Guanyador del concurs de tardor

Ja tenim guanyadora del concurs de tardor! Recordeu que entre els encertants sortejàvem el llibre “Garrotxa, 20 excursions a peu” l’edició conjunta de Cossetània Edicions i l’Editorial Alpina dins la col·lecció Top Catalunya, signat per l’autor i enviat a casa de franc.

La solució correcta al misteri plantejat era el riu Llierca. I en aquesta ocasió dels 33 participants, tots havien encertat correctament la resposta, el que demostra l’alt nivell de coneixement del país dels amics del Blog dels Indrets Oblidats.

Un cop fet el sorteig aleatori mitjançant la plataforma online “aleatorius”, la guanyadora correspon al núm. 27 i és… Mercè Vidiella.

Molt bé Mercè, ja pots enviar la teva adreça postal mitjançant missatge privat pel Facebook. Felicitats!

Resultat concurs de tardor

Anuncis

El camp d’aviació de la Vall d’en Bas

Ben a prop del nucli urbà de Les Preses i a pocs metres de la carretera de Santa Coloma Farners, hi ha un dels refugis antiaeris del camp d’aviació de la Plana d’en Bas. Si bé hi ha dos entrades més a l’altre extrem d’aquest ampli pla, a prop del veïnat del Mallol, i una altra al propi nucli, aquest refugi amb dues boques d’accés, roman bona part de l’any ben camuflat entre les incomptables panotxes de blat de moro, que amb la seva considerable alçada, no deixen veure aquest vestigi del passat.

Les fletxes assenyalen la posició de les dues entrades quan s'ha fet la collita del blat de moro

Les fletxes assenyalen la posició de les dues entrades quan s’ha fet la collita del blat de moro

Com altres refugis antiaeris o búnquers d’aquest blog, es construïren per salvaguardar la població d’un possible atac de les forces nacionals a la Guerra Civil Espanyola. A més, el camp proper feia de camp d’aterratge dels avions de la República que ho necessitaven. A la Garrotxa, també podem trobar un altre camp d’aviació de característiques similars a Tortellà (Pla de Tapioles).

Costa de creure que tan a prop del nucli de Les Preses, aquest refugi amb dues entrades tinguin un oblit tant generalitzat, poc divulgat, gens indicat i amb un pèssim estat de conservació. En una de les entrades fins i tot hi ha ferros tirats, runa, altres estris i deixalles. Amb una carretera molt transitada i a frec pràcticament del Bicicarril de Girona a Olot… Qui s’ha fixat en aquestes dues entrades en el camp d’enfront?

Camp d'aviació Les Preses Vall d'en BasAccés: Des del sud de la Població de Les Preses, cal deixar el cotxe al carrer de Bellaire a 1 km de la població i perpendicular a la carretera. D’allà seguint la vorera de la carretera (passeu per davant de la fita del km 44) cal caminar 5 minuts fins als refugis, situats a frec de l’asfalt i només separats uns metres de camp.

L’antic hostal la Cantina del Coll de Coubet

Anant per la carretera de Ripoll a Olot per Vallfogona (N-260) justament a l’alçada del Coll de Coubet al km 97 (969 m d’altitud), hi havia un antic hostal molt concorregut i famós a la comarca, dit de la Cantina.

Actualment res podem apreciar d’aquell servei que tan bé havia donat menjar als viatgers que transitaven per aquesta carretera de muntanya des de finals del segle XIX; diligències, carros, traginers més modernament cotxes, tots feien parada a la Cantina. Allà, els cavalls descansaven o es canviaven els troncs després de la dura pujada des d’Olot, mentre els traginers esmorzaven o dinaven. Segurament el bullici en el menjador seria intens i les converses de caire rústic, contundents i brivants. L’autobús de la TEISA que feia el trajecte entre Ripoll i Olot, també hi feia parada. Un punt de trobada i de referència obligatòria entre les dues comarques de muntanya.

La Cantina a l'any 2013 (© Google)

La Cantina a l’any 2013 (© Google)

No hi ha millor testimoni que el que ens narra emocionadament Alexandre Cuéllar Bassols (1913-2006) al llibre “Olot i la Garrotxa, guia turística” a l’any 1977: “El menjar és suculent, abundant, tocat d’un regust de galliner de casa de pagès i de pallers i de prats que no s’acaben mai. L’escudella i carn d’olla que s’hi menja, us tornen de mort a vida. I els productes del porc no estan gota contaminats per l’adulteració perquè els maten i manipulen allà mateix, a l’era de la casa…”.

L'Hostal de la Cantina al llibre "Olot i la Garrotxa" d'Alexandre Cuéllar l'any 1977

La Cantina al llibre “Olot i la Garrotxa” d’Alexandre Cuéllar l’any 1977

Evidentment, són altres temps que res tenen a veure amb la realitat. Si us fixeu bé en les fotografies aportades amb la del llibre d’en Cuéllar, encara es pot veure parcialment part de la forma de l’antic edifici, molt modernitzat i arranjat ara reconvertit en casa particular. Ni rastre del rètol típic d’aquella època “Coca cola“, ni dels balconets al damunt de l’entrada, ni de les taules, ni les cadires, ni de la gent… no hi ha res que ens recordi aquell antic servei públic de fama renombrada… Segurament l’obertura dels túnels de Collabós l’any 1993 i la millora de les comunicacions entre Ripoll i Olot, va posar el punt i final a la vida d’aquest centenari hostal.

La Cantina a l'any 2013 (© Google)

La Cantina a l’any 2013 (© Google)

Potser una senzilla placa informativa al Coll de Coubet i enfront del nou edifici podria informar de què allà, hi va haver un cèlebre i volgut hostal. Quina llàstima!…

La Font dels Saiols

La font dels Saiols situada a 600 m d’altitud, és la típica font de la Garrotxa que havia tingut un passat esplèndid, paratge privilegiat per la gent d’Olot que volia berenar o passar una estona en un ambient fresc i acollidor tot fent una fontada i que malauradament ha anat a menys. Tot i estar situada ben a prop de la bonica i freqüentada ermita de Sant Andreu del Coll, paratge considerablement visitat i és a peus del corriol que puja fins a l’ermita de Sant Miquel del Mont, l’indret es troba en terra de ningú: els que només pugen a Sant Andreu del Coll molts no s’hi acosten i els que pugen fins a Sant Miquel del Mont poden no passar-hi per davant perquè hi ha un camí que des de la carretera de Ripoll hi puja sense necessitat de passar per la font. La font rep el nom de la propera casa dels Saiols situada al capdamunt de la pista que hi puja des de la carretera de Ripoll. Sembla ser que la font va ser construïda sobre els anys vint del segle passat aprofitant una important deu subterrània.

Font dels Saiols

Ben ombrejada per gruixuts plàtans i d’altres arbres caducifolis que deixen a la tardor la font plena de fulles i amb un cert aire tètric, l’indret presenta un aspecte més aviat rònec; ple de malesa, males herbes i mal estat de conservació de les piques, brocs, cisternes i d’altres connexions de pedra i dipòsits emprats fa temps per tal d’aprofitar l’aigua. El preuat líquid surt de la part més baixa de la font i el rajolí està tapat per un tap per tal de què no es perdi l’aigua sempre tan necessària. Un relleu molt bonic de la Verge dóna més importància a la contrada, així com una taula i bancs de pedra que ens fan comprendre l’importància de la font en altres temps.

Detall del relleu de la Verge, la pica de pedra i el petit broc a la part baixa de la font

Detall del relleu de la Verge, la pica de pedra i el petit broc a la part baixa de la font i el seu desguàs

Accés: Des de la carretera N-260 d’Olot a Ripoll pel Coll de Canes, surt una pista indicada (km 88,4) al castell del Coll i Sant Andreu del Coll. Cal seguir-la i suaument aneu pujant fins deixar l’interessant casal gòtic del Castell del Coll a l’esquerra, tancat i barrat. Ara la pista, ja camí de ferradura puja més fortament fins a Sant Andreu del Coll. Caldrà continuar per un camí més ample o l’antic corriol; tots dos porten al mateix lloc. Arribeu a l’important monument romànic encertadament restaurant. Des de l’extrem final del camí de ferradura, un petit rètol us indica la direcció a la font després de passar una tanca. Hi arribeu en un parell de minuts de bonic camí. Una mitja hora de bonica passejada des de la carretera de Ripoll.

La font de la Devesa

La font de la Devesa situada en una clotada obaga i humida envoltada de faigs, plàtans, ben propera al riu Turonell i a pocs metres de la casa de la Devesa -que li dóna el nom-, és una de les sorpreses que em vaig trobar ja fa anys tot caminant per la vall de Begudà i que no esperava en absolut.

Font de la Devesa

Tot i la seva presència sòlida i digne, amb la seva taula de pedra plena de molsa, banc circular i els seus dos bons brolladors, aquesta font a hores d’ara encara no hi ha cap dels mapes detallats de l’Editorial Alpina que l’assenyali. No sabem amb certesa a què es deu aquesta greu mancança però, el que és un fet notori, és que mai he trobat ningú a la font i no conec ningú que en conegui la seva existència a no ser els propietaris de la Devesa i algun centre excursionista de la comarca que coneixen el territori pam a pam.

Tampoc des de la casa de la Devesa a 5 minuts de la font, hi ha cap indicació. Potser no volen que la conegui ningú perquè és situada a dins de les propietats de la finca?. No m’he trobat un cas semblant enlloc… tan propera a una destacada masia habitada i tan oblidada!. Certament, tampoc no sembla que estiguin massa acostumats a veure passar excursionistes perquè cap dels camins principals i més fressats que pugen a Sant Julià del Mont no passa per aquí. Tot plegat és un misteri.

Font de la Devesa (2)

Em va agradar tant la solitud extrema d’aquesta font que hi vaig fer passar expressament un itinerari del llibre “A peu per la Garrotxa” (2006) concretament l’itinerari 19 que baixa des de Sant Julià del Mont a Begudà.

Accés: La manera més lògica per accedir-hi és des de la casa de la Devesa situada al final de la pista cimentada que ressegueix tota la bonica vall de Begudà i passa prop de la parròquia de Santa Eulàlia de Begudà. Aquesta pista surt de la carretera vella N-260A que uneix Olot amb Castellfollit de la Roca a l’indret on hi ha el polígon industrial Pla Magre. Si veniu amb cotxe aparqueu abans d’arribar a la casa vora la pista forestal a on hagi espai. Un cop a la casa de la Devesa passeu entre les edificacions i deixeu una piscina a la dreta i al fons. Un cop passada la casa hi ha una cruïlla de camins; pel camí de la dreta us acosteu en suau descens a la torrentera i a la font (5 minuts).