El forn de calç del Serrat de la Peça

Vaig estar mirant el mapa de l’Editorial Alpina del Montseny per fer alguna activitat arqueològica de curta durada a prop de l’Església del Brull (Osona) com a complementària de l’excursió que havia fet fins al Molí de Baix de Casademunt. Em va sorprendre un símbol corresponent a un forn de calç al mapa ben a prop de la carretereta asfaltada que des del Brull porta fins a la masia de la Sala i la muralla ibèrica de Montgròs. Així que vaig decidir acostar-m’hi.

El forn és petit, excavat dins la roca amb el sostre ben conservat i on es poden veure restes de minerals fosos a les parets de les antigues coccions de la pedra calcària. Al damunt hi ha importants restes de pedres, potser d’una antiga pedrera, que segurament servirien per alimentar el forn. Tot el conjunt és força bonic i l’esforç físic que cal fer per arribar-hi és mínim.

Pedrera situada a sobre del Forn de calç del Serrat de la Peça

Accés: Des de l’església de Sant Martí del Brull, cal seguir la carretera asfaltada en direcció a la Muralla de Montgròs (recomanable visitar aquest important jaciment arqueològic) fins a una senyal de trànsit de pas de bestiar que hi ha tot passada la Collada a 833 m d’altitud. Allà hi ha un petit espai per aparcar. Des de darrere aquest espai, en tan sols deu minuts de bon corriol (no està gens indicat!) en direcció sud, en suau pujada cap a la petita elevació coneguda com el Serrat de la Peça, arribareu al forn i la pedrera.

Els forns de calç de l’Oller i del torrent de la Baga

Ben a prop del nucli principal del municipi de Sant Martí de Centelles, anomenat de l’Abella, hi ha importants monuments muntanyencs que caldria conèixer per la seva proximitat, fàcil accés i gran interès.

La fita principal de la rodalia de l’Abella és el grandiós forn de calç de l’Oller, també conegut com el Ciment, que tot i ser freqüentment concorregut, sembla que tindria que ser-ho encara més perquè tan sols està a quinze minuts a peu de l’estació de RENFE que serveix als pobles Sant Martí de Centelles-l’Abella-Aiguafreda. A més, s’hi pot arribar en cotxe fins ben bé al davant; però la majoria de turismes que passen per la pista que accedeix al berenador de Can Canal no se n’adona -perquè no està indicat- que a pocs metres hi ha un colossal monument de mesures excepcionals. Amb indicacions en llocs més claus, potser s’acostaria alguna gent més per a visitar-lo.

Colosals dimensions del forn de calç de l’Oller

En total són quatre forns de calç, disposats un al costat de l’altre i d’una gran alçada amb alguna obertura parcialment obstruïda. Es veu que només van estar actius uns pocs anys al voltant de l’any 1900; sembla mentida donada les seves grans proporcions una indústria que deuria ser molt potent, una vida tant efímera. Segurament la proximitat del ferrocarril deuria ajudar en la distribució de la calç. Els propietaris eren la família Senties, també propietaris del veí mas Oller; un petit oratori amb una placa commemorativa als baixos dóna recordança d’uns paorosos fets ocorreguts aquí durant la guerra civil espanyola.

Sortida parcialment obstruïda

Monument recordatori a la família Senties

Però això no és tot; si se segueixen els senyals del GR 5 en direcció a Sant Pere de Bertí, en pocs minuts s’arriba a un altre forn de calç, de petites dimensions -res a veure amb el forn de l’Oller- però aquest si que és desconegut i oblidat. El trobem a mà dreta, tot just passat un petit torrentet i paral·lel al torrent de la Baga. Embrossat, sense sostre, podem apreciar restes de mineral en les parets fruit de les altes temperatures que s’exposa la pedra per tal de què surti la calç. Uns metres abans d’arribar-hi, també a mà dreta hi ha les restes d’una petita pedrera, que potser era la que s’utilitzava per extreure les pedres que havien de servir de material per a desfer al forn.

Accés: La millor manera és fer-ho a peu, i amb una petita passejada veus els dos monuments d’una sola passada. Des de l’estació de tren de Sant Martí de Centelles, ja trobeu els senyals blancs i vermells del GR 5. Seguiu-los cap el sud, en direcció a Sant Pere de Valldaneu i Sant Pere de Bertí. Deixeu a mà esquerra la pista d’accés a Can Canal i Sant Pere de Valldaneu, passeu per Can Oller, deixereu més tard unes instal·lacions esportives a l’esquerra i tot seguit, a mà dreta, el forn de l’Oller un pèl apartat del camí (15 minuts). Continueu pels senyals de GR 5 fins que torneu a trobar la pista de Can Canal. Hi ha rètols; la torneu a deixar per un camí de ferradura a la dreta -tancat amb una cadena- en suau pujada, que en uns minuts més us portarà al forn que el trobareu a la dreta del camí uns metres després d’una petita pedrera (25 minuts). Cal estar atents i no passar-lo per alt perquè és molt petit i està força tapat per la vegetació.

La balma del Castell de la Fossa

Penjada a mig cingle, sota el pla de la Fossa i ben enlairada a la dreta del torrent de Baumadestral, aquesta sorprenent i impressionant balma obrada seria un dels principals al·licients de la població osonenca de Tavertet, sinó fos pel seu aïllament, penós accés i oblit absolut.

Tot i el nom encara que no hagi rastre de cap castell a l’indret, aquesta inaccessible balma només la poden fruir els muntanyencs i bons coneixedors del territori interessats en restes arqueològiques en indrets inhòspits.

Queden unes restes importants d’una paret de carreus aixecades sobre la timba. El més curiós de tot és que té dues finestretes en forma d’espitlleres que sembla que podria ser més propi d’un edifici defensiu més que d’una balma obrada. El que és evident és que si fos un edifici defensiu, el seu emplaçament és idoni per a defensar-se i totalment estratègic. La balma continua per dins el cingle fins ajuntar-se amb l’impactant timba (Cau de la Guilla) creant un paratge corprenedor i amb vistes esbatanants a vol d’ocell per sobre la casa de la Corbera i el Molí de Sobiranes i altres muntanyes de prop de Tavertet.

Si s’observa bé la contrada, hi ha alguna resta més arqueològica: darrera de les restes de parets hi ha un encaix al sostre de la balma i també a terra com si és tanqués el recinte per alguna tanca i a dalt del cingle i ben bé al damunt de la balma, hi ha les restes de set forats al costat de la timba, que suposadament deuria haver alguns pals encaixats d’alguna construcció, equipament o canalització (a la balma no hi ha aigua) que baixaria fins a la balma i que no es pot precisar més.

Restes tanca de fusta trabada

Forats dalt del cingle

Nota: Referent als forats dalt del cingle a què faig referència, al blog de Jordi Mor referent al Cabrerès, ell les anomena Cassoletes i segons diu estaven dedicades a marcar el territori amb objectes vistosos per veure l’indret des de la llunyania.

Accés: Arribar-hi és una mica difícil perquè no hi ha indicacions i el corriol final no és evident. La millor manera d’anar-hi és deixar el cotxe al Pla de Can Codina, al punt quilomètric 4,5 de la carretera de Santa Maria de Corcó (L’Esquirol) a Tavertet. Allà cal agafar la pista asfaltada que en lleugera pujada va cap a Cantonigròs. Un cop arribats a una cruïlla (10 minuts) seguiu la pista forestal de la dreta cap a Cal Gavatx. Rètols indicatius d’altres itineraris (15 minuts), deixeu la casa a l’esquerra i seguiu cap al sud per camí de ferradura (no està indicat) cap a la casa enrunada (com a mínim de fa trenta anys) de Can Casacoberta (35 minuts). Passeu entre les dues edificacions i el camí fa una corba cap a l’esquerra i baixa. Cruïlla tot seguit; deixeu el camí principal de l’esquerra que porta al Pont de Baumadestral i seguiu cap al sud per sobre de la cinglera en suaus pujades i baixades i amb bones vistes cap a les dues valls. Quan el camí arriba a uns claps rocosos (50 minuts), amb bones vistes sobre el torrent de Baumadestral, a l’esquerra (fitat) hi neix el corriol que després d’una giragonsa inicial en direcció nord per un tram pedregós i descarnat, arriba en lleuger descens fins a la balma (prop d’una hora des del Pla de Can Codina). Cal seguir les possibles fites i no perdre el rastre. Si en lloc de baixar a la balma es segueix des de dalt del cingle cap al sud, deixant les acaballes del camí de ferradura a la dreta, s’arriba al que s’endevina que podria ser una antiga pedrera (Pedrera de Can Casacoberta) -pedres tallades de granit a frec de cingle- i per l’esquerra, al costat mateix de la timba es trobaran les restes dels set forats abans explicats i situats ben bé damunt la balma del Castell de la Fossa.