La tètrica fàbrica Puigneró de Sant Bartomeu del Grau

Costa de trobar una població com Sant Bartomeu del Grau. Situada a llevant de l’altiplà del Lluçanès i ja a tocar de les cingleres que la separen de la Plana de Vic, en principi, el nucli tindria que tenir prou al·licients com per atreure a turistes i a excursionistes que voldrien fruir d’uns magnífics panorames, un bonic conjunt arquitectònic, bons comerços i d’un ambient més fresc i humit que no pas a la plana. La realitat ens demostra que Sant Bartomeu no pot complir les expectatives plantejades, al menys pel que fa pel seu traçat urbanístic i d’atracció turística.

Dibuixos a la paret de la fàbrica com si fos el mur de Berlín...

Dibuixos a la paret de la fàbrica com si fos el mur de Berlín…

Puigneró (2)La desproporcionada fàbrica de teixits Puigneró, instal·lada al carrer principal del municipi el 1956 té tota la culpa d’aquesta falta de sensibilitat. Tot i que aportà al municipi una destacada prosperitat econòmica (Puigneró va arribar a ser una de les principals fàbriques cotoneres a l’estat, amb diverses fàbriques escampades per Osona) i va doblar la població durant la dècada dels anys seixanta, amb la creació de cases barates per als treballadors, nous comerços i nous serveis, la seva fallida i posterior tancament el 2003 (i condemna del seu propietari Josep Puigneró per delictes ecològics) ha deixat al mig de la població una gran fàbrica fantasma de 10 Ha escampada en diverses naus buides i malmeses, sense cap mena de lògica ni comprensió possible que si bé, mai havia entès, ara abandonada i sense ús, encara és menys comprensible i més sorprenent.

Nova plaça sense cap mena de gust urbanístic en part de les naus enderrocades

Nova plaça sense cap mena de gust urbanístic en part de les naus enderrocades

Tot i les diverses fases de transformació urbana (s’han enderrocat una mínima part de les naus per fer una plaça) la silueta de la fàbrica al llarg de la carretera de Perafita dóna un aire al poble de misteri, oblit i embolic urbanístic que caldria resoldre el més aviat possible.

Tètrics pisos de treballadors, ara mig abandonats i buits

Antics pisos de treballadors, ara molts tancats i buits

Accés: Al mig de la població de Sant Bartomeu del Grau

El Canal del Carbur, la central i l’antiga fàbrica Recolons

Entre la central hidroelèctrica de Rialb, ben bé al costat del pont del Cremallera de Núria i la central de Recolons (situada al damunt de l’antiga fàbrica i Colònia industrial de Recolons), hi ha el canal de distribució d’aigua anomenat del Carbur.

Aquest canal d’uns 3,7 km de recorregut, que transcorre paral·lel a la carretera entre Ribes de Freser i Queralbs en un bon tram, encara és ben actiu i de fàcil observació en molts punts.

El canal del Carbur quan travessa la carretera d'accés al veïnat de Batet

El canal del Carbur quan travessa la carretera d’accés al veïnat de Batet

El canal del Carbur quan travessa la carretera d'accés al veïnat de Batet

El canal del Carbur quan travessa la carretera d’accés al veïnat de Batet

Després del seu inici, tot seguit després de la resclosa, ja rep les aigües provinents de la central de Rialb. Tot i que en algun tram és soterrat, és curiós de veure l’aigua que ha recollit del riu Freser, com avança juganera, fresca i ràpida, per a proveir energia cap a la propera central del Carbur (o de Recolons) situada uns 50 metres per sobre de l’antiga fàbrica i comunicada per una conducció forçada.

La fàbrica va ser fundada al 1870 pels germans Esteve i Tomàs Recolons, en una data propera a la creació de les altres centrals de la vall de Ribes i el canal del Carbur. La colònia tèxtil va ser creada uns anys més tard i va estar en funcionament fins als anys vuitanta del segle passat. També s’hi va construir un destacat xalet modernista, punt de residència dels empresaris tèxtils de la vall. Es diu que en la època de major esplendor de la colònia hi havien treballat un miler de treballadors, la qual cosa ens permet de donar una idea del que va representar la colònia per la gent de la vall de Ribes. Moltes de les antigues dependències estan tancades, en estat progressiu d’abandonament i deixadesa en algun punt.

La fàbrica Recolons © Consorci del Ter

La fàbrica Recolons © Consorci del Ter

Dins d’un dels edificis de la colònia, la central de Filats (avui Maxplàstic) aquesta empresa es proveeix de la turbina procedent de la canonada forçada de la central del Carbur. En certa manera bona part de l’activitat econòmica d’aquestes contrades, podríem dir, que encara és ben viu.

Les aigües del Freser al seu pas a vegades també estan una mica tèrboles i caldria netejar l’entorn, però tot i així, el conjunt d’estil modernista ple d’instal·lacions i punts de distribució i emmagatzematge hidroelèctrics, és força interessant de contemplar i només està a les afores de Ribes de Freser en direcció a Queralbs.

L’empresa amb seu a Barcelona Hidrodata és la propietària actual de totes aquestes infraestructures al voltant del riu Freser ben interessants i que a vegades ens poden passar per alt.

CONCURS – Resultat 10è concurs Quin indret és aquest?

Un cop finalitzat el termini de presentació de respostes, ja tenim el resultat del 10è concurs, donem les solucions als misteris plantejats i comuniquem el guanyador. Aquest cop l’han encertat 24 persones de 25 participants. La pregunta realitzada aquesta vegada era doble; cada concursant podria triar entre respondre dues imatges

Muntatge 10 concursQuin indret és aquest?

Resposta foto 1: El Cafè del Pla de la Calma (Osona)

En les pistes donades es veia que l’altitud de l’indret era considerable i que els traginers anaven cap a Aiguafreda. Era una bona pista per saber que parlàvem d’aquest antic hostal del Montseny

Resposta foto 2: Colònia tèxtil Baurier de Salou a Les Masies de Roda (Osona)

La data de finalització (1963) era molt important per intentar esbrinar que l’engolfament de les aigües del nou embassament de Sau van acabar amb la vida d’aquesta important colònia tèxtil.

El mateix programa “Easypromos” mitjançant la plataforma on line random.org ha seleccionat la guanyadora entre els finalistes.

Guanyadora: Estefanía Fernández Martínez

Resultat 10e concurs

En breu enviarem el llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona2a edició (2013) signat a la guanyadora. Dona la casualitat que la guanyadora s’ha fet “fan” d’aquest blog avui mateix… 😉 això és arribar i moldre! felicitats!.

Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per conèixer el nostre país tot jugant.

L’antiga colònia industrial de Còdol-Dret

Quan vaig pensar de fer un petit article referent a l’antiga colònia tèxtil de Còdol-Dret, anegada des de l’any 1964 sota les aigües del riu Ter, vaig pensar tot seguit de posar-me en contacte amb l’eminent historiadora rodenca Raquel Castellà, autora del cèlebre llibre premiat en diverses vegades “Còdol-Dret, vida d’una colònia industrial (1862-1964)” editat l’any 2006 per l’Ajuntament de les Masies de Roda. Sota l’esmerada direcció de Montserrat de Rocafiguera, Raquel Castellà va fer aquest treball de recerca quan feia 2n de batxillerat recopilant els components socials, culturals i econòmics que movien l’antiga colònia.

Així que, com no hi ha ningú millor que ella per parlar de Còdol-Dret, vaig enviar un correu a la Raquel. Després d’uns dies d’intensa espera -impacient com un nen- em va enviar molt amablement un sobre on es recopilaven tot un seguit d’articles, retalls i informació diversa referent a aquest màgic indret. La intenció d’aquest modest article no és aprofundir en aquest apassionant tema, sinó donar a conèixer amb quatre pinzellades el que era i és aquest indret oblidat a mig camí de Sau i la plana de Vic.

La fàbrica Rómulo Bosch (Còdol-Dret) a començaments del segle XX

La fàbrica Rómulo Bosch (Còdol-Dret) a començaments del segle XX

És ben veritat que si no ets de les poblacions de la rodalia d’aquest municipi Osonenc, possiblement no hauràs sentit a parlar de Còdol-Dret. L’Ajuntament de les Masies de Roda està orgullós dels nombrosos monuments del seu terme municipal i fins i tot parla molt encertadament de l’antiga colònia al seu tríptic informatiu.

La raó d’aquest desconeixement per part de la població és ben senzilla; no es pot indicar un indret que no existeix, que està sota les aigües i que només hi ha petites restes d’edificis fora l’aigua i parts de parets d’algun habitatge que emergeix del fons del Ter. Els pescadors són els que més freqüenten el paratge i evidentment viuen a les poblacions del voltant. Però pels amants de l’arqueologia, la història i dels paratges poc divulgats, la visita a la colònia és imprescindible.

Restes de la portalada d'accés a l'antiga colònia

Restes de la portalada d’accés a l’antiga colònia

Per arribar-hi, des del veïnat de les Cases Noves al municipi de les Masies de Roda -carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó-, cal seguir la pista asfaltada de l’ermita de Sant Salvador d’Horta. La carretereta comença a descendir cap a les aigües del Ter, deixa la desviació de l’ermita a l’esquerra un xic aturonada i arriba a la portalada d’accés a Còdol-Dret (menys de 2 km). Només queden dues columnes del que fou l’entrada principal a la colònia industrial. La imaginació del visitant comença a encendre’s i la nostàlgia dels que coneixien la contrada en altres temps arrela amb força als ulls.

Còdol-Dret (4)

Les restes de parets més visibles que normalment estan fora de les aigües del Ter

El 1862 es crea el centre fabril de Còdol-Dret però no és fins l’obtenció de la fàbrica el 1888 per Rómulo Bosch Alsina que es comencen a tenir més notícies fidedignes. Durant tota la història de la colònia, va passar per diferents propietaris. Si bé a començaments del segle XX podem situar els millors moments de la colònia, la guerra civil inicia la seva decadència consolidant-se l’any 1940, cèlebre a tot el Collsacabra i bona part d’Osona per uns terribles aiguats, que van representar força pèrdues per la fàbrica i va accelerar la davallada social i econòmica que culminà amb la construcció de l’embassament de Sau que, tot i la seva llunyania, tenia que negar tots els terrenys de la colònia per l’engolfament de les aigües del Ter. Tot i la oposició del consistori i la població, el tancament forçós de la colònia va suposar l’acomiadament col·lectiu de tota la plantilla i a més a més la destrucció de l’habitatge de més d’un centenar de famílies que vivien a la colònia. El mateix cas va viure la colònia de Salou, a prop de Roda de Ter i també afectada per les aigües del Ter. Un desastre social i econòmic en aquest racó de la Plana avocat a les Guilleries.

Les restes més conegudes de Còdol-Dret

Les restes més conegudes de Còdol-Dret

L’estructura de la colònia era l’habitual en aquests tipus de estructura industrial vora un riu i allunyada d’una població: la fàbrica al centre del conjunt, adaptada al relleu de la zona i les cases dels treballadors -de lloguer gratuït- situades en diversos carrers perpendiculars a la fàbrica. La casa del director, òbviament estava apartada de la casa dels treballadors. A part dels habitatges a la colònia hi havia una cooperativa – fins a la Guerra Civil-, diverses botigues -economat, comestibles, barberia, sabateria, botiga de roba-, safareig, dispensari, escola, petita fonda, cafè, església i un petit camp de futbol. Curiosament, l’església de Sant Salvador d’Horta, situada enlairada sobre l’antiga colònia, s’ha pogut mantenir en perfecte estat fins a dia d’avui. Incendiada durant la Guerra Civil i inaugurada posteriorment el 1943, s’hi pot arribar còmodament per la carretereta d’accés a Còdol-Dret i és un testimoni viu de l’antiga colònia. Tota una petita població amb tots els serveis que ja no existeix.

Moneda utilitzada a la Cooperativa i posteriorment a l'Economat de Còdol-Dret

Moneda utilitzada a la Cooperativa i posteriorment a l’Economat de Còdol-Dret

Piragües a toca de les restes més conegudes de Còdol-Dret

Piragües a tocar de les restes més conegudes de Còdol-Dret

Encara hi ha més indrets solitaris per veure a Còdol-Dret: Uns deu metres abans de les restes de la portalada a mà esquerra, comença un corriol que porta fins a la Font Fresca, ben apariada amb taules i bancs, és envoltada d’una bonica i refrescant vegetació. D’altra banda també a l’esquerra de la portalada, però un cop travessada, a la vora de l’antic torrent de Sant Salvador, també s’aprecien algunes restes d’antigues canalitzacions i l’abundant font de Sant Salvador, ben activa actualment i potser antigament molt utilitzada pels habitants de la Colònia. Malauradament, les dues fonts actualment, presenten un elevat índex de nitrats a la seva aigua i no s’ha aconsella de beure-hi.

L'abundant font de Sant Salvador

L’abundant font de Sant Salvador

S’han escrit diversos articles a la premsa, blogs, fins i tot s’han realitzat documentals sobre Còdol-Dret. El seu passat esplèndid enganxa i quan coneixes la història vols aprendre’n més. Com m’agradaria poder intentar endevinar les posicions dels carrers, comerços, camp de futbol, l’antiga fàbrica en les poques restes visibles actualment… és una tasca quelcom impossible si no has viscut la colònia en la seva època. Cal deixar volar la imaginació…