El tètric edifici del balneari de la Font Picant

La magnitud, solitud i la indiferència més absoluta, és el que podem trobar a banda i banda de la carretera de Sant Hilari Sacalm al poblet d’Osor, al voltant del punt quilomètric 20, al cor de les Guilleries, a l’antiga parròquia de Mansolí.

L’antic balneari de la font Picant, un dels més famosos de començament del segle XX a l’estat, reparteix el domini a ambdues parts de l’actual carretera.

Hotel Martin4

L’edifici principal, el que va fer d’Hotel-Balneari Martín entre els anys 1881-1936, és a mà esquerra a frec de la carretera i encinglerat una mica vers la riera. D’aspecte tètric i fantasmagòric, principalment a la tardor, el complex pertany a la família Ribot de Sant Hilari Sacalm des del 1902. Portava el nom de qui va ser el seu director, Martín Pagés. L’edifici era dels considerats de luxe; 5 plantes, amb 100 habitacions, restaurant, teatre, serveis sanitaris… tot per a la comoditat del client. Durant la guerra civil, el balneari també va servir d’Hospital Militar, la decadència va arribar al balneari i els costos per tornar a reobrir l’edifici i garantir-ne l’estabilitat econòmica van resultar inviables.

Hotel Martin

Hotel Martin2

Només durant el període 1992-1993 la Generalitat va establir a l’hotel un centre de reinserció social per a gent conflictiva, que malgrat la seva curta durada, va servir per a restaurar part de les seves dependències i part del mobiliari.

A l’altra banda de la carretera, uns metres més avall, a prop de l’antiga casa de Can Manel Mort (ara tancada i barrada) hi ha una antiga portalada que donava pas als antics jardins, per on passejaven els hostes, ara del tot perduts i enrunats, on encara es pot veure un antic pou de glaç, tancat amb una porta i que sovint ha sofert atacs vandàlics.

Pou de glaç font Picant21

Gran portalada d’accés a la part abandonada

Pou de glaç font Picant1

El pou de glaç tancat per una porta

De les tres fonts que hi ha dins la propietat: font de Sant Josep, font de Santa Escolàstica i la font de Santa Teresa, la primera de totes, també coneguda com la Font Picant, és la més antiga, concretament des de finals del segle XVIII i divulgada pel metge del poble el Dr. Gravalosa; fins i tot el rei Ferran VII es feia portar l’aigua per alleugerir els seus mals de gota que patia. El petit cobert i l’obra de pedra construïda és feta per l’arquitecte modernista Josep Maria de Pericas i era el principal al·licient de la contrada, visitada fins i tot per excursionistes que no s’allotjaven a l’hotel. Des del mateix edifici s’hi baixava per una graonada (ara tancada) i es vorejava per uns bonics jardins, la riera fins arribar a la font. Jo mateix l’havia visitat fa anys… ara tot el recinte és tancat i barrat, suposo que principalment per evitar actes vandàlics, però el que origina fundamentalment tot això, és que un important reclam turístic de Sant Hilari, es perd bona part de l’any i els cotxes (pocs) que transiten per la carretera d’Osor ni s’adonen del que hi ha a banda i banda de la carretera, fruit d’un esplendorós passat modernista ara ja perdut per sempre.

Hotel Martin3

A l’estiu, segons la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, s’hi fan visites guiades al Balneari. La planta de baix és la que es visita i sembla que les sales estan ben condicionades, engalanades i encara es frueix l’encant del passat modernista, com a mínim a la part visitable. Però vist el pas del temps, la solitud de l’edifici, l’abandonament dels jardins, la manca de senyalització i la poca explotació turística durant la major part de l’any, tot el complex no té futur i el seu remot oblit, principalment pels foranis, sembla immediat.

Hotel Martin5

Accés barrat a les fonts

L’enigmàtica Torre de l’Esparra

A vegades i sense voler, l’excursionista hi fa troballes sorprenents. Anàvem en direcció al santuari de la Mare de Déu d’Argimon a prop del Raval de l’Esparra a Riudarenes (comarca de la Selva) quan de sobte, ben a prop de la carretera i aturonada dins del bosc, vàrem veure la silueta d’un curiós i enigmàtic edifici que no hi constava al mapa que hi portàvem. Un cop examinat amb deteniment el monument i posteriorment consultats mapes més moderns, vàrem deduir que es tractava de la Torre de l’Esparra.

Torre de l'Esparra (2)

Torre de l'Esparra

Detall de la volta de canó apuntada

La torre originària del segle XIII, d’uns 10 m d’alçada, tot i que presenta una esmicolada part a la cara est que podria tenir greus conseqüències en poc temps, el seu estat de conservació és força bo. Potser és una de les millors que he vist; tot i que té abundants esquerdes a les façanes, l’aspecte en general és contundent, sòlid, una obra ben feta, de dues plantes, cobertes amb voltes de canó apuntades, portes dovellades, espitlleres, gruixuts murs… l’estil és molt sobri i no deixa indiferent al visitant que hi arriba sorprès per l’edifici.

El monument té una impactant robustesa, encara ben visible, i no sembla que la planta de baix tingui que tenir greus problemes de conservació en els propers anys, ben al contrari de la planta superior on una alzina ha crescut al sostre, i ben aviat trencara la coberta i invairà l’habitacle si no ho ha fet ja a hores d’ara. Encara es veu al sostre el forat que comunicava les dues plantes i que segurament hauria tingut una escala de fusta per pujar-hi. Una cisterna just al portal d’entrada i altres habitacles pròxims enrunats complementen aquesta interessant descoberta arqueològica.

Torre de l'Esparra (3)

Accés: Des de Riudarenes, cal agafar la carretera del Raval de l’Esparra. Un cop a aquest veïnat, cal agafar la pista del cementiri. A pocs metres un camí a l’esquerra entre alzines surerers porta a la torre de l’Esparra. Uns quinze minuts d’agradable i solitària excursió.

Fixar-se en el pis superior. No és una finestra és la porta adovellada del segon pis. La suposada escala de pedra que hi accedia ha desaparegut.

Fixar-se en el pis superior. No és una finestra és la porta adovellada del segon pis. La suposada escala de pedra que hi accedia ha desaparegut.

Les antigues escoles de Lliors

Anant per la bona pista forestal que des de la carretera d’Arbúcies porta fins a la planta embotelladora de la font del Regàs hi ha, uns metres abans de la desviació que porta fins a l’antiga parròquia de Lliors, uns edificis enrunats un xic elevats per sobre de la carretera plens d’esbarzers i herbes ruderals de tot tipus. Aquestes edificacions són les anomenades escoles de Lliors.

Un dels edificis de les antigues escoles de Lliors

Un dels edificis de les antigues escoles de Lliors

L’antiga parròquia de Lliors, de població disseminada i actualment al terme municipal d’Arbúcies, havia format part de l’anomenada batllia de N’Orri, demarcació formada pels antics pobles que pertanyien al castell de Montsoriu. El nucli principal d’aquesta antiga unitat de població, encara vigent, és on resideix l’església de Santa Maria juntament amb el gran casal del Crous formant un petit veïnat de digne contemplança situat a 4 km de la carretera d’Arbúcies a Viladrau.

El que és estrany és que les antigues escoles estan molt més avall, a 2 km de la carretera força lluny del nucli principal. Les dependències estan molt embrossades hi ha plantes enfiladisses arreu, bardisses, falgueres i vegetació de tot tipus que dificulten la visita, però tot i així, algunes parts encara permeten fer una ullada sense massa perill per les seves malmeses estances. Hi ha sostres ensorrats, bigues a cel obert, finestres trencades… tot misteriós i desolat; un veritable indret oblidat sense cap mena d’indicació, arranjament ni interès per part de ningú i a tan sols uns metres d’una important pista forestal.

Una de les estances més accessibles

Una de les estances més accessibles

No sabem res de quan van ser abandonades, del seu passat ni tan sols que hi feien en aquest punt tan apartat de la parròquia. Per aquest motiu, des d’aquí fem una crida a qui pugui donar més dades referents a aquestes escoles que es posin en contacte amb l’administrador d’aquest blog o les posi com a comentari en aquesta entrada.

Plantes enfiladisses i bardisses a dojo

Plantes enfiladisses i bardisses a dojo

Accés: A l’alçada del Km 3 de la carretera d’Arbúcies a Viladrau a mà esquerra hi neix la bona pista forestal que porta a la font del Regàs i el veïnat de Lliors. Seguiu un parell de quilòmetres per la pista i uns metres abans de la desviació a la planta embotelladora, a mà dreta hi ha les ruïnes de l’escoles. Es pot deixar el cotxe a la pista i pujar els metres de desnivell per unes antigues escales, però cal tenir present que heu de deixar el cotxe en lloc amb bona visibilitat ja que per la pista passen camions a gran velocitat.

Nota a 6 d’agost del 2014: Després de la crida feta, he rebut aquest missatge al Facebook del Blog dels Indrets Oblidats per part de Jordi Pujadas i que transcric literalment:

L’escola rural de Lliors es va fer a principis dels anys 60 del segle passat. El propietari del terrenys, el Regàs de l’aigua, van fer cessió per construir-hi una escola pels nens de les rodalies que no podien anar fins el poble. Va posar com a condició que si es canviava d’ús la propietat havia de tornar a ells. Hi havia una mestra i funcionava com una unitària. La mestra vivia en unes dependències de l’edifici. A princips del 80 l’escola es va tancar hi van anar tots al Col·legi Carulla de la vila amb beca per dinar i transport. uns anys després l’ajuntament va voler acondicionar-ho com escola de natura o centre d’estudi del parc natural, però la propietat va reclamar els drets. Ara queda el que es veu. Gràcies per l’interès”

Per a més informació, ens adjunta un enllaç amb un esmerat article seu “Història de l’ensenyament en la societat Arbucienca” (1996). Doncs, no podíem tenir millor resposta, gràcies Jordi per la teva ajuda i els aclariments.

La torre de telegrafia del Turó de Vilarmau

Continuant amb la sèrie de torres de telègraf òptic, avui li ha tocat el torn a les restes de la torre existents al cim emboscat del Turó de Vilarmau (1.075 m d’altitud) al Parc Natural del Montseny, al municipi d’Arbúcies (la Selva) a frec dels límits d’Osona.

Restes de la torre enmig de la fageda

Restes de la torre enmig de la fageda

En aquesta ocasió, les restes de la torre són força abundants i tot i que la vegetació ja l’està engolint, encara pot apreciar-se perfectament la seva alçada, interior, espitlleres, murs, gruixos i altres detalls arquitectònics. Potser per al meu gust és la millor que he vist fins ara dins l’àmbit d’actuació d’aquest blog; de les altres visitades o bé no en queden ni una sola pedra visible (o jo no l’he trobat) com la torre de Cantonigròs, o bé molt minses com la del Puig d’Afra que pràcticament te l’has d’imaginar, o a l’altre extrem les que ja estan en procés de restauració, com la torre dels Soldats a Avinyó… per tant aquesta és la que ho té tot: misteri, solitud, bosc tenebrós de faigs i alzines, una certa vista panoràmica i restes encara abundants.

Turó de Vilarmau (2)Com sempre, poques dades tècniques referent a aquesta obra d’ús civil i militar del segle XIX; tan sols que aquesta torre era a la línia de Vic a Hostalric i les torres anteriors i posteriors eren, respectivament, la torre de la Creu de Montagut i la del turó de Montfort (a prop de Riells) per bé que les restes d’aquesta darrera torre no són de telegrafia òptica sinó de guaita medieval que de ben segur deurien haver fet aquest servei. Per a més detall vegeu l’article de la Creu de Montagut en aquest blog.

 

Turó de Vilarmau (4)

Accés: Gens indicat i una mica perdedor és l’accés a aquesta torre. Cal situar-se a l’aparcament del Coll de Bordoriol (1.089 m d’altitud) al km. 3 de la carretera de Viladrau a Santa Fe del Montseny. Aparcament molt utilitzat per excursionistes que pugen al cim del Matagalls. El mapa “Montseny” de l’Editorial Alpina serà molt útil per tal de saber triar el camí correcte en tots els punts conflictius. Creueu la carretera i en els primers metres s’ha d’agafar la pista que baixa al veïnat de Lliors, que ràpidament deixeu per un camí a l’esquerra que puja i que uns metres després el deixeu per un camí a la dreta que planeja una bona estona i baixarà més tard fins al Pla de Palomeres on hi arribeu després de travessar una bonica fageda (25 minuts). Tot seguit, continueu per la dreta i arribareu amb cinc minuts més al Pla dels Llops, el punt més difícil de l’excursió. Deixeu un camí a l’esquerra, un al davant ple d’herba i agafeu el tercer, deixant un quart a la dreta que baixa (he intentat fitar aquest punt); el camí ara ja menys transitat tornar a entrar a dins la fageda. Darrera cruïlla (35 minuts); agafeu el camí de la dreta (embrossat en molts punts) que pujarà definitivament per dins la fageda fins al punt final del turó de Vilarmau, punt on hi ha les restes de l’antiga torre. Uns 45 minuts de recorregut en total.

Turó de Vilarmau (3)

Interior de la torre

CONCURS – Resultat 11è concurs Quin indret és aquest?

Un cop finalitzat el termini de presentació de respostes, ja tenim el resultat del 11è concurs, donem les solucions als misteris plantejats i comuniquem el guanyador. Aquest cop l’han encertat 22 persones de 23 participants. La pregunta realitzada aquesta vegada també era doble; cada concursant podria triar entre respondre dues imatges

Muntatge 11e concursQuin indret és aquest?

Resposta foto 1: la Font Picant (Amer, La Selva).

La foto estava retallada per no veure el nom de la font que està grafiat a la pedra i la planta d’embotelladora d’aigua pròxima, la Fonter. La pista de l’any de declaració d’utilitat pública era important per trobar a internet quina era la font.

Resposta foto 2: Ermita de Santa Brígida (Amer, La Selva). Calia esbrinar el nom de l’ermita famosa a la rodalia d’Amer i ben rehabilitada pel Grup Excursionista Amerenc Esquelles. Havíem tret el nom “Amerenc” del grup excursionista per no donar més pistes.

El mateix programa “Easypromos” mitjançant la plataforma on line random.org ha seleccionat la guanyadora entre els finalistes.

Guanyadora: Maite Rubio Pous

Resultat 11e concurs

En breu enviarem el llibre “A peu per la Garrotxa” (2006) nou per estrenar, signat a la guanyadora. Felicitats!

Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per conèixer el nostre país tot jugant.