es construeix entre el 1943 i el 1955, escampant uns 4.500 búnquers de diferents tipus entre El Port de la Selva i Hondarribia, per la serralada dels Pirineus. La finalitat de l’obra era evitar una invasió primer dels alemanys i després dels aliats durant i després de la Segona Guerra Mundial. El projecte complet mai s’acaba i mai va entrar en servei.
Accés: Només es pot arribar a peu al búnquer i cal una bona excursió. Cal situar-se al poblet de l’Abella (1.200 m. d’altitud). S’hi arriba per una carretera asfaltada que surt a mig camí de les poblacions de Llanars i Vilallonga de Ter a la Vall de Camprodon. Un cop a l’Abella, situats davant de l’hostal Ca la Rosa, ja es veuen els senyals blancs i grocs del PR C-189 que heu de seguir fins al búnquer. Primerament per pista, el camí baixa suaument fins a creuar la riera de l’Abella. Un cop a l’altra banda, la pista comença a pujar més durament. Després la pista passarà a ser camí de ferradura molt bonic i herbat. Aquest camí es fa molts cops a cavall. Arribeu a la font dels Ocells amb un gran abeurador i rètol de la xarxa Itinerànnia. Només cal fer la pujada definitiva cap al búnquer situat a 5 minuts abans d’arribar al Coll de Pal i a la dreta del camí. Heu tardat unes 2 hores i 30 minuts de caminada.
Accés: Des del sud de la Població de Les Preses, cal deixar el cotxe al carrer de Bellaire a 1 km de la població i perpendicular a la carretera. D’allà seguint la vorera de la carretera (passeu per davant de la fita del km 44) cal caminar 5 minuts fins als refugis, situats a frec de l’asfalt i només separats uns metres de camp.
INDRETS OBLIDATS 