Les tombes antropomorfes de l’Avenc i dels Bassis

Les tombes d’origen medieval de l’Avenc, situades a prop del Collet de Rajols (també dites del Pla de les Fosses) i dels Bassis a prop de Rupit, són els únics testimonis d’enterraments oberts a la roca viva que es coneixen al Collsacabra.

Tombes dels Bassis. Foto: Consorci Sau Collsacabra

Tombes dels Bassis. Foto: Consorci Sau Collsacabra

Aquest tipus de sepultures excavades a la roca, també conegudes com a Olerdolanes, no són úniques a Osona, ja que també coneixem les de l’Esquerda a prop de Roda de Ter o Savassona però si que són les més isolades i originals. Es creu que podrien datar del segle X en ple poder comtal i dels inicis de Catalunya. La diferència principal entre els dos indrets, és que als Bassis hi ha dos tombes i aquestes es troben en un vessant més feréstec de la muntanya, mentre que les tres tombes existents a prop del Collet de Rajols estan situades en una paratge més planer enmig de la boscúria. Això sí, les dues tenen en comú que estan en indrets ben rocosos, emplaçades vora esglésies, majoritàriament estan orientades de sud a nord -llevat una tomba de l’Avenc que és situada d’est a o oest- i totes sembla ser que corresponen a individus adults. Però, no podem pas provar que el buidatge de la roca per als enterraments estigués relacionat totalment amb la presència de les esglésies properes de Sant Joan Fàbregues per a la dels Bassis o l’ermita de Sant Corneli per a les tombes del Collet de Rajols. Les primeres documentacions que trobem escrites del Collsacabra són del segle X (església de Pruit) per tant tot és molt just i especulatiu per encabir-ho tot en el mateix sac.

Accés: Les tombes dels Bassis s’estan últimament potenciant de cara al turisme excursionista que visita Rupit. Des de l’aparcament de Rupit, cal agafar la bona pista cimentada de Sant Joan de Fàbregues. Un cop passat el torrent de Sabaters, a mà dreta, s’inicia un corriol -indicat- que porta a les tombes situades ben encinglerades amb un bon mirador sobre Sant Joan de Fàbregues i cingleres que envolten la Riera de Rupit. S’hi està com a molt 1 hora a peu des del poble.

Per a visitar les tombes de l’Avenc, d’accés més inhòspit i menys indicat, potser la manera més interessant de fer-ho és seguir a peu el GR-2 des de Rupit en direcció a Tavertet en constant i mantinguda pujada. Un cop arribats a Can Rajols (50 minuts), deixeu el GR a l’esquerra cap a Tavertet i a la dreta la pista que porta a la bonica font de Can Rajols en dos minuts -amb taula, bancs de pedra i un pedró amb una imatge de la M. de Déu de Cabrera- i la carretera d’Olot i pugeu per una pista cap a l’oest en direcció al Collet de Rajols (1.159 m). Un cop allà, darrera un rètol, cal baixar suaument en direcció al torrent de l’Abeurador pel mig del Pla de les Fosses, on les tombes estan disposades entre la roureda i fageda i costen un xic de trobar. Una hora i 15 minuts com a mínim des de Rupit.

El conjunt troglodític del Sunyer de Baix

Un cop analitzats la majoria de paratges inèdits i d’interès arqueològic d’Osona, no hi ha cap mena de dubte que el conjunt de balmes i construccions conegudes amb el nom del Sunyer de Baix, situades ben a prop de la Balma de les Piques al municipi de Tavertet, són les més rellevants i d’interès més remarcable d’Osona i capdavanteres a Catalunya.

Aquestes construccions encastades sota la roca, d’accés inhòspit, dur i feréstec, ben a prop unes d’altres, fan pensar en l’excursionista amb interès d’arqueòleg, la dura vida dels homes de pagès d’abans. En cap altre indret en tans pocs metres de distància es poden veure els següents elements i edificis arquitectònics: la cabanya del Sunyer, la balma obrada del sunyer Vell, l’antiga teuleria, la masia del Sunyer de Baix i finalment la balma del Sunyer de Baix, punt principal d’interès de tot el recorregut, tot resseguint un antic corriol que voreja tota la roca corcada de llevant a ponent cercant els millors passos sobre la timba.

A caire de resum, intentaré explicar els principals al·licients de cada element arquitectònic i que no cal passar per alt, ordenats de llevant a ponent:

La cabanya del Sunyer. Es la situada més a llevant a frec de cingle. S’hi arriba per una emboscada lleixa des d’uns metres abans d’arribar a la masia del Sunyer de Baix. Està deshabitada des d’abans de la Guerra Civil, per tant porta enrunant-se des dels anys trenta del segle passat. Queden restes molt importants de parets dins del bosc d’alzines i el fet més destacat és el menjador, on s’identifiquen perfectament on anaven els armaris encastats, piques i el forn de pa a la paret de més a ponent. Una investigació d’allò més interessant i que cal endinsar-se per veure-ho perquè, des de la lleixa principal, no és veu tota la construcció dins de l’alzinar amb boix.

Detall de la pica de la Cabanya del Sunyer

Detall de la pica de la Cabanya del Sunyer

El Sunyer Vell. Queden resten ben visibles de diverses parets amb finestres sota la roca. Es creu que deuria ser l’originaria de la gran masia del Sunyer de Baix.

Restes de parets del Sunyer Vell

Restes de parets del Sunyer Vell

La Teuleria del Sunyer. Situada darrera del Sunyer Vell. Ben visible el forn per coure recolzat sota una resistent construcció. Segons Quirze Parés, aquesta teuleria deuria fornir els materials per a tots els Sunyers del voltant; una teoria perfectament vàlida.

La font de l’Esllavissada. Ara abandonada i sense aigua, és la font de cisterna situada enfront de la teuleria i més a ponent. Segurament tothom deuria agafar aigua d’aquest punt.

El Sunyer de Baix. Sota d’una gran roca balmada, sorprèn les dimensions d’aquesta colossal masia situada en un paratge tan dur i salvatge enmig d’una profunda canal. Obra del segle XVIII, es va abandonar entre els anys 1940 i 1945. Bonica llinda amb una creu amb un escut i una creu sobre uns graons; als baixos es veu un gran corral amb un arc mig tapat i alguna finestra encara amb barrots de ferro en els pisos. No es recomana visitar-la per dins perquè els terres de fusta estan destruïts, les bigues de fusta trencades i pot esfondrar-se tot en qualsevol moment. Potser caldrà veure-ho tot des de la porta d’accés, el punt més segur de tota la masia. La teulada encara s’aguanta en algun punt però, la destrucció total és imminent. Per veure la masia a vista d’ocell, cal seguir el corriol empedrat amb graons des de la masia en direcció al Sunyer de Dalt per contemplar una masia encastada en una canal selvàtica.

Portalada d'accés al gran casal del Sunyer de Baix

Portalada d’accés al gran casal del Sunyer de Baix

Interior de les estances enrunades del Sunyer de Baix

Interior de les estances enrunades del Sunyer de Baix

Balma del Sunyer de Baix. Resseguint el perímetre de la masia del sunyer de Baix per sota la balma, on hi ha alguna altra edificació annexa, es pot arribar per un corriol fins a la propera balma del Sunyer de Baix, el punt més interessant de tot el conjunt. Són les més rellevants del Collsacabra i les que presenten restes en més alta proporció. A la porta principal d’accés, cal fer notòria la sedimentació i la presència de restes orgàniques d’animals perquè està sepultada fins la meitat. Al seu costat, una important font amb abeurador, era el punt d’aigua d’aquesta balma obrada troglodítica. Es poden veure les divisions internes, restes de finestres i la horitzontalitat de la pedra amb petites formacions d’estalactites. Suposo que aquí habitaven els primers pagesos del Sunyer de Baix. Una visita preciosa a un paratge inèdit i únic, sense indicacions i allunyat del turisme.

Diverses parets de la balma del Sunyer de Baix

Diverses parets de la balma del Sunyer de Baix

Detall de la curiosa porta d'entrada a la Balma del Sunyer amb el terra pujat per culpa dels sediments

Detall de la curiosa porta d’entrada a la Balma del Sunyer amb el terra pujat per culpa dels sediments

Accés: El millor punt per fer la visita al conjunt és des de la masia de la Casanova, passat el punt quilomètric 11 de la carretera de l’Esquirol a Tavertet, allà hi ha una mica d’espai per aparcar el cotxe. Al costat d’una pilona, travesseu una tanca i comenceu a pujar per sota d’uns pals elèctrics; cal seguir els senyals grocs fins al Sunyer de Baix. Més amunt el corriol, més empedrat -denota el seu passat antic i important- comença pujar amb giragonses. Cruïlla, normalment fitada. Per la dreta es desprèn un petit corriolet no senyalitzat sobre una paret reforçada -és bona pista per veure l’inici d’aquest sender-. En uns metres per aquest sender s’arriba a la Cabanya del Sunyer. De nou al camí principal, en uns metres més s’arriba al conjunt principal; d’est a oest, el Sunyer Vell, la teuleria i la gran masia del Sunyer de Baix. Per continuar cap a la balma del Sunyer de Baix, deixeu el camí empedrat que continua amb una bonica graonada cap el sunyer de Dalt -per on continuen el senyals grocs- i vorejant la masia sota el cingle, un petit corriol no senyalitzat us porta entre l’alzinar i per una zona balmada en menys de deu minuts a la Balma del Sunyer. Un recorregut per a ja iniciats però que, en principi tothom podria seguir sense massa problemes d’orientació. Els que segueixen la ruta en groc des de Tavertet, que divulga part del patrimoni muntanyenc del terme, la majoria passa per alt la presència de la gran balma, només per un motiu: la manca d’indicació des de la masia a la balma. Heu tardat uns 45 minuts a peu des de la Casanova fins a la balma del Sunyer.

La torre de telegrafia del Coll

Situada dalt del minúscul i isolat Puig d’Afra i a 1.076 m d’altitud, les restes d’aquesta antiga torre de telegrafia òptica encara es poden intuir entre el descarnat i herbat cim. Assentada sobre una antiga construcció romana, la torre va estar en funcionament al segle XIX i formava part de la línia de telègraf militar Vic-Olot.

Torre del Coll (2)

Al contrari de la seva antecessora en direcció a Vic, la torre de Collsesviles o del Bac -situada a uns 5 km d’aquí en línia recta-, de la que no he trobat ni una sola pedra dempeus i engolida per la vegetació, a la torre del Coll s’han pogut conservar part dels carreus calcaris de l’obra perquè el bosc no hi arriba a arrelar fins al damunt. Entre la torre i un mur exterior de protecció, hi havia un fossat profund que separava ambdós murs encara ben visible. Aquests tipus de construccions militars no eren gaire grans, de tipus quadrat i d’uns 5 metres per banda.

No cal dir que aquest petit cim de tercera fila que poca gent visita, posseeix una excel·lent vista panoràmica cap a tota la vall d’en Bas i fa meritòria la tasca dels antics enginyers que buscaven els millors emplaçaments per a les seves comunicacions. Una visió excel·lent de cims i valls de primera magnitud i de visita del tot recomanable.

Torre del CollEl que estranya trobar és un rovellat ferro clavat al davant de la torre, vora el fossat i que no sé amb certesa si té alguna cosa que veure amb els antics mecanismes del telègraf o bé és de caire més modern i aguantava algun tipus de bandera.

Accés: Des de la carretera C-153 de Vic a Olot passat el km. 34, cal agafar la pista asfaltada a mà esquerra indicada cap a Falgars d’en Bas. Quan s’arriba a dalt del Coll de Pruit, 1.030 m i comença la baixada, s’ha d’aparcar el vehicle. Camineu uns metres en direcció a la carretera d’Olot i abans d’arribar a una cruïlla indicada a Can Renyins, a mà dreta, passeu la tanca per una porta; és l’únic accés a dins del tancat. Pugeu amb algun rastre de camins fets pel bestiar entre la roureda cap al proper turó. S’arriba a un bonic collet herbat entre els dos petits cims. Seguir un altre corriolet cap al nord-oest, a l’altra petit turó on hi ha la torre del Coll i el Puig d’Afra. Uns quinze minuts des del Coll de Pruit de sorprenent i solitària passejada.

El tràgic pedró del Pont de la Parra

Un cop passat el pont de la Parra, en un revolt de la carretera C-153 de Vic a Olot per Cantonigròs just al km 18, hi ha un xic apartades a mà esquerra, el pedró commemoratiu d’un tràgic fet succeït durant la guerra civil. No és el primer pedró o creu que trobem en aquesta carretera però, potser sí que és el més destacat i vistós.

Creu del Pont de la ParraSegons hi ha inscrit a la pedra “En memoria de los 19 vecinos de Torelló caídos por Diós y España vilmente asesinados en la noche del 4 de septiembre del 1936 cuyos restos reposan en el cementerio de San Martín Sescorts. Caminante medita y ora“. És evident que per continuar amb la segona part d’aquest misteri s’hauria de visitar el cementiri de Sant Martí Sescorts, on un destacat panteó reprodueix la continuació d’aquests fets. Aprofitaré un dia que estigui obert el cementiri per fer la corresponent fotografia. Però per fer aquest article no cal fer-ho perquè el misteri queda resolt.

Creu del Pont de la Parra (2)Un cop investigats els fets, en aquesta ocasió són fets comprovats que una banda de mercenaris a sou van assassinar a dinou veïns de Torelló simpatitzants amb el bàndol franquista. La guerra civil havia començat feia mes i mig i els incidents i traïcions entre veïns eren freqüents.

El pedró acostuma a tenir rams de flors… potser familiars dels assassinats. Torelló i el seu patrimoni, en aquests mesos inicials de la guerra, van ser injustament atacats per suposats republicans; només cal recordar la crema del retaule barroc de l’església parroquial de Sant Feliu entre altres retaules menors i imatges.

Accés: Situat enfront i un xic apartat a mà esquerra del km 18 de la C-153 de Vic a Olot per Cantonigròs, just passat el pont sobre la riera de la Parra.

El pont i la font de la Sala

Situats un enfront de l’altre, el pont i la font de la Sala són dos interessants monuments de considerable magnitud, poc visitats i oblidats, pels nombrosos visitants que freqüentegen la turística població de Rupit.

En un tram de la riera de Rupit dòcil i amorosit, que res fa pensar en els successius salts d’aigua que vindran més avall, el pont de la Sala salva les tranquil·les aigües mitjançant dues arcades boniques, esveltes, de formosa contemplació i d’estil ben típicament medieval. El pont estava situat enmig del camí ral que pujava des de Rupit cap el Coll-ses-Viles, Cantonigròs i L’Esquirol, molt utilitzat en altres èpoques quan no hi havia la carretera asfaltada.

Pont de la Sala

La font de pedra picada, ensorrada molt a prop de la riera, uns metres més amunt del pont, sempre té un doll força considerable. Origina un menut torrentet que desguasa tot seguit a la riera, a pocs metres de la font i només separada per una petita elevació de terra. Però la deu és rellevant històricament per la inscripció que hi ha a la llinda en llatí i que diu així: 1692 Joannes Sala. Ptr. Et. Canonicus sedis vici me fecit. Potser seria agosarat dir-ho però crec que és de les inscripcions fetes en una font més antigues que conec. Segons alguns autors, hi havia uns grans plàtans en aquesta font, que donaven una bona ombra, però van ser tallats a començaments dels anys vuitanta del segle passat.

Font de la Sala

Cal deixar anar la imaginació… podem actualment veure aquest solitari lloc en altres segles concorregut i ple de vida: els carruatges passant pel pont, els cavalls i els traginers bevent a la font… vaja deuria ser tot un punt d’aturada obligatori abans de fer la pujada cap el Coll-ses-Viles. El paratge però, podríem dir que en certa manera està cuidat, quan vaig anar-hi havia mostres d’herba tallada recent. Segurament els propietaris de la Sala deuen cuidar l’entorn d’herbes i bardisses.

Detall de la inscripció a la llinda de la font

Detall de la inscripció a la llinda de la font

Accés: Si veniu en cotxe, cal deixar-lo a la zona esportiva de Rupit, a 1 km abans de la població. Un cop aparcats baixeu fins la carretera i la seguiu uns metres en direcció a Rupit. Tot seguit seguiu les indicacions cap el “Molí nou”. Uns metres després deixeu el camí d’accés a la casa i agafeu el camí de la dreta força herbat i frondós. Passeu una tanca per al bestiar. Deixant la casa de la Sala un xic enlairada seguiu cap a l’esquerra planejant fins sortir a una pista forestal que prové de la Sala. D’aquesta manera no heu passat per davant de la casa. Deixeu una granja a l’esquerra i baixant suaument cap a la riera, arribeu al Pont de la Sala. La font és uns metres més amunt de la riera abans de creuar-la pel pont. Menys de quinze minuts de bonica passejada.