Central Hidroelèctrica | INDRETS OBLIDATS

Entre la central hidroelèctrica de Rialb, ben bé al costat del pont del Cremallera de Núria i la central de Recolons (situada al damunt de l’antiga fàbrica i Colònia industrial de Recolons), hi ha el canal de distribució d’aigua anomenat del Carbur.

Aquest canal d’uns 3,7 km de recorregut, que transcorre paral·lel a la carretera entre Ribes de Freser i Queralbs en un bon tram, encara és ben actiu i de fàcil observació en molts punts.

El canal del Carbur quan travessa la carretera d’accés al veïnat de Batet

Després del seu inici, tot seguit després de la resclosa, ja rep les aigües provinents de la central de Rialb. Tot i que en algun tram és soterrat, és curiós de veure l’aigua que ha recollit del riu Freser, com avança juganera, fresca i ràpida, per a proveir energia cap a la propera central del Carbur (o de Recolons) situada uns 50 metres per sobre de l’antiga fàbrica i comunicada per una conducció forçada.

La fàbrica va ser fundada al 1870 pels germans Esteve i Tomàs Recolons, en una data propera a la creació de les altres centrals de la vall de Ribes i el canal del Carbur. La colònia tèxtil va ser creada uns anys més tard i va estar en funcionament fins als anys vuitanta del segle passat. També s’hi va construir un destacat xalet modernista, punt de residència dels empresaris tèxtils de la vall. Es diu que en la època de major esplendor de la colònia hi havien treballat un miler de treballadors, la qual cosa ens permet de donar una idea del que va representar la colònia per la gent de la vall de Ribes. Moltes de les antigues dependències estan tancades, en estat progressiu d’abandonament i deixadesa en algun punt.

La fàbrica Recolons © Consorci del Ter

Dins d’un dels edificis de la colònia, la central de Filats (avui Maxplàstic) aquesta empresa es proveeix de la turbina procedent de la canonada forçada de la central del Carbur. En certa manera bona part de l’activitat econòmica d’aquestes contrades, podríem dir, que encara és ben viu.

Les aigües del Freser al seu pas a vegades també estan una mica tèrboles i caldria netejar l’entorn, però tot i així, el conjunt d’estil modernista ple d’instal·lacions i punts de distribució i emmagatzematge hidroelèctrics, és força interessant de contemplar i només està a les afores de Ribes de Freser en direcció a Queralbs.

L’empresa amb seu a Barcelona Hidrodata és la propietària actual de totes aquestes infraestructures al voltant del riu Freser ben interessants i que a vegades ens poden passar per alt.

Quan es puja a peu al monestir de Sant Miquel del Fai per l’antic camí que hi porta des de Riells del Fai, veiem al fons de la vall del riu Tenes i bastant enclotades, les restes molt destacades de l’antiga central hidroelèctrica del Fai.

La vall del riu Tenes amb la central del Fai a la seva riba dreta

Aquesta antiga central hidroelèctrica gràcies a l’aigua del riu Tenes, produïa energia elèctrica per a Sant Feliu de Codines, tot i que l’establiment industrial està estrictament situat al municipi de Bigues i Riells. Riells del Fai, el nucli de població més proper, no obtenia cap benefici d’aquesta energia, quan semblaria el més lògic si fem cas a la sortida natural de les aigües del Tenes. Actualment les torres elèctriques d’alta tensió (que hi passen ben a prop de la central) segueixen la sortida de la vall.

Va ser construïda el 1910 i el 1964, sembla ser que arran d’un accident, va ser el motiu definitiu per abandonar una indústria ja per si deficitària. Els dos edificis de quatre plantes, sense sostre, units per una mitgera, presenten diverses estances amb força vegetació però, que permet una visita adequada.

Restes de la central observades des del camí de Sant Miquel del Fai

Diverses canalitzacions s’enfilen cap el cingle del Fitó

El que queda clar a primer cop d’ull, és que, un edifici d’aquest tipus, amb totes les canalitzacions que pugen pel cingle del Fitó, restes d’una resclosa i petit embassament al llit del Tenes, era massa important pel lloc on es troba. L’aigua minsa del riu Tenes com a típic riu mediterrani que és en moltes èpoques de l’any, crec que l’emplaçament i el tipus de construcció emprat, no era del tot adient per aquesta contrada.

Segons el diari digital, nació digital, en un article de març del 2011, hi ha el projecte de rehabilitar l’antiga central i convertir-la en un centre d’interpretació de la vall del Tenes. La idea podria ser interessant però, de moment res de res, com no sigui una mica de neteja de runa o vegetació… però per a mi actualment, continua sent un indret oblidat.

Accés: Cal situar-se al bonic poble de Riells del Fai (Vallès Oriental) i seguir un bon tram del famós camí que puja al monestir de Sant Miquel del Fai. Des d’enfront l’església de Sant Vicenç i aparcament principal, creueu la carretera. Primers rètols informatius (sender del Tenes). Seguir la pista forestal que s’acosta cada cop més al riu Tenes, fins passada la Madella, a les Torres de la Madella, punt final d’accés per a cotxes (porteu menys de 20 minuts).

Uns metres abans s’acosta per l’esquerra el camí pista que voreja la Madella i porta al Molí de la Madella (situat a un minut d’aquí és un conjunt patrimonial de visita totalment recomanable) i el berenador de la Font de la Pineda i que seria una interessant variant per a la tornada a Riells del Fai.

Deixeu les indicacions a mà dreta del camí empedrat que puja el monestir, i seguint la direcció de la pista, després dels últims xalets, aquesta finalitza, es converteix en corriol i arribarà en quinze minuts més al llit del riu Tenes enfront de la central del Fai. En total uns 35 minuts de recorregut. A l’estiu, tot i que és terra on toca molt el sol, es pot fer ben proveïts d’aigua perquè el recorregut no és massa llarg.