CONCURS – Quin indret és aquest? (resposta i guanyador)

Finalment, després d’una setmana del primer concurs “Quin indret és aquest?”, donem la resposta al misteri plantejat i comuniquem el guanyador. Sembla ser que ha estat una mica difícil perquè només l’han encertat 6 persones:

ConcursResposta: Santuari de la Mare de Déu de les Olletes a Sant Privat d’en Bas (Garrotxa)

El mateix programa “Easypromos” mitjançant la plataforma on line random.org ha seleccionat el guanyador entre els finalistes

Guanyador: Ramon Roura

1r concurs resultat guanyador

En breu enviarem el llibre “50 itineraris a peu per Catalunya6a edició al guanyador. Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per indrets en certa manera poc visitats o oblidats.

CONCURS – Quin indret és aquest?

Vols guanyar la 6a edició del llibre “50 itineraris a peu per Catalunya” signat per l’autor?
Només has d’anar a la pàgina del Blog al Facebook, respondre i encertar quin és aquest original i isolat indret religiós de Catalunya. Com a pista només podem dir que està dins de l’àmbit d’actuació d’aquest blog.

Concurs

Bases generals: Concurs només obert a les 100 primeres votacions. Es farà un sorteig entre els que hagin encertat correctament per tal de trobar el guanyador del concurs.

Teniu temps fins el dia 26/06/2013 a les 10:55 h. Ànims i bona sort!

El Parc de Can Sis Rals

Amb el nom del Parc de Can Sis Rals, el parc d’atraccions que mai va existir he batejat l’article que he realitzat aquesta setmana pel blog Curiositat.cat on es parla de curiositats de la cultura catalana. Ja feia temps que ho estava pensant i aquesta setmana he trobat adient fer un petit homenatge a l’anomenat “Tarzan d’Argelaguer

El Parc de Can Sis Rals, obra de l’artista Josep Pujiula, té els dies comptats. D’aquí a poc, complint una resolució de l’Ajuntament d’Argelaguer, tot serà un munt de ruïnes sense que ningú pugui -ni vulgui- fer res pel treball realitzat durant quaranta-cinc anys per aquest geni de la Garrotxa. Aquí més que enlloc, estem parlant d’un indret oblidat PERQUÈ S’HA VOLGUT FER OBLIDAR per part de les diverses administracions implicades. Crec que conec bé la Garrotxa, com és que he tardat tant temps de saber-ne de la seva existència? Si no t’hi fixaves bé quan passaves per l’autovia A-26 en direcció a Besalú o cap a Olot, res ni enlloc t’indicarà la seva situació… era un tema prohibit, un tema tabú.

Jo no puc entendre com una creació de tal magnitud que seria una atracció de nivell nacional i internacional pugui acabar d’aquesta manera. Què no són segures bona part de les seves instal·lacions? Segurament… doncs es fa el que calgui per donar seguretat als visitants. No em vull estendre més per no tornar a repetir el que deia a l’article. Visiteu siusplau l’article mencionat a Curiositat.cat i després reflexionem tots plegats.

Per acabar, només vull mencionar que la Sílvia Molera -veïna d’Argelaguer- ha creat un espai on recull llibres, articles, vídeos i referències diverses per conèixer una mica més al Tarzan d’Argelaguer i ha batejat aquest nou blog recopilatori amb el nom de L’home de les Cabanes. No us el perdeu!.

La caseta del cable del Salt de Sallent

Ben a prop del famós salt de Sallent, un dels salts d’aigua més alts de Catalunya i a la part de dalt de la vertiginosa cinglera, hi ha abandonades totalment i absolutament amagades, les restes del que fou un cable o petit transportador que unia la part alta de la cinglera amb la part baixa de la vall i servia per baixar fusta i altres materials de la muntanya a la vall.

Caseta del cable Salt de Sallent

Caseta del cable Salt de Sallent

De fet de la caseta no hi queda res i tan sols podem veure, a tocar de l’abisme, part dels mecanismes oxidats de ferro i de les politges que servien per baixar els materials cap a Sant Privat d’en Bas. Potser únicament la visita als mecanismes seria una proposta una mica justa per a un lloc tan allunyat, però si es complementa la sortida amb la visió del salt de Sallent des del seu petit mirador quedarà una proposta del tot recomanable. També cal dir que a la part de baix a la vall i ben a prop del riu Gurn hi ha restes dels mecanismes de la caseta del cable del nivell inferior un cop superats els 400 m de desnivell des de dalt la cinglera a la vall. Però recomano visitar aquest per la seva arriscada posició vers la cinglera.

Accés: Hi ha diversos camins que porten al famós salt de Sallent. Potser el més conegut és el que surt de Sant Privat d’en Bas conegut com a “Camí dels Matxos” i actualment senyalitzat amb els senyals grocs d’Itinerànnia. Cal aproximar-se fins a l’àrea de pícnic de la Plana Xurri (650 m d’altitud) un cop passat el llogaret de Sant Privat d’en Bas. Situats de nou a la pista principal, des d’allà ja podeu seguir els senyals cap el camí dels Matxos. Deixeu la pista que gira a l’esquerra i porta al restaurant Can Turó i seguiu per una altra pista a la dreta. Uns minuts més tard deixeu la pista i comença el corriol. En dura i constant pujada arribareu, sempre seguint els senyals grocs, a dalt de la cinglera. Trobeu la pista d’accés a Santa Magdalena del Mont (porteu 1h 35 minuts). Seguint la pista cap a la dreta en direcció al salt de Sallent uns 200 metres, tot seguit entre restes de senyals entre prats, rosers punxeguts i ginebrons, intenteu anar en direcció a la cinglera per trobar les restes dels mecanismes a frec de cingle. No us serà fàcil perquè s’ha de passar la vegetació arbustiva per on es pugui. Per continuar després cap al salt de Sallent heu de tornar a situar a la pista principal. Uns metres després a la dreta un popular corriol porta al fantàstic mirador del salt de Sallent. Un indret força conegut ben a prop d’un altre del tot oblidat i amb afany de descoberta.

El Pou de Glaç del Pla de Llongafollia

El Pou de Glaç del Pla de Llongafollia és troba enrunat amb una gran obertura d’accés al descobert i situat una mica enlairat sobre el Planell que li dóna nom, ben a prop de la font del Mosquer a Sant Feliu de Pallerols a la Garrotxa.

Una barana protegeix una mica l’accés per no caure-hi a dintre. Se suposa que en el planell que hi ha davant és on és feia el gel i el posaven a dintre del pou per a la seva conservació fins que arribés el dia de la seva comercialització. No em consta que Sant Feliu tingui actualment alguna altra resta d’un altre pou de glaç.

Accés: Seguint un dels itineraris a peu turístics de la població de Sant Feliu de Pallerols -concretament el núm. 23- s’arriba al Pou de Glaç del Pla de Llongafollia concretament després de la pujadeta que hi ha entre la font del Mosquer i Cal Manyà. Des de l’antiga estació de tren de Sant Feliu, ara convertida en oficina de turisme, seguiu els senyals de l’itinerari circular núm. 23 i els seus rètols, primer pel carril bici de Girona a Olot i després per un bonic camí, arribareu al pou en uns 40 minuts d’agradable recorregut.