El petròglif de la Barraca d’en Ramon

Tot anant des del Pla de la Calma per la pista forestal secundària que porta cap al cim del Sui (o Sull) hi ha, un xic elevada a mà dreta en un petit turó, l’anomenada Barraca d’en Ramon, original construcció de pedra seca reconstruïda i, a dins seu, l’original estela amb gravats prehistòrics.

Després d’anys d’incivismes i de contínues degradacions de l’estela per part de gent que no té qualificatiu, l’any 2011 es posava una rèplica exacta en la barraca (també reformada) dels gravats mentres que la pedra amb les inscripcions originals es posaven en un espai adequat al poble de Montseny.

Barraca d'en Ramon1

La reconstruïda Barraca d’en Ramon

Costa de creure que la pedra hagués sofert tantes mutilacions, ja que tot i que aquesta zona és freqüentada, no és a la pista principal que des del Collet de Tagamanent porta al Collformic a través de tot el Pla de la Calma. És curiós trobar gravats dins d’una construcció; sembla evident que qui va fer la barraca original va aprofitar les grans pedres que li feien de base, entre elles l’estela on estan situats els gravats.

La nova estela amb els gravats

La nova estela amb els gravats

Aconsello per als que estiguin més interessats en la barraca d’en Ramon que consultin l’interessant article que hi fa el Joan M. Vives en el seu blog de Patrimoni i Muntanyes.

Tot i el seu petit espai, la barraca podria oferir un precari aixopluc en cas necessari

Tot i el seu petit espai, la barraca podria oferir un petit aixopluc en cas necessari

Accés: Des de l’aparcament del Centre Etnològic del Pla de la Calma (vegeu entrada a la Creu de l’Agustí) cal seguir per la pista en mantinguda pujada en direcció a Collformic. Quan s’arriba a prop del Coll de la Font de Ginebre, surt a mà dreta la pista del Sull, on veureu la barraca d’en Ramon en un petit turó proper a 1.280 m d’altitud (1 hora a peu aproximadament des de l’aparcament).

Anuncis

Els pous de neu de la barraca del Sord

He escollit aquest dos pous de neu per incloure’ls en aquesta selecció dels Indrets Oblidats d’Osona perquè he cregut que són els més representatius d’aquestes construccions que hi ha al Pla de la Calma, per la seva originalitat -un ben diferent de l’altre-, per les seves restes i pel seu interessant emplaçament en una bonica fageda. Cal recordar que al Pla de la Calma i tot el Montseny de més altitud, els pous de gel es converteixen generalment en pous de neu. La situació climàtica més propícia, l’altitud i els fenòmens atmosfèrics podien fer emmagetzemar perfectament l’aigua congelada caiguda dels núvols i ja no calia l’aigua glaçada provinent de cursos fluvials per fer gel.

Al nord del Puig Drau i arran de la pista que prové del Collet de les anomenades Pedres Blanques al Pla de la Calma i a tocar mateix de les restes de l’antiga barraca -que possiblement serviria per aixoplugar els treballadors dels pous-, hi ha el primer, poc vistós, massa malmès, amb mínimes restes i que més que un pou sembla una congesta enclotada típica del Montseny. El que és més visible i l’atractiu principal de la contrada, és el que hi ha més a l’est, per sobre de la pista forestal, on es veuen perfectament els murs de pedra seca -ben plens de molsa- i els forats que servien per encastar les fustes per empouar i desempouar els treballadors del pou.

La barraca del Sord. Foto: Marc Cucurella, Mapa de patrimoni cultural del Brull

La barraca del Sord. Foto: Marc Cucurella, Mapa de patrimoni cultural del Brull (2012)

Accés: En aquesta entrada a diferència de l’antic hostal del Cafè, caldrà decidir si venir a peu des de Collformic o amb cotxe; són 5,7 km de pista forestal fins a Pedres Blanques i els mateixos per a la tornada. Decidiu vosaltres mateixos però, venint tan a peu com per la pista amb vehicle -amb el cotxe aparcant-lo diverses vegades- podeu veure en una sola jornada, la teuleria del Pla del Bassau, el Cafè i els pous de neu de la Barraca del Sord. Un cop a Roques Blanques, es deixa la pista principal que davalla cap al restaurant de Can Bellver i cal agafar la pista secundària de l’esquerra cap al Puig Drau. Uns minuts després, a mà dreta es deixa el camí que accedeix a la Sitja del Llop on hi l’antiga Barraca d’en Ramon, interessant conjunt arqueològic restaurat per la Diputació de Barcelona on havia una famosa estela prehistòrica malmesa pels brètols sense qualificatiu, ara restaurada i portada al poble de Montseny des del 2011; s’ha instal·lat una còpia d’aquesta a la barraca per mantenir la tradició. Uns metres després, la pista principal baixa cap a la casa del Molar i el poble del Montseny; cal deixar-la i seguir cap a l’esquerra en suau baixada cap a les restes de la barraca del Sord i els dos pous de neu. Uns 30 minuts a peu des de les Roques Blanques.

La Pedra dels Sacrificis i els gravats de Savassona

Tot i que la contrada osonenca de Savassona, situada a mig camí del poblet de Tavèrnoles i el Parador de turisme de Sau, és força visitada per turistes, escaladors o curiosos que accedeixen a l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, molts passen de llarg els paratges arqueològics i prehistòrics de la Pedra dels Sacrificis i els diversos gravats del Pla de Savassona. Tampoc no cal enganyar-se, la Pedra dels Sacrificis és molt més visitada que altres indrets oblidats d’aquest blog. Es tan propera d’un aparcament de cotxes que cada cop agafa més fama i la gent s’hi acosta per veure-la. També cal dir, que surt a un dels itineraris de la Diputació de Barcelona a l’espai natural de Guilleries-Savassona i el sender de petit recorregut PR C-40 que passa per Tavèrnoles i porta al monestir de Sant Pere de Casserres, hi passa ben a prop.

La pedra dels Sacrificis

A mig camí de l’itinerari que puja fins a Sant Feliuet de Savassona hi ha el bonic Pla de Savassona enmig d’una magnífica pineda de pi roig. Aquí hi ha la famosa i monumental pedra de gres anomenada del Dau. Des del mateix pla, un corriol mena a l’esquerra a la Pedra dels Sacrificis en uns cinc minuts cap al sud i un corriolet en direcció nord porta fins a diverses petites roques que porten diferents inscripcions a uns 200 metres.

La gran Pedra dels Sacrificis d’unes 400 tones de pes, és segurament despresa del carener rocós principal i està excavada per sota, segons unes excavacions fetes el 1976 que complementaven unes d’anteriors. Es van trobar tombes amb estris i diferents ossos datats a uns 2.350 aC. Els diferents materials obtinguts es troben a l’actualitat al Museu Episcopal de Vic. L’origen dels solcs gravats a la pedra han estat interpretats de dues formes: la primera que les tribus neolítiques que aquí vivien feien sacrificis humans i animals i la sang s’escolava pels reguerots de la roca i es recollia (d’aquí el nom) i la segona i més probable, és que aquests solcs eren les guies que sostenien les teulades de les cabanes construïdes a sota seu. Sigui com sigui, el lloc és màgic i misteriós i digne de conèixer.

L’altre indret a visitar és tornant al Pla de Savassona entre els pins roigs, un corriolet es decanta una mica al nord per visitar diferents pedres gravades amb creus i figures humanes que van des del neolític fins a l’edat mitja. Són la pedra de les Bruixes i la pedra de l’Home o pedra del  Nen. Segons una notícia de l’estiu passat (2012) del diari osonenc El 9nou s’han iniciat uns treballs de restauració d’aquests gravats.

pedra de les bruixes

La pedra de les Bruixes després de la restauració (2013)

La pedra de les Bruixes després de la restauració (2013)

Nota a juny del 2013: Els treballs de restauració han estat acurats i precisos però, tot s’ha de dir, que ha tret part de l’encís i l’encant que abans posseïa la contrada amb la molsa a les pedres, la humitat, les parts fosques, la dificultat de trobar les pedres… Ara estan les pedres com si hagués caigut lleixiu al damunt; tot ben net i polit, els gravats ben marcats i visibles i la seva situació ben indicada. A més, s’han posat plafons informatius i han protegit les pedres amb unes baranes.

La pedra de l'Home després de la restauració (2013)

La pedra de l’Home després de la restauració (2013)

Aquesta curiosa pedra amb una lluna representada la vaig trobar un dia de l'any 2002 i ja no l'he trobada més

Aquesta curiosa pedra amb una lluna representada la vaig trobar un dia de l’any 2002 i ja no l’he trobada més

Savassona és tot un gran conjunt arqueològic sense comptar la visita principal, que és l’ascensió fins al turó on hi ha l’ermita de Sant Feliuet de Savassona situada a uns 25 minuts de l’aparcament i també de visita obligada. El corriol té algun tram empedrat i amb graons de gran interès moldejats a la roca. A més, es pot veure alguna tomba antropomorfa i antigues cisternes o bassiols tallats a la roca viva per tal de proveir-se els antics pobladors d’aigua de la pluja. Cal fixar-se que molts d’aquests bassiols estan comunicats entre si amb diversos reguerons també excavats a la roca, creant un entramat curiós per tal d’aprofitar l’aigua.

Curiós bassiot i canalització tallat a la roca viva a dalt de l'ermita de Sant Feliuet

Curiós bassiol i canalització tallat a la roca viva a dalt de l’ermita de Sant Feliuet

Accés: Situats a l’aparcament a la vora de la carretera de Tavèrnoles al Parador Nacional de Sau, cal seguir les indicacions cap a Sant Feliuet de Savassona. Ben aviat es troben els senyals blancs i grocs del PR C-40 que pugen des de Tavèrnoles. Un cop al Pla de Savassona deixeu el PR C-40 i cal fer les desviacions indicades cap a la Pedra dels Sacrificis i després tornar al Pla i accedir als gravats a uns 200 metres. Uns 20 minuts d’agradable passejada. Des del Pla també hi ha indicacions cap a la propera ermita de Sant Feliuet de Savassona dalt del cingle.

El petròglif del torrent de Moiols

Encetem amb aquest article la primera entrada corresponent a un indret oblidat d’època prehistòrica i ho fem amb un petròglif, és a dir, una imatge creada per l’home a la superfície d’una roca. Aquest tipus de creació es podia realitzar de diverses maneres ja sigui per incisió, talla o escultura.

No és que el petròglif del torrent de Moiols -topònim dit també Maiols o Muiols- ben a prop de la població de Campdevànol sigui oblidat o hagi estat malmès, més aviat diríem que el coneix poca gent i ni tan sols surt als mapes topogràfics a l’actualitat. Per tant, el seu estat de conservació és òptim tenint en consideració el temps transcorregut des de la seva inscripció a la roca i la seva situació humida i enclotada a la vora d’un torrent que fins i tot, quan aquest ve revingut pot fins i tot inundar la roca o portar-la uns metres més avall.

Petròglif

Encara que hi ha gent que veu un gravat d’una granota, sembla ser que la teoria més lògica és que el petròglif representa la figura d’una tortuga. Hi ha poca informació i tan sols podem dir que aquests tipus d’incursions a les roques són pròpies del Neolític de fa uns 8.000 anys. Aquests petròglifs de tipus figuratiu normalment estaven relacionats amb rituals favorables a la cacera, per tant, el fet que sigui una tortuga no ens quadra gaire. Tampoc volem averiguar més… està tan bé la roca solitària i perduda a la vorera del torrent que la veritat ja ni n’hi ha prou. Es fa la visita i es torna amb la sensació d’haver fet una gran descoberta.

Petròglif al torrent de Moiols

Accés: Per trobar el petròglif s’ha de tenir una mica d’ingeni i fer una mica d’aventura pel torrent de Moiols. Per tant, caldrà portar bota impermeable i un bastó per poder seguir el torrent sense problemes. Des de Ripoll cal anar en direcció a Campdevànol i abans d’entrar a la població a mà dreta cal seguir les indicacions cap el càmping Ripollès. Deixeu l’asfalt a la primera corba on hi ha un gran espai per aparcar. Ja per pista sense asfaltar i a peu passeu per la casa de Cal Menut i més tard deixareu a l’esquerra i enlairada Can Baubs i una residència de gossos. Seguiu sempre per la pista principal fins arribar a una cruïlla (30 min aprox.) deixeu la pista principal a l’esquerra que puja fins a la casa de Moiols i Saltor i baixeu pel camí de ferradura de la dreta en direcció al torrent. El camí tot seguit farà una marcada corba i després d’uns metres a l’esquerra deixeu el camí principal i hi haurà uns petits senyals de camí entre la gespa que us acostaran al riu -si seguiu el camí principal aniríeu a l’indret oblidat Inscripcions del Pla de l’Home Mort-. Un cop al torrent de Moiols s’ha de remuntar amunt uns 10 minuts aproximadament per on es pugui (normalment no hi ha problemes). La roca és allà, a mà dreta, o a mà esquerra seguint la direcció descendent de les aigües (45 min aprox). L’horari pot variar segons l’estat del torrent o de la facilitat que tinguem de poder seguir-lo sense problemes.