El refugi Montserrat

El refugi Montserrat, és una de les construccions forestals fetes per a pastors típiques del Pirineu Oriental amb una part útil per a excursionistes i una tancada per a ús del pastor i el bestiar. Situat al sud de la serra Cavallera i ben a prop del Coll del Pal, és una cabana sense massa comoditats però ben necessària en cas de mal temps o tempesta sobtada. Una pista forestal només útil per a jeeps i fora del període hivernal, hi porta des d’Ogassa (Surroca de Baix).

Refugi Montserrat (3)

Refugi MontserratA 1.600 m d’altitud, vora una gran jaça, roman en força bon estat aquesta construcció que porta com a mínim feta des dels anys vuitanta. Té llar de foc, lliteres i una capacitat per a unes 6/8 persones; és a dir comoditats mínimes en un paratge dur, inhòspit i amb neu perennes des de mitjans d’octubre o novembre segons l’any. Una font propera, amb un gran abeurador, situada una mica més amunt i apartada de la pista principal d’accés, complementa l’equipament d’aquest refugi forestal encara en actiu.

L’absència de llenya, les temperatures extremes i les proximitats de nuclis habitats, fan pensar que no és gens pràctic i útil dormir-hi a l’hivern en aquesta espècie de nevera envoltada de pau i solitud, a no ser que sigui això mateix el que busquem: natura, pau i solitud.

Refugi Montserrat (2)

Encara hi ha més al·licients a la zona; a la pista forestal d’accés, uns minuts per sota del refugi, hi ha una creu de ferro amb una esgarrifosa inscripció datada el 1881 “Aquí murió D. José Marsé natural de Caballera. Fallesió el día 22 de nobiembre de 1881. Murió atacado por el frío“. Tota una lliçó dels perills de l’hivern a la muntanya.

Creu José Caballera

Accés: Cal situar-se al veïnat disseminat del Bac de la Roda, a 1.400 m d’altitud, fi de la pista forestal asfaltada procedent d’Ogassa (Veïnat de Surroca de Baix) i Sant Martí de Surroca (interessant veïnat amb l’església romànica de Sant Martí). Aquí vora la pista caldrà aparcar. Ja a peu, en suau descens arribeu a la font de la Roda; després a poc a poc, la pista va guanyant alçada en continuades giragonses per aquesta part sud de la serra Cavallera. Després de passar Cal Frare, entre boixos i abans d’un revolt, passeu per l’interessant creu que hem parlat abans. Arribeu al refugi Montserrat, sortint de la pista forestal i ben visible a la nostra dreta. Heu tardat uns 45 minuts des del Bac de la Roda. A l’hivern, la pista és gelada, coberta de neu i inaccessible. En aquest cas, caldrà deixar el cotxe al poblet de Sant Martí de Surroca (1.236 m altitud), afegir uns 45 minuts més de recorregut, portar material d’hivern adequat per a la neu i temperatures molt baixes.

Un cop passat el refugi, el camí ja de ferradura, continúa cap el proper Coll del Pal de Portolès, situat a la serra Cavallera i punt de pas de travesses cap al poble de Pardines ja a la vall de Ribes.

El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern

El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern

Anuncis

El misteriós pedró del Pla de la Llana

Anant per les diverses carreteres de muntanya de Catalunya, si hom es fixa bé, podem apreciar, normalment en algun revolt i una mica apartades, nombroses creus o pedrons commemoratius d’algun fet tràgic, molts cops de la guerra civil o successos posteriors relacionats amb la contesa i principalment fets pels guanyadors, o sigui del bàndol nacional.

Creu Sant Feliu Sasserra (2)Un d’aquests pedrons és el que podem trobar a mà esquerra un cop passat el quilòmetre 66 de la carretera B-431 de Sant Feliu Sasserra a Prats de Lluçanès. Explica la mort tràgica del jove Juan Salada Plata veí del mas la Fassina Nova de Sant Feliu Sasserra el 29 de gener de 1941. No sabem res en absolut d’aquest fet succeït en aquest paratge: assassinat, venjança, traïdoria, mort natural, atropellament… res de res. En aquest cas, ni tans sols queda clar que el fet estigui vinculat amb la guerra civil ni successos posteriors. Tampoc aquest pedró està documentat a l’inventari de patrimoni arqueològic de la Diputació de Barcelona al municipi de Sant Feliu Sasserra… misteri absolut. No tot és al món d’internet!. Des d’aquí fem una crida a què si algú sap alguna cosa fidedigne d’aquesta mort, es posi en contacte amb l’administrador del blog. De ben segur que la informació serà ben rebuda i agraïda.

Creu Sant Feliu Sasserra

Detall de la inscripció

Nota a 14 de gener del 2014. Una nova entrada referent a aquest pedró, aclareix el misteri que guardava aquest solitari monument.

Accés: Poc després del km. 66 de la Carretera de Sant Feliu Sasserra a Prats de Lluçanès, a l’anomenat Pla de la Llana, hi ha a mà esquerra i en un revolt, aquest tenebrós misteri oblidat.

La Creu del Carlí

Ben a prop de la població osonenca de Seva i solitària al mig de la muntanya a l’extrem del Pla de Terrades, hi ha una creu monumental en record del soldat carlí mort el 23 d’agost de 1873 durant la tercera guerra carlina, Fernando Lanzuela.

La Creu de ferro forjada, d’aspecte misteriós i barroc, està aixecada sobre un monticle de pedres al costat dret del camí -vora d’unes torres d’alta tensió- i  porta inscrit el nom del soldat mort. No sabem si la creu està feta en aquella època o posteriorment, ni tan sols si la mort del soldat va ser exactament en aquest indret però, el que resulta interessant és que amb la inclusió del topònim de la creu a l’últim mapa de l’Editorial Alpina “Montseny” podrà acostar-se més gent a veure un sorprenent monument que recorda uns greus successos en un paratge aïllat i oblidat. A diferència d’una altra creu recordatòria d’un dramàtic succés de la guerra carlina (la mort de cent deu lliberals de Vic) a Collformic el 1874 i visitada per molta gent, la Creu del Carlí fins ara només era coneguda pels veïns dels pobles del voltant i visita obligada de les caminades populars d’aquesta zona d’Osona. Esperem que poc a poc es vagi coneixent i sortint de l’oblit.

La Creu del Carlí

Accés: Des del centre de la població de Seva cal seguir les indicacions cap al cementiri, on es podrà arribar amb cotxe si es vol. Des d’aquí, ja a peu, seguiu una bona pista forestal per una petita careneta boscosa; primer es passa per Can Roca i després arribeu al Pla de Terrades on hi una cruïlla. Seguint pel camí del mig s’arribarà a la Creu en uns vint minuts d’agradable camí des del cementiri.

Les inscripcions del Pla de l’Home Mort

El Pla de l’Home Mort, situat una mica enlairat sobre el torrent de Baubs i ben a prop del Collet de Baubs o de Comallevosa, ha estat des de sempre un important punt de pas a l’antic camí que des de Ripoll anava al santuari de Vidabona.

Primera pedra de terme venint des del Coll de Baubs

Primera pedra de terme venint des del Coll de Baubs

Unes pedres de terme i una pedra amb un inscripció funerària situades unes ben a prop de les altres i a l’esquerra del camí ben visibles, fan que els pocs excursionistes que s’hi atansen que van a Vidabona o a Sant Julià de Saltor, intentin desxifrar l’entrellat que ens estant explicant les pedres. Pel poc que podem dir sembla que el topònim “Home Mort”, com en molts altres indrets del país, ja ens fa augurar que un crim va succeir en aquest indret. Si a més uns metres més amunt podem afirmar que hi ha el “Collet de les Qüestions” podríem arribar a raonar que les qüestions van acabar amb un assassinat… Però això no té cap fonament científic; és una simple reflexió amb el mapa topogràfic al davant…

Segona pedra de terme venint del Coll de Baubs. Darrere seu la estela funerària

Segona pedra de terme venint del Coll de Baubs. Darrere seu la estela funerària

És que les dades de les pedres no ens aclareixen res: A la primera pedra de terme posa “FC 16” i a la altra de més amunt “FC 24” i a la estela funerària “BS 1902 CC”. Si ajuntéssim les dos dates ens quedaria 1624 i a la inscripció 1902, hi ha massa anys de diferència… 16 són els anys del primer mort i 24 el del segon?. Veritablement hi ha algun mort? 1 o 2? O simplement són dues pedres de terme normals i només hi ha una inscripció funerària? Sembla que a l’estar tant a prop unes de les altres tinguin que estar relacionades… Massa preguntes sense resposta. No he trobat res d’informació sobre el tema i m’agradaria que si algú en sapigués més, que sisplau, es posi en contacte amb mi.

Estela amb inscripció funerària

Estela amb inscripció funerària

Accés: Si es segueix l’itinerari descrit al Petròglif del torrent de Moiols podeu fer en una sola jornada diversos indrets oblidats ben a prop de Campdevànol.