Ja tenim nou misteri plantejat per Sant Jordi. El coneixes? T’ajuda la pista? A la tarda del dia 23 farem el sorteig entre els encertants… Apa! a jugar una mica.
Recordeu que les respostes només són vàlides a través del Facebook de la pàgina del Blog dels Indrets Oblidats 😉
A 2 km de Sant Joan de les Abadesses en direcció a Ogassa i vora la carretera, hi ha un destacat edifici rehabilitat enfront del que és actualment una concorreguda via verda a peu o en bicicleta -ruta del ferro i del carbó-, antic punt de pas del ferrocarril miner de les mines d’Ogassa; estem parlant del Carregador de Toralles.
En aquest punt, el ferrocarril miner que portava el carbó extret de les mines d’Ogassa, carregava el material al ferrocarril d’amplada normal. Mitjançant un curiós sistema de plans inclinats, l’apreciat mineral podia ser transportat des de les mines fins a aquest punt superant el desnivell existent d’una manera còmoda i aprofitant la gravetat. Aquest enginyós entramat miner també ja l’hem vist en altres zones extractives de Catalunya, com ara al Berguedà.
El tram Toralles-Sant Joan va estar en funcionament, fins al tancament de les mines ocorregut el 1967. Des de Sant Joan fins a Ripoll, la línia de la RENFE encara va seguir en funcionament fins el 1980, data final del tancament de la deficitària línia i definitiu traspàs al servei de transport per carretera entre les dues poblacions.
L’edifici estava en molt mal estat; la rehabilitació de l’any 2008 per part d’un taller ocupacional guiat per l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, ha estat bona, la coberta totalment renovada, així com part de les dependències. Bona part de les finestres estan tapiades per evitar actes vandàlics i la porta tancada amb pany. Si s’observen bé les restes del voltant, encara hi ha estris, casetes, dipòsits i maquinàries abandonades dels antics carregadors així com l’antiga graonada de pedra que portava a la via.
Accés: Seguir la carretera d’Ogassa un parell de quilòmetres. El baixador és tot just al costat de la popular via verda i abans de creuar la riera de Malatosca.
Als inicis de la calçada romana dita del Capsacosta, a les afores de la població de Sant Pau de Segúries, hi ha uns pontets a mà dreta i sobre el torrent del Caganell que poden passar per alt a l’excursionista.
Quan els rètols indicatius i els senyals de la xarxa Itinerànnia només indiquen el traçat de l’antic camí romà, poc visible encara l’empedrat en aquest tram entre Can Catiu i la font de l’Arç, dos petits ponts en pocs metres distància un de l’altre, salven de forma monumental el torrent, en principi de poca aigua i poc eixamplament i porten o portaven, a les pagesies o prats de dall situats a l’altra banda del curs fluvial. Els dos tenen dos arcs o ulls però el segon pontet presenta una arcada força soterrada.
Sorprèn una mica aquestes dignes construccions de pedra, en un torrent tan petit i minso. Tenen alguna relació amb la calçada romana? Per què aquestes petites obres civils per salvar una clotada de tan poca importància?
Accés: Cal situar-se a l’antiga parròquia de Sant Pau Vell de Sant Pau de Segúries. Des d’allà, cal seguir el camí romà del Capsacosta, força conegut últimament i ben indicat. Després de travessar l’antiga carretera d’Olot, el camí continua asfaltat fins Can Barramba. El primer és just enfront, després d’acabar-se l’asfalt i el segon a pocs metres de distància via romana amunt. Uns quinze minuts de camí. Pot continuar-se la sortida fins a la ben apariada font de l’Arç, situada al recer dels últims metres de desnivell per sota del Cap Sacosta.
Un cop finalitzat el termini de presentació de respostes al misteri plantejat, ja tenim guanyadora del 17è concurs del Blog dels Indrets Oblidats. 13 amics i amigues han encertat correctament la fotografia. 13 de 13! mai havia passat un percentatge tan alt d’encert entre les respostes. Els que ho sabíeu, ho teniu ben clar!
Resposta: El santuari de la Mare de Déu de la Cau, a Llaés, municipi de Ripoll. Monument força lleig, a l’extrem occidental de la serra de Milany, que un cop es coneix o bé s’ha sentit a parlar d’ell, no s’oblida facilment. Les pistes donades han ajudat a alguns participants a seguir les pistes pel google… molt ben fet!
Finalment, la guanyadora, escollida a l’atzar mitjançant la plataforma aleatòria “Aleatorius” ha estat el núm. 11 corresponent a la Gemma Sender!.
Felicitats Gemma, acabes de guanyar l’últim exemplar de la col·lecció “Territori i paisatge” corresponent al bonic poblet de Castellcir al Moianès, dedicat i enviat al teu domicili.
Així doncs Gemma ja, pots enviar l’adreça postal on vols que t’enviem el llibre a l’administrador del blog! Felicitats!
Entre la central hidroelèctrica de Rialb, ben bé al costat del pont del Cremallera de Núria i la central de Recolons (situada al damunt de l’antiga fàbrica i Colònia industrial de Recolons), hi ha el canal de distribució d’aigua anomenat del Carbur.
Aquest canal d’uns 3,7 km de recorregut, que transcorre paral·lel a la carretera entre Ribes de Freser i Queralbs en un bon tram, encara és ben actiu i de fàcil observació en molts punts.
El canal del Carbur quan travessa la carretera d’accés al veïnat de Batet
El canal del Carbur quan travessa la carretera d’accés al veïnat de Batet
Després del seu inici, tot seguit després de la resclosa, ja rep les aigües provinents de la central de Rialb. Tot i que en algun tram és soterrat, és curiós de veure l’aigua que ha recollit del riu Freser, com avança juganera, fresca i ràpida, per a proveir energia cap a la propera central del Carbur (o de Recolons) situada uns 50 metres per sobre de l’antiga fàbrica i comunicada per una conducció forçada.
La fàbrica va ser fundada al 1870 pels germans Esteve i Tomàs Recolons, en una data propera a la creació de les altres centrals de la vall de Ribes i el canal del Carbur. La colònia tèxtil va ser creada uns anys més tard i va estar en funcionament fins als anys vuitanta del segle passat. També s’hi va construir un destacat xalet modernista, punt de residència dels empresaris tèxtils de la vall. Es diu que en la època de major esplendor de la colònia hi havien treballat un miler de treballadors, la qual cosa ens permet de donar una idea del que va representar la colònia per la gent de la vall de Ribes. Moltes de les antigues dependències estan tancades, en estat progressiu d’abandonament i deixadesa en algun punt.
La fàbrica Recolons © Consorci del Ter
Dins d’un dels edificis de la colònia, la central de Filats (avui Maxplàstic) aquesta empresa es proveeix de la turbina procedent de la canonada forçada de la central del Carbur. En certa manera bona part de l’activitat econòmica d’aquestes contrades, podríem dir, que encara és ben viu.
Les aigües del Freser al seu pas a vegades també estan una mica tèrboles i caldria netejar l’entorn, però tot i així, el conjunt d’estil modernista ple d’instal·lacions i punts de distribució i emmagatzematge hidroelèctrics, és força interessant de contemplar i només està a les afores de Ribes de Freser en direcció a Queralbs.
L’empresa amb seu a Barcelona Hidrodata és la propietària actual de totes aquestes infraestructures al voltant del riu Freser ben interessants i que a vegades ens poden passar per alt.
INDRETS OBLIDATS 