Les dues creus de Lluçà

Ben a prop del nucli històric de Lluçà, format pel monestir de Santa Maria i el restaurant la Primitiva, a uns 500 m una de l’altra, hi ha dos petites creu-pedró ben boniques i de sobri aspecte. Són les anomenades la Creu de la Casanova de Lluçà i la Creu del Pedró.

Creu del Pedró1

La Creu del Pedró a mitja pujada del castell de Lluçà

Les dues, ben treballades i forjades amb ferro, són de similar aspecte i origen incert i a l’estil d’un pedró no de caire senyorial com les Creu de Terme. No hi ha cap grafia impresa que ens aporti cap pista possible del seu any aproximat de creació.

La Creu del Pedró és situada al nord del nucli històric del monestir de Santa Maria; s’hi accedeix travessant la carretera des de l’aparcament i pujant pel corriol del GR-1 en direcció al castell de Lluçà.

Creu del Pedró21

Baixant del castell de Lluçà, la Creu del Pedró és a mà esquerra

La Creu de la Casanova de Lluçà, és a uns 200 metres carretera avall del nucli històric, apartada un xic davant de la casa que agafa el nom i punt de partida de la ruta bonica ruta senyalitzada al Pantà de Garet.

Creu de la Casanova1

La Creu de la Casanova de Lluçà

Completant la jornada amb la visita al monestir de Santa Maria de Lluçà, obra mestre del romànic català amb el seu esplèndid claustre de 22 columnes amb capitells ornats i la pujada al turó on reposen les restes del castell i església circular de Sant Vicenç seguint parcialment el GR-1 i després per una indicació indicada, en uns 30 minuts d’ascensió, completarien una jornada històric-turística per unes contrades que, incomprensiblement, són encara ben tranquil·les inclús al bell mig del mes d’agost.

Castell de Lluçà1

Restes principals del castell de Lluçà. Al fons, l’església circular de Sant Vicenç

Anuncis

La creu de l’Agustí

A pocs metres de l’aparcament del Centre Etnològic del Tagamanent, que serveix per accedir còmodament al museu de Ca l’Agustí, el restaurant de Can Bellver i el propi castell de Tagamanent, hi ha un xic encinglerada vora una petita canal a 1.090 m d’altitud, la misteriosa i oblidada creu de l’Agustí.

Segons sembla (E. García Pey, 1998) la petita creu de ferro és en recordança d’un noi de Can Bellver que anava a veure la seva novia a Ca l’Agustí i que de tornada a casa, va ser sorprès per diversos llops i fou mort en aquest paratge. Història que d’altra banda, podria ser ben bé certa perquè no és tan fantàstica ni original com altres llegendes catalanes.

creu de l'agusti

El que és ben bé estrany és que segons sembla, la creu de ferro va ser perduda molts anys per culpa d’una esllavissada però, ara per sorpresa, la tornem a trobar on podria ser segons sembla, el lloc original. Vegeu aquest article del blog dels Folloneros, datat el març del 2011, on el seu autor no hi veu cap creu i ens explica la història mencionada. D’altra banda Francesc Roma, uns mesos més tard, en fa un article al seu web de Patrimoni existencial de l’Alt Congost. Resulta evident -si és la mateixa creu- que algú la va trobar sota el rocam i la va tornar a posar a on era o es creia que era el punt característic.

creu de l'agusti (2)

Accés: Des del municipi de Tagamanent (entre Figaró i Aiguafreda), cal deixar la C-17 i seguir les indicacions de la bona pista forestal asfaltada que puja fins a l’aparcament de Can Bellver a 1.015 m d’altitud. (indicacions del Parc Etnològic del Pla de la Calma). Després d’un emocionant trajecte, s’acaba l’asfalt i continueu ja a peu per la pista forestal del Pla de la Calma, en constant pujada en direcció a Collformic. Tot just al punt on la pista fa una corba (Coll de la Creu de l’Agustí) a mà esquerra surt un petit camí de ferradura per una careneta (entre unes estaques de fusta) que voreja una bassa de pluja i es desprèn a l’esquerra per una canaleta (antic pas del GR 5). A mà dreta vora el cingle hi ha la petita creu de ferro. Uns vint minuts des de l’aparcament.

La creu d’en Molla

Quan vaig sentir a parlar per primer cop d’aquesta curiosa creu commemorativa, vaig tenir ganes d’anar a veure-la de seguida. La seva situació, apartada dels principals recorreguts excursionistes típics de Calldetenes feien que no la coneixia ni tan sols sabia res de la seva existència.

Amb una mica d’ajuda, vaig saber finalment localitzar-la. És situada pràcticament al damunt de l’eix transversal C-25, ben a prop del punt quilomètric 188; tan sols hi ha un petit talús de terra entre l’eix i la creu. És una llàstima perquè li treu part de la gràcia de l’entorn però, encara hem d’estar contents que el nou eixamplament d’aquesta via no l’hagi destruït.

La Creu d'en Molla (3)

La Creu d'en Molla

Cara Oest

El més llamatiu d’aquest pedró de pedra de gres, amb una creu de ferro ben treballada al damunt, són les seves inscripcions, una per davant i l’altra per darrera: A la cara Oest diu: “Nasqué lo dia 2 d’agost de 1852 y morí lo dia 4 de setembre de 1908 a la edat de 56 anys“.

Cara Est

Cara Est

I a la cara Est diu: “Aquí morí Tomàs Pasqués (A) Molla víctima del seu carro. Natural de Vich. E.P.D.” Segons el mapa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, diu que són dos morts diferents i que no se sap perquè els dos òbits és recorden en el mateix pedró. Jo personalment crec que és la mateixa persona, en una cara hi ha les dades de naixement i mort i a l’altre el nom, la causa de la mort i l’indret de naixement. També quan es diu “a la edat de 56 anys“, la Generalitat diu a la descripció d’aquest element arquitectònic, “a la edat de 86 anys“, tot i que aquesta xifra no es veu massa bé a la inscripció, tornem a tenir discrepàncies amb els inventaris de patrimoni oficials… si fem la resta surten 56 anys.

Encara hi ha més fets rellevants i interessants i és que el pedronet està escrit en català, no gaire habitual a principis del segle XX, i a més a més la causa de la mort és diferent de les habituals de la guerra civil o fets bèl·lics, sinó que “víctima del seu carro“. També podem especular que el finat seria de família burguesa perquè, cal pensar, que fer un monument d’aquest tipus a aquella època no seria gens econòmic.

Accés: He pensat amb la següent ruta per anar-hi ja que no surt enlloc la millor manera d’arribar a la creu d’en Molla. Cal deixar el cotxe a Sant Martí de Riudeperes, bellíssima església barroca a peu de la carretera de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta. La Fundació Pere Tarres té una casa de colònies a les dependències de l’antiga rectoria. A l’altra banda de la carretera, cal no passar per alt un altre pedró commemoratiu, en aquest cas un monument als caiguts víctimes de la Guerra Civil, ombrejat per uns alts xiprers.

Darrera l’esplèndid cedre, agafeu la pista asfaltada, travesseu el torrent de Riudeperes i la popular “Ruta dels Molins” i gireu a la dreta; cruïlla (5 minuts) seguiu el camí de la dreta indicat cap a Can Baixes. No entreu al camí principal de la casa, sino que la voregeu cap a l’esquerra. Uns metres després, torneu a deixar a mà dreta la pista que torna a entrar a Can Baixes. Ara ja per un camí herbat, sense cap indicació, travesseu un petit torrentet i amb pocs metres torneu a sortir a una pista de terra. Seguiu uns metres cap a la dreta. Tot seguit, una nova cruïlla, seguiu cap a l’esquerra vorejant les instal·lacions de Reciclàrids Osona. Arribeu ja a estar paral·lels a l’eix transversal, deixeu una pista que passa sota la carretera per un túnel, feu una petita pujadeta i la creu és a mà dreta, enfront un cartell de l’eix, situat ben bé al darrera seu. Uns vint minuts des de Sant Martí de Riudeperes, sense cap indicació, però si és llegeix bé l’itinerari, crec que no hi haurà cap problema per trobar un veritable indret oblidat.

La Creu del Carlí

Ben a prop de la població osonenca de Seva i solitària al mig de la muntanya a l’extrem del Pla de Terrades, hi ha una creu monumental en record del soldat carlí mort el 23 d’agost de 1873 durant la tercera guerra carlina, Fernando Lanzuela.

La Creu de ferro forjada, d’aspecte misteriós i barroc, està aixecada sobre un monticle de pedres al costat dret del camí -vora d’unes torres d’alta tensió- i  porta inscrit el nom del soldat mort. No sabem si la creu està feta en aquella època o posteriorment, ni tan sols si la mort del soldat va ser exactament en aquest indret però, el que resulta interessant és que amb la inclusió del topònim de la creu a l’últim mapa de l’Editorial Alpina “Montseny” podrà acostar-se més gent a veure un sorprenent monument que recorda uns greus successos en un paratge aïllat i oblidat. A diferència d’una altra creu recordatòria d’un dramàtic succés de la guerra carlina (la mort de cent deu lliberals de Vic) a Collformic el 1874 i visitada per molta gent, la Creu del Carlí fins ara només era coneguda pels veïns dels pobles del voltant i visita obligada de les caminades populars d’aquesta zona d’Osona. Esperem que poc a poc es vagi coneixent i sortint de l’oblit.

La Creu del Carlí

Accés: Des del centre de la població de Seva cal seguir les indicacions cap al cementiri, on es podrà arribar amb cotxe si es vol. Des d’aquí, ja a peu, seguiu una bona pista forestal per una petita careneta boscosa; primer es passa per Can Roca i després arribeu al Pla de Terrades on hi una cruïlla. Seguint pel camí del mig s’arribarà a la Creu en uns vint minuts d’agradable camí des del cementiri.