La Pedra dels Sacrificis i els gravats de Savassona

Tot i que la contrada osonenca de Savassona, situada a mig camí del poblet de Tavèrnoles i el Parador de turisme de Sau, és força visitada per turistes, escaladors o curiosos que accedeixen a l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, molts passen de llarg els paratges arqueològics i prehistòrics de la Pedra dels Sacrificis i els diversos gravats del Pla de Savassona. Tampoc no cal enganyar-se, la Pedra dels Sacrificis és molt més visitada que altres indrets oblidats d’aquest blog. Es tan propera d’un aparcament de cotxes que cada cop agafa més fama i la gent s’hi acosta per veure-la. També cal dir, que surt a un dels itineraris de la Diputació de Barcelona a l’espai natural de Guilleries-Savassona i el sender de petit recorregut PR C-40 que passa per Tavèrnoles i porta al monestir de Sant Pere de Casserres, hi passa ben a prop.

A mig camí de l’itinerari que puja fins a Sant Feliuet de Savassona hi ha el bonic Pla de Savassona enmig d’una magnífica pineda de pi roig. Aquí hi ha la famosa i monumental pedra de gres anomenada del Dau. Des del mateix pla, un corriol mena a l’esquerra a la Pedra dels Sacrificis en uns cinc minuts cap al sud i un corriolet en direcció nord porta fins a diverses petites roques que porten diferents inscripcions a uns 200 metres.

La gran Pedra dels Sacrificis d’unes 400 tones de pes, és segurament despresa del carener rocós principal i està excavada per sota, segons unes excavacions fetes el 1976 que complementaven unes d’anteriors. Es van trobar tombes amb estris i diferents ossos datats a uns 2.350 aC. Els diferents materials obtinguts es troben a l’actualitat al Museu Episcopal de Vic. L’origen dels solcs gravats a la pedra han estat interpretats de dues formes: la primera que les tribus neolítiques que aquí vivien feien sacrificis humans i animals i la sang s’escolava pels reguerots de la roca i es recollia (d’aquí el nom) i la segona i més probable, és que aquests solcs eren les guies que sostenien les teulades de les cabanes construïdes a sota seu. Sigui com sigui, el lloc és màgic i misteriós i digne de conèixer.

L’altre indret a visitar és tornant al Pla de Savassona entre els pins roigs, un corriolet es decanta una mica al nord per visitar diferents pedres gravades amb creus i figures humanes que van des del neolític fins a l’edat mitja. Són la pedra de les Bruixes i la pedra de l’Home o pedra del  Nen. Segons una notícia de l’estiu passat (2012) del diari osonenc El 9nou s’han iniciat uns treballs de restauració d’aquests gravats.

La pedra de les Bruixes després de la restauració (2013)

Nota a juny del 2013: Els treballs de restauració han estat acurats i precisos però, tot s’ha de dir, que ha tret part de l’encís i l’encant que abans posseïa la contrada amb la molsa a les pedres, la humitat, les parts fosques, la dificultat de trobar les pedres… Ara estan les pedres com si hagués caigut lleixiu al damunt; tot ben net i polit, els gravats ben marcats i visibles i la seva situació ben indicada. A més, s’han posat plafons informatius i han protegit les pedres amb unes baranes.

La pedra de l’Home després de la restauració (2013)

Aquesta curiosa pedra amb una lluna representada la vaig trobar un dia de l’any 2002 i ja no l’he trobada més

Savassona és tot un gran conjunt arqueològic sense comptar la visita principal, que és l’ascensió fins al turó on hi ha l’ermita de Sant Feliuet de Savassona situada a uns 25 minuts de l’aparcament i també de visita obligada. El corriol té algun tram empedrat i amb graons de gran interès moldejats a la roca. A més, es pot veure alguna tomba antropomorfa i antigues cisternes o bassiols tallats a la roca viva per tal de proveir-se els antics pobladors d’aigua de la pluja. Cal fixar-se que molts d’aquests bassiols estan comunicats entre si amb diversos reguerons també excavats a la roca, creant un entramat curiós per tal d’aprofitar l’aigua.

Curiós bassiol i canalització tallat a la roca viva a dalt de l’ermita de Sant Feliuet

Accés: Situats a l’aparcament a la vora de la carretera de Tavèrnoles al Parador Nacional de Sau, cal seguir les indicacions cap a Sant Feliuet de Savassona. Ben aviat es troben els senyals blancs i grocs del PR C-40 que pugen des de Tavèrnoles. Un cop al Pla de Savassona deixeu el PR C-40 i cal fer les desviacions indicades cap a la Pedra dels Sacrificis i després tornar al Pla i accedir als gravats a uns 200 metres. Uns 20 minuts d’agradable passejada. Des del Pla també hi ha indicacions cap a la propera ermita de Sant Feliuet de Savassona dalt del cingle.

Els gravats del Cingle dels Tres Còdols

Ben a prop de la població Lluçanesa d’Oristà hi ha uns gravats al cingle dels Tres Còdols a uns 485 m d’altitud fets en diverses èpoques que van des de l’època moderna fins a la contemporània, que per la seva rellevància i vistositat, són dels millors de Catalunya. Sembla curiós que avui dia un fet de tanta rellevància i originalitat sigui encara ignorat per tanta gent, tot i que hi ha un rètol que diu “Respectem els grabats” escrit amb B en el mateix indret. La veritat és que sembla que seran respectats perquè el paratge, sinó es coneix la contrada, és poc visitat i divulgat.

Hi ha gravats de tota mena, creus, símbols, cercles i paraules algunes de les quals hom atribueix al famós bandoler Perot Rocaguinarda datats de principis del segle XVII. Altres anotacions més tardanes es confonen amb les originals. N’hi ha una que possiblement deu ser de principis del segle XX que diu “Yo Félix Gallardo vine a buscar esta roca donde el famoso Rocaguinarda grabó su nombre un día de 1614 ya que había (?) con Don Quijote“. Els gravats són ben a prop de les ruïnes de Can Rocaguinarda on veritablement va néixer el bandoler el 1582. Assolí tanta rellevància que fins i tot les seves gestes surten al Quijote. No se sap amb certesa si part de les inscripcions foren fetes per ell, tot i que va néixer a pocs metres, però no obstant, la visita als gravats resulta amena i imprescindible.

Accés: A peu des de la població d’Oristà, cal sortir per la carretera en direcció a l’eix transversal C-25. A pocs metres a mà dreta, surt la pista que deixa a prop la casa del Tint i més tard travessa la riera Gavarresa per un pont. Després d’una suau pujada, passeu per la imponent masia de la Quintana, on junt al camí mig amagat hi ha un pou de glaç. En lleugera baixada, deixant una explotació ramadera a l’esquerra, s’arriba de nou a la riera Gavarresa. La travesseu just en el moment que hi ha les vistoses restes del molí de la Quintana, encara amb restes de la maquinària per moldre al costat de la riera. La pista -indicada amb pals verds- començarà a pujar suaument fins la casa de Can Roguinarda deixant altres pistes secundàries i tornant a travessar la riera. Des d’allà les ruïnes del mas, seguint un petit corriol i voregen uns camps, s’hi arriba als gravats (algun senyal de pintura) del Cingle dels Tres Còdols. Des d’Oristà s’hi tarda 1 hora.

Més informació a l’itinerari núm. 19 del llibre “A peu per Osona” d’Edicions Cossetània (2004)