La teuleria del Coll de Poses

Entre Sant Feliu de Codines i Castellterçol, al terme municipal de Sant Quirze Safaja i uns metres després del Coll de Poses, a 705 m d’altitud i a tocar de l’eixamplada i millorada carretera, hi ha les destacades restes del que fou l’anomenada teuleria del Coll de Poses.

Escampades entre la carretera i el torrent de la Font del Boix, hi ha importants habitacles, cambres, sostres esfondrats, dipòsits, transformadors elèctrics, forns, restes de maquinària, la bonica i altiva xemeneia… tristes despulles de la que en el seu temps va ser una de les més reconegudes rajoleries del Moianès i potser, la única indústria del municipi de Sant Quirze Safaja.

Teuleria Coll de PosesNormalment molt dels habitacles estan enreixats per evitar que algú prengui mal però es poden fer bones fotografies des de la mateixa carretera. Una opció molt interessant i sense cap esforç físic que cal saber per si es passa per aquestes contrades i que, anant a tota velocitat amb el vehicle o de nit, ens pot ben bé passar per alt.

Teuleria Coll de Poses (3)Accés: Cal aturar-se de la carretera C-59 a la benzinera que hi ha a prop del Coll de Poses (km 26,9). Des d’allà, creuar-la amb compte i la teuleria és just enfront.

El refugi forestal Solà i Cortal

A menys de deu minuts de la curiosa Tosca del Pinetar, emplaçat enmig d’un ufanós pla herbat entre els pins a prop del Torrent de la Masica a 1.000 m d’altitud, hi ha l’antic refugi forestal de Solà i Cortal.

Després de la popularització de l’itinerari senyalitzat del Torrent de la Masica, que visita els nombrosos gorgs d’aquest torrent, molta gent hi passa a peu a prop del refugi però, pocs s’hi acosten perquè cal agafar expressament un camí de ferradura que es desprèn de la pista principal.

Refugi Solà i Cortal

Sembla ser que la construcció data de començament dels anys vuitanta i va ser realitzada pels serveis forestals de l’època. La seva estructura de planta octagonal amb curiosa coberta a quatre vessants, és el més original del refugi. Envoltat de vegetació, el seu estat és acceptable, la teulada està en bon estat i el seu interior força utilitzable, principalment des de l’any 2008 en què el grup CIAN de la parròquia de Sant Josep de Girona, va tenir una menció especial al premi 23è premi Jaume Ciurana en la modalitat “Millora de l’entorn natural” per la rehabilitació del refugi. L’interior és una d’una sola cambra, amb xemeneia, taula i bancs; normalment se’n fa un bon ús, és obert i utilitzable per tothom.

Refugi Solà i Cortal  (2)

Per la proximitat del poble de Vallfogona de Ripollès, i encara més l’aparcament de cotxes de la Tosca del Pinetar, no s’acostuma a fer nit en el refugi, tret d’alguns grups d’escoltes o joves.

Font de la ToscaAccés: Des de Vallfogona de Ripollès, cal agafar la pista forestal asfaltada que passa per la zona esportiva, travessa la riera de Vallfogona i puja fins l’aparcament final de la Tosca del Pinetar. Després de fruir d’aquesta curiosa formació rocosa per on cauen els degotalls de la font per la corcada roca, cal continuar per la pista 1 km més i agafar la desviació de la dreta fins al refugi; 35 minuts a peu des del poble d’agradable passejada.

Des del sender que puja a la font de la Tosca, un altre es desvia fins a la Teuleria del Pinetar de l’Obra en deu minuts de camí i de visita molt aconsellable. Es tracta d’un antic forn de teules i maons, ben recuperat i arranjat -amb teulada i tot per protegir-lo de la pluja-, on s’explica tot el procés de cocció amb panells informatius i tota mena de detalls. Certament ja no és un indret oblidat però, és una construcció de pedra seca absolutament interessant i bonica.

Teuleria del Pinetar de l'obra

Teuleria del Pinetar de l’obra

També cal afegir, que una altra ruta senyalitzada abans d’arribar a la Tosca del Pinetar porta al forn de calç de la Llastanosa, també força recuperat i condicionat. Per tant, com veieu, les possiblitats de visita arqueològica pel voltant són nombroses i interessants.

La teuleria del Pla del Bassau

A pocs metres de la concorreguda pista forestal que des de Collformic travessa tot el Pla de la Calma fins a prop del Tagamanent, hi ha entre els anomenats Pla del Bassau i Pla de l’Estany, un petit collet que duu el nom de Collet de la Teuleria. A uns cent metres a llevant d’aquest collet, entre l’alzinar amb bruc, hi ha les restes d’una antiga teuleria que deuria abastir de teules i materials cuits les diferents masies de l’entorn.

Teuleria Pla del Bassau (2)

Em va costar força trobar les restes, i costa de creure trobar llocs així d’isolats amb tanta gent que transita per la pista amunt i avall i no les visiti pel seu desconeixement i manca total d’indicacions. Si ja vàrem dir a l’entrada del Cafè del Pla de la Calma que no tothom sabia que eren aquelles restes, aquí encara és pitjor perquè estan molt més allunyades de la pista forestal, no són visibles directament i les restes són petites i ocultes entre el bosc. La part del forn que es pot apreciar perfectament amb un ferro que aguanta les pedres de la construcció, és la part més destacada de la teuleria. A la paret de l’altre extrem, algú ha fet foc recentment aprofitant el mur com a paravent. Les demés restes només són blocs de pedra despresos i escampats per la muntanya sense aparent connexió entre ells, totalment esmicolats. Sembla ser que podria haver restes d’una altra construcció, en el sot del Bassau en direcció a la Vall de la Castanya i visibles des del Pla del Llamp però, jo no vaig saber baixar per veure-les.

Teuleria Pla del Bassau

Accés: Seguir l’accés des de Collformic que vàrem indicar per visitar el Cafè del Pla de la Calma. Quan s’arriba al petit collet de la Teuleria (1.160 m) un cartell un xic enlairat a mà esquerra que indica “àrea privada de caça” i una pilona a mà dreta del GR, us serviran com a pista. Pugeu el terraplè a mà esquerra i continueu uns cent metres entre terreny desforestat en direcció a unes properes alzines, sempre en línia recta. Allà caldrà veure les restes, en un petit clot a mà esquerra entre el bosc. Uns 45 minuts a peu des de Collformic.

El conjunt troglodític del Sunyer de Baix

Un cop analitzats la majoria de paratges inèdits i d’interès arqueològic d’Osona, no hi ha cap mena de dubte que el conjunt de balmes i construccions conegudes amb el nom del Sunyer de Baix, situades ben a prop de la Balma de les Piques al municipi de Tavertet, són les més rellevants i d’interès més remarcable d’Osona i capdavanteres a Catalunya.

Aquestes construccions encastades sota la roca, d’accés inhòspit, dur i feréstec, ben a prop unes d’altres, fan pensar en l’excursionista amb interès d’arqueòleg, la dura vida dels homes de pagès d’abans. En cap altre indret en tans pocs metres de distància es poden veure els següents elements i edificis arquitectònics: la cabanya del Sunyer, la balma obrada del sunyer Vell, l’antiga teuleria, la masia del Sunyer de Baix i finalment la balma del Sunyer de Baix, punt principal d’interès de tot el recorregut, tot resseguint un antic corriol que voreja tota la roca corcada de llevant a ponent cercant els millors passos sobre la timba.

A caire de resum, intentaré explicar els principals al·licients de cada element arquitectònic i que no cal passar per alt, ordenats de llevant a ponent:

La cabanya del Sunyer. Es la situada més a llevant a frec de cingle. S’hi arriba per una emboscada lleixa des d’uns metres abans d’arribar a la masia del Sunyer de Baix. Està deshabitada des d’abans de la Guerra Civil, per tant porta enrunant-se des dels anys trenta del segle passat. Queden restes molt importants de parets dins del bosc d’alzines i el fet més destacat és el menjador, on s’identifiquen perfectament on anaven els armaris encastats, piques i el forn de pa a la paret de més a ponent. Una investigació d’allò més interessant i que cal endinsar-se per veure-ho perquè, des de la lleixa principal, no és veu tota la construcció dins de l’alzinar amb boix.

Detall de la pica de la Cabanya del Sunyer

Detall de la pica de la Cabanya del Sunyer

El Sunyer Vell. Queden resten ben visibles de diverses parets amb finestres sota la roca. Es creu que deuria ser l’originaria de la gran masia del Sunyer de Baix.

Restes de parets del Sunyer Vell

Restes de parets del Sunyer Vell

La Teuleria del Sunyer. Situada darrera del Sunyer Vell. Ben visible el forn per coure recolzat sota una resistent construcció. Segons Quirze Parés, aquesta teuleria deuria fornir els materials per a tots els Sunyers del voltant; una teoria perfectament vàlida.

La font de l’Esllavissada. Ara abandonada i sense aigua, és la font de cisterna situada enfront de la teuleria i més a ponent. Segurament tothom deuria agafar aigua d’aquest punt.

El Sunyer de Baix. Sota d’una gran roca balmada, sorprèn les dimensions d’aquesta colossal masia situada en un paratge tan dur i salvatge enmig d’una profunda canal. Obra del segle XVIII, es va abandonar entre els anys 1940 i 1945. Bonica llinda amb una creu amb un escut i una creu sobre uns graons; als baixos es veu un gran corral amb un arc mig tapat i alguna finestra encara amb barrots de ferro en els pisos. No es recomana visitar-la per dins perquè els terres de fusta estan destruïts, les bigues de fusta trencades i pot esfondrar-se tot en qualsevol moment. Potser caldrà veure-ho tot des de la porta d’accés, el punt més segur de tota la masia. La teulada encara s’aguanta en algun punt però, la destrucció total és imminent. Per veure la masia a vista d’ocell, cal seguir el corriol empedrat amb graons des de la masia en direcció al Sunyer de Dalt per contemplar una masia encastada en una canal selvàtica.

Portalada d'accés al gran casal del Sunyer de Baix

Portalada d’accés al gran casal del Sunyer de Baix

Interior de les estances enrunades del Sunyer de Baix

Interior de les estances enrunades del Sunyer de Baix

Balma del Sunyer de Baix. Resseguint el perímetre de la masia del sunyer de Baix per sota la balma, on hi ha alguna altra edificació annexa, es pot arribar per un corriol fins a la propera balma del Sunyer de Baix, el punt més interessant de tot el conjunt. Són les més rellevants del Collsacabra i les que presenten restes en més alta proporció. A la porta principal d’accés, cal fer notòria la sedimentació i la presència de restes orgàniques d’animals perquè està sepultada fins la meitat. Al seu costat, una important font amb abeurador, era el punt d’aigua d’aquesta balma obrada troglodítica. Es poden veure les divisions internes, restes de finestres i la horitzontalitat de la pedra amb petites formacions d’estalactites. Suposo que aquí habitaven els primers pagesos del Sunyer de Baix. Una visita preciosa a un paratge inèdit i únic, sense indicacions i allunyat del turisme.

Diverses parets de la balma del Sunyer de Baix

Diverses parets de la balma del Sunyer de Baix

Detall de la curiosa porta d'entrada a la Balma del Sunyer amb el terra pujat per culpa dels sediments

Detall de la curiosa porta d’entrada a la Balma del Sunyer amb el terra pujat per culpa dels sediments

Accés: El millor punt per fer la visita al conjunt és des de la masia de la Casanova, passat el punt quilomètric 11 de la carretera de l’Esquirol a Tavertet, allà hi ha una mica d’espai per aparcar el cotxe. Al costat d’una pilona, travesseu una tanca i comenceu a pujar per sota d’uns pals elèctrics; cal seguir els senyals grocs fins al Sunyer de Baix. Més amunt el corriol, més empedrat -denota el seu passat antic i important- comença pujar amb giragonses. Cruïlla, normalment fitada. Per la dreta es desprèn un petit corriolet no senyalitzat sobre una paret reforçada -és bona pista per veure l’inici d’aquest sender-. En uns metres per aquest sender s’arriba a la Cabanya del Sunyer. De nou al camí principal, en uns metres més s’arriba al conjunt principal; d’est a oest, el Sunyer Vell, la teuleria i la gran masia del Sunyer de Baix. Per continuar cap a la balma del Sunyer de Baix, deixeu el camí empedrat que continua amb una bonica graonada cap el sunyer de Dalt -per on continuen el senyals grocs- i vorejant la masia sota el cingle, un petit corriol no senyalitzat us porta entre l’alzinar i per una zona balmada en menys de deu minuts a la Balma del Sunyer. Un recorregut per a ja iniciats però que, en principi tothom podria seguir sense massa problemes d’orientació. Els que segueixen la ruta en groc des de Tavertet, que divulga part del patrimoni muntanyenc del terme, la majoria passa per alt la presència de la gran balma, només per un motiu: la manca d’indicació des de la masia a la balma. Heu tardat uns 45 minuts a peu des de la Casanova fins a la balma del Sunyer.