El refugi forestal Solà i Cortal

A menys de deu minuts de la curiosa Tosca del Pinetar, emplaçat enmig d’un ufanós pla herbat entre els pins a prop del Torrent de la Masica a 1.000 m d’altitud, hi ha l’antic refugi forestal de Solà i Cortal.

Després de la popularització de l’itinerari senyalitzat del Torrent de la Masica, que visita els nombrosos gorgs d’aquest torrent, molta gent hi passa a peu a prop del refugi però, pocs s’hi acosten perquè cal agafar expressament un camí de ferradura que es desprèn de la pista principal.

Sembla ser que la construcció data de començament dels anys vuitanta i va ser realitzada pels serveis forestals de l’època. La seva estructura de planta octagonal amb curiosa coberta a quatre vessants, és el més original del refugi. Envoltat de vegetació, el seu estat és acceptable, la teulada està en bon estat i el seu interior força utilitzable, principalment des de l’any 2008 en què el grup CIAN de la parròquia de Sant Josep de Girona, va tenir una menció especial al premi 23è premi Jaume Ciurana en la modalitat “Millora de l’entorn natural” per la rehabilitació del refugi. L’interior és una d’una sola cambra, amb xemeneia, taula i bancs; normalment se’n fa un bon ús, és obert i utilitzable per tothom.

Per la proximitat del poble de Vallfogona de Ripollès, i encara més l’aparcament de cotxes de la Tosca del Pinetar, no s’acostuma a fer nit en el refugi, tret d’alguns grups d’escoltes o joves.

Accés: Des de Vallfogona de Ripollès, cal agafar la pista forestal asfaltada que passa per la zona esportiva, travessa la riera de Vallfogona i puja fins l’aparcament final de la Tosca del Pinetar. Després de fruir d’aquesta curiosa formació rocosa per on cauen els degotalls de la font per la corcada roca, cal continuar per la pista 1 km més i agafar la desviació de la dreta fins al refugi; 35 minuts a peu des del poble d’agradable passejada.

Des del sender que puja a la font de la Tosca, un altre es desvia fins a la Teuleria del Pinetar de l’Obra en deu minuts de camí i de visita molt aconsellable. Es tracta d’un antic forn de teules i maons, ben recuperat i arranjat -amb teulada i tot per protegir-lo de la pluja-, on s’explica tot el procés de cocció amb panells informatius i tota mena de detalls. Certament ja no és un indret oblidat però, és una construcció de pedra seca absolutament interessant i bonica.

Teuleria del Pinetar de l’obra

També cal afegir, que una altra ruta senyalitzada abans d’arribar a la Tosca del Pinetar porta al forn de calç de la Llastanosa, també força recuperat i condicionat. Per tant, com veieu, les possiblitats de visita arqueològica pel voltant són nombroses i interessants.

El forn de calç del Serrat de la Peça

Vaig estar mirant el mapa de l’Editorial Alpina del Montseny per fer alguna activitat arqueològica de curta durada a prop de l’Església del Brull (Osona) com a complementària de l’excursió que havia fet fins al Molí de Baix de Casademunt. Em va sorprendre un símbol corresponent a un forn de calç al mapa ben a prop de la carretereta asfaltada que des del Brull porta fins a la masia de la Sala i la muralla ibèrica de Montgròs. Així que vaig decidir acostar-m’hi.

El forn és petit, excavat dins la roca amb el sostre ben conservat i on es poden veure restes de minerals fosos a les parets de les antigues coccions de la pedra calcària. Al damunt hi ha importants restes de pedres, potser d’una antiga pedrera, que segurament servirien per alimentar el forn. Tot el conjunt és força bonic i l’esforç físic que cal fer per arribar-hi és mínim.

Pedrera situada a sobre del Forn de calç del Serrat de la Peça

Accés: Des de l’església de Sant Martí del Brull, cal seguir la carretera asfaltada en direcció a la Muralla de Montgròs (recomanable visitar aquest important jaciment arqueològic) fins a una senyal de trànsit de pas de bestiar que hi ha tot passada la Collada a 833 m d’altitud. Allà hi ha un petit espai per aparcar. Des de darrere aquest espai, en tan sols deu minuts de bon corriol (no està gens indicat!) en direcció sud, en suau pujada cap a la petita elevació coneguda com el Serrat de la Peça, arribareu al forn i la pedrera.

El forn de calç del Gorg de l’Olla

El forn de calç del Gorg de l’Olla, és situat enfront i un xic enlairat, sobre el Gorg de l’Olla, bonic gorguet que, quan el torrent de Moiols ve ben crescut, és molt bonic de contemplar i si és a l’estiu de fer-se un petit banyet.

No ha estat fins a la última edició del mapa “Taga” de l’Editorial Alpina (edició 2009) que es va incloure el senyal de “Forn de calç” enfront del Gorg de l’Olla. Així que un cop vaig veure aquesta nova resta arqueològica senyalitzada enfront d’un conegut paratge, vaig decidir anar-lo a veure. La veritat és que l’indret deu haver estat desbrossat una mica i s’haurà salvat de la forta vegetació, perquè abans podies anar des de Campdevànol en direcció a Sant Julià de Saltor, no veure’l i passar-lo de llarg. També sorprèn la presència d’un pi roig dintre del forn… la qual cosa ens pot fer una idea que ja fa uns quants anys que no està en funcionament.

No sabem res de la història i funcionament d’aquest petit forn de calç, si més no sorprèn la seva situació enmig del bosc en una zona no massa característica d’abundància de pedres calcàries. Les parets del forn encara presenten restes de minerals fosos que brillen de quan la pedra agafava altes temperatures per desfer-se i treure la calç.

Accés: Si es combina la sortida des de Campdevànol que recomanem pel petròglif del torrent de Moiols i les inscripcions del Pla de l’Home Mort es podria veure en una sola jornada tres indrets oblidats d’aquest blog (veure mapa “Taga” de l’Editorial Alpina) en un magnífic recorregut circular d’unes 2 hores aproximadament.

Els forns de calç de l’Oller i del torrent de la Baga

Ben a prop del nucli principal del municipi de Sant Martí de Centelles, anomenat de l’Abella, hi ha importants monuments muntanyencs que caldria conèixer per la seva proximitat, fàcil accés i gran interès.

La fita principal de la rodalia de l’Abella és el grandiós forn de calç de l’Oller, també conegut com el Ciment, que tot i ser freqüentment concorregut, sembla que tindria que ser-ho encara més perquè tan sols està a quinze minuts a peu de l’estació de RENFE que serveix als pobles Sant Martí de Centelles-l’Abella-Aiguafreda. A més, s’hi pot arribar en cotxe fins ben bé al davant; però la majoria de turismes que passen per la pista que accedeix al berenador de Can Canal no se n’adona -perquè no està indicat- que a pocs metres hi ha un colossal monument de mesures excepcionals. Amb indicacions en llocs més claus, potser s’acostaria alguna gent més per a visitar-lo.

Colosals dimensions del forn de calç de l’Oller

En total són quatre forns de calç, disposats un al costat de l’altre i d’una gran alçada amb alguna obertura parcialment obstruïda. Es veu que només van estar actius uns pocs anys al voltant de l’any 1900; sembla mentida donada les seves grans proporcions una indústria que deuria ser molt potent, una vida tant efímera. Segurament la proximitat del ferrocarril deuria ajudar en la distribució de la calç. Els propietaris eren la família Senties, també propietaris del veí mas Oller; un petit oratori amb una placa commemorativa als baixos dóna recordança d’uns paorosos fets ocorreguts aquí durant la guerra civil espanyola.

Sortida parcialment obstruïda

Monument recordatori a la família Senties

Però això no és tot; si se segueixen els senyals del GR 5 en direcció a Sant Pere de Bertí, en pocs minuts s’arriba a un altre forn de calç, de petites dimensions -res a veure amb el forn de l’Oller- però aquest si que és desconegut i oblidat. El trobem a mà dreta, tot just passat un petit torrentet i paral·lel al torrent de la Baga. Embrossat, sense sostre, podem apreciar restes de mineral en les parets fruit de les altes temperatures que s’exposa la pedra per tal de què surti la calç. Uns metres abans d’arribar-hi, també a mà dreta hi ha les restes d’una petita pedrera, que potser era la que s’utilitzava per extreure les pedres que havien de servir de material per a desfer al forn.

Accés: La millor manera és fer-ho a peu, i amb una petita passejada veus els dos monuments d’una sola passada. Des de l’estació de tren de Sant Martí de Centelles, ja trobeu els senyals blancs i vermells del GR 5. Seguiu-los cap el sud, en direcció a Sant Pere de Valldaneu i Sant Pere de Bertí. Deixeu a mà esquerra la pista d’accés a Can Canal i Sant Pere de Valldaneu, passeu per Can Oller, deixereu més tard unes instal·lacions esportives a l’esquerra i tot seguit, a mà dreta, el forn de l’Oller un pèl apartat del camí (15 minuts). Continueu pels senyals de GR 5 fins que torneu a trobar la pista de Can Canal. Hi ha rètols; la torneu a deixar per un camí de ferradura a la dreta -tancat amb una cadena- en suau pujada, que en uns minuts més us portarà al forn que el trobareu a la dreta del camí uns metres després d’una petita pedrera (25 minuts). Cal estar atents i no passar-lo per alt perquè és molt petit i està força tapat per la vegetació.