La poua de neu del Pla de la Barraca

A mig camí del concorregut camí que des del Collformic puja fins al cim del Matagalls, hi ha a mà esquerra a l’anomenat Pla de la Barraca a 1.370 m d’altitud, una bonica i vistosa poua de neu.

Semblant a la forma d’un cràter, ràpidament capta l’atenció de tots els caminants que pugen a aquest famós cim del Montseny. Això no obstant, la seva manca de senyalització ni retolació de cap mena que indiqui aquest destacat patrimoni de la serra, molts dels excursionistes passen pel seu costat restant encuriosits i sorpresos per aquesta estranya forma original enmig de la ufanosa gespa.

Pou de neu pla de la barraca1

Com ja hem dit en altres ocasions, les poues de neu eren habituals al Montseny, principalment a les zones situades a més altitud. Es diferencien dels pous de neu, en què les poues només eren excavacions fetes al sòl per conservar la neu caiguda a l’hivern -sense cap paret de pedra seca- per baixar-la després a l’estiu a les valls.

Pou de neu pla de la barraca2

Accés: Cal situar-se al Collformic (1.145 m) popular port de muntanya entre Seva i el poble del Montseny. Des d’allà, seguint el GR 5-2 en direcció al cim del Matagalls, la poua és al bell mig del Pla de la Barraca, abans d’emprendre la dura costa del Turó Gros. Uns 45 minuts de camí, en bon tros força costerut.

Anuncis

El pou del Comte

El que havia estat en altres èpoques el solitari i perdut pou de neu conegut com el Pou del Comte a 1.520 m d’altitud i emplaçat no massa lluny del cim del Turó de l’Home, és actualment un pou força visitat i conegut d’ençà la seva restauració i posterior difusió. Fins i tot va sortir no fa pas massa al programa “Espai Terra” de TV3.

La Diputació de Barcelona va començar uns encertats treballs d’arranjament, neteja i desbrossament el maig del 2013 i s’hi van fer ressò nombrosos mitjans de comunicació locals i nacionals (veure enllaços a Nació Digital i a la Vanguardia). Des d’aquella data tots els caminants que pugen o baixen del Turó de l’Home des de Santa Fe, veuen un xic apartat del camí principal però força visible entre la fageda i ben indicat i protegit amb una barana, les restes de l’antic pou.

Pou del Comte1

Com tots els pous de neu, estaven situats al punts orogràfics més alts, amb possibilitats de nevades en època hivernal, una orientació obaga, escalfor solar mínima i protegits a dins del bosc. Les parts altes del Montseny responien perfectament a aquestes característiques, altitud, neu, foscor i les frescors imperants a la fageda.

Originari del segle XVI va ser el més gran pou de neu del Montseny. Es calcula que va estar en funcionament fins al segle XIX i les comarques barcelonines eren els seus punts principals de comercialització amb Granollers i Barcelona com a punts centrals. Costa una mica d’imaginar de nit i aprofitant les hores més fredes del dia, obrers desempouant la neu congelada caiguda del cel i ben emmagatzemada, enfilats amb cordes i bastides, amb els traginers, matxos i mules tots muntanya avall i el més ràpid possible cap als comerços, pastisseries, bars i restaurants de les ciutats per evitar el desglaç… tota una infraestructura ben pensada i coordinada que a hores d’ara i a ulls dels més joves pot semblar d’una altra dimensió.

Accés: La manera més ràpida d’anar-hi és des de l’aparcament final de la carretera asfaltada que puja al Turó de l’Home. Des d’allà, un cop s’arriba a peu al Coll Pregon (15 minuts) entre el Turó de l’Home i el Puig Sesolles, s’inicia la baixada en direcció a Santa Fe seguint els senyals blancs i grocs del PR. En uns quinze minuts de baixada entre la fageda,  a mà esquerra hi ha la desviació indicada al pou.

Els pous de neu de la barraca del Sord

He escollit aquest dos pous de neu per incloure’ls en aquesta selecció dels Indrets Oblidats d’Osona perquè he cregut que són els més representatius d’aquestes construccions que hi ha al Pla de la Calma, per la seva originalitat -un ben diferent de l’altre-, per les seves restes i pel seu interessant emplaçament en una bonica fageda. Cal recordar que al Pla de la Calma i tot el Montseny de més altitud, els pous de gel es converteixen generalment en pous de neu. La situació climàtica més propícia, l’altitud i els fenòmens atmosfèrics podien fer emmagetzemar perfectament l’aigua congelada caiguda dels núvols i ja no calia l’aigua glaçada provinent de cursos fluvials per fer gel.

Al nord del Puig Drau i arran de la pista que prové del Collet de les anomenades Pedres Blanques al Pla de la Calma i a tocar mateix de les restes de l’antiga barraca -que possiblement serviria per aixoplugar els treballadors dels pous-, hi ha el primer, poc vistós, massa malmès, amb mínimes restes i que més que un pou sembla una congesta enclotada típica del Montseny. El que és més visible i l’atractiu principal de la contrada, és el que hi ha més a l’est, per sobre de la pista forestal, on es veuen perfectament els murs de pedra seca -ben plens de molsa- i els forats que servien per encastar les fustes per empouar i desempouar els treballadors del pou.

La barraca del Sord. Foto: Marc Cucurella, Mapa de patrimoni cultural del Brull

La barraca del Sord. Foto: Marc Cucurella, Mapa de patrimoni cultural del Brull (2012)

Accés: En aquesta entrada a diferència de l’antic hostal del Cafè, caldrà decidir si venir a peu des de Collformic o amb cotxe; són 5,7 km de pista forestal fins a Pedres Blanques i els mateixos per a la tornada. Decidiu vosaltres mateixos però, venint tan a peu com per la pista amb vehicle -amb el cotxe aparcant-lo diverses vegades- podeu veure en una sola jornada, la teuleria del Pla del Bassau, el Cafè i els pous de neu de la Barraca del Sord. Un cop a Roques Blanques, es deixa la pista principal que davalla cap al restaurant de Can Bellver i cal agafar la pista secundària de l’esquerra cap al Puig Drau. Uns minuts després, a mà dreta es deixa el camí que accedeix a la Sitja del Llop on hi l’antiga Barraca d’en Ramon, interessant conjunt arqueològic restaurat per la Diputació de Barcelona on havia una famosa estela prehistòrica malmesa pels brètols sense qualificatiu, ara restaurada i portada al poble de Montseny des del 2011; s’ha instal·lat una còpia d’aquesta a la barraca per mantenir la tradició. Uns metres després, la pista principal baixa cap a la casa del Molar i el poble del Montseny; cal deixar-la i seguir cap a l’esquerra en suau baixada cap a les restes de la barraca del Sord i els dos pous de neu. Uns 30 minuts a peu des de les Roques Blanques.