El Molí del Blanquer

Vaig interessar-me pel molí del Blanquer quan passava per la carretera de Prats de Lluçanès a Sant Feliu Sasserra i vaig veure, al fons de la vall i ben enclotat, les ruïnes d’un destacat edifici que resultava ben vistós i original. Un cop comprovat, la construcció en qüestió era el Molí del Blanquer i el camí per accedir-hi era ben a prop d’on jo em trobava. A més, la visita a l’indret tenia l’interès afegit que era un dels dos únics antics molins al recer de l’anomenada riera (o riu) Bassí. L’altre molí és situat més a la capçalera (Molí de Galobardes) ben a prop d’un bonic gorg però, ha estat restaurat recentment i no ofereix l’atractiu arqueològic dels molins d’aquest blog. Per tant, la visita havia de ser forçosament al Molí del Blanquer.

Molí del Blanquer (2)

L’anomenat riu Bassí, és un altre dels destacats afluents de la riera Gavarresa a l’igual que ho és la riera de Lluçanès. Com ja vam veure amb el molí del Graell, aquests molins són emplaçats en una posició de la riera a una conca molt alta que no ha tingut la capacitat d’absorció d’altres petits torrentets, per tant la seva situació, pel que fa a la provisió d’aigua era una mica arriscada.

Molí del Blanquer

El molí era dependent de la gran pagesia del Blanquer, situada una mica per sobre de la carretera de Sant Feliu Sasserra (a prop del km 67,5) on hi ha emplaçat també un interessant aljub o tina d’aglans. A primer cop d’ull, el molí és bastant diferent als altres molins fariners que estem acostumats. La seva situació és menys engorjada, més planera; l’edifici i la seva disposició interior sembla més aviat una masia i a més costa d’apreciar els diferents elements típics d’un molí. Al davant de la façana principal, el camí passa per un petit pontet -quasi imperceptible- per damunt d’un petit torrent que sortia del carcabà del molí i anava al Riu Bassí. Tot és tapat per bardisses i pràcticament no es pot veure res d’aquests petits detalls que converteixen l’aparent masia en un molí. Segons un inventari de la Generalitat del 1998, es conservava part de la maquinària del molí (les dues moles) però actualment ja no en queda res.

Molí del Blanquer (3)

Accés: Cal deixar el cotxe a la gran esplanada que hi ha abans del pont sobre el riu Bassí provenint de Prats de Lluçanès en direcció Sant Feliu Sasserra per la B-431. Hi ha el rètol a la carretera “Riera de Bassí“. Ja a peu, travesseu el pont de la carretera i tot seguit comença un bon camí de ferradura a mà esquerra que baixa suaument cap el riu. Fa una marcada corba i continua baixant per un bonic camí -ara cap el sud- més atapeït de vegetació, molt bonic entre vegetació de ribera i vora el riu Bassí. Quan travesseu el riu a gual -sense problemes- tot just teniu enfront les restes de l’antic molí, en un pla ple d’herba i amb bones vistes panoràmiques. Uns quinze minuts d’agradable i solitària passejada.

La tina de la Roca d’en Bosc

A la zona del Lluçanès, normalment als dipòsits o cisternes tallats a la roca per arreplegar aigua de la pluja se li diuen “Tines” quan veritablement serien “Aljubs“. Aquests aljubs servien per remullar els aglans -menjar fonamental dels porcs- i mitjançant aquests recipients naturals els tenien ben estovats durant tot l’any. En una terra on el roure té una presència molt notòria, el seu aglà era fonamental per l’alimentació dels animals.

Tina de la Roca d'en Bosc (3)

De totes les tines d’aquesta important subzona, he dedicat aquest article a la Tina de la Roca d’en Bosc perquè m’ha semblat que és la més vistosa, original i la més antiga (1601). D’altres del Lluçanès o bé han estat arranjades, com ara la Tina d’en Reixach, deixada com nova després d’una profunda restauració o no són tan espectaculars com la Tina de Colldeplana o la Tina del Camp de l’Esquerda.

Datada l'any 1601

Datada l’any 1601

Tancada per una reixa de ferro, normalment la tina és plena d’aigua. Una pedra indica l’esfereïdora antiguitat de 1601, tot i que podia haver estat creada uns anys més tard. Si s’observa la roca, hi ha uns profunds reguerots excavats per tal de portar l’aigua de la pluja aprofitant el relleu cap a la tina… tot un sistema realment curiós de captació d’aigua ben interessant.

Reguerots excavats a la roca

Reguerots excavats a la roca

Accés: Des del km 11,1 de la carretera BV-4341 de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Lluçà, surt una pista forestal -en força bon estat- indicada al mas de la Roca d’en Bosc. Uns metres després deixeu a mà esquerra l’accés al Molí de Puig-oriol, visitable en visites concertades. Després d’uns 2 km de recorregut arribeu al mas de la Roca d’en Bosc -turisme rural anomenat Cal Masover Xic-. Podeu deixar al cotxe a l’aparcament o continuar per la pista forestal. La tina és allà a mà dreta, 200 m més amunt, solitària i en posició alterosa al davant del mas. Quins indrets oblidats podeu arribar en cotxe fins al davant?

El patrimoni arquitectònic de la vinya al Torrent del Flequer

A la vall del Torrent del Flequer al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort a la comarca del Bages, hi ha importants restes d’arquitectura popular referent al món de la vinya. Impressionants tines, barraques de vinya i dipòsits per elaborar fungicides fan d’aquesta vall del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, única a Catalunya.

Tines del Bleda (2012)

Dipòsit de vinya torrent del Flequer (2012)

De fet tot aquest conjunt arquitectònic, està parcialment restaurat per la Diputació, de tal manera que no podem dir que l’abandonament sigui total. Les tines del Bleda, les tines del Tosques, el dipòsit, les tines de l’Escudelleta i diverses barraques de vinya fan d’aquesta vall una de les més importants i riques de Catalunya en patrimoni rural.

Costa de creure que aquesta vall fos tan important per a la vinya al segle XIX quan actualment no hi ha ni rastre de vinyes i on el bosc ha tapat tot en molts punts. Tots aquests elements constructius ajudaven a treballar més còmodament els pagesos i permetien que la collita fós ràpidament emmagatzemada i distribuïda. Cal destacar per la seva importància les Tines de l’Escudelleta, on hi ha un conjunt de fins a dotze tines amb restes d’una premsa fixa i el curiós dipòsit de vinya a mig camí de les Tines del Tosques i les de l’Escudelleta. En aquest dipòsit s’elaborava el famós Brou Bordelès, barreja de sulfat de coure, calç i aigua que servia per desinfectar els ceps contra el Míldiu.

Accés: La Diputació de Barcelona ha elaborat un interessant itinerari senyalitzat per visitar tot aquest patrimoni. L’itinerari surt del punt quilomètric 4,2 de la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort. El recorregut està senyalitzat amb fites del sender local SL C-52 i és de tipus circular a banda i banda del torrent del Flequer. Tot el recorregut és pot fer en unes 2 hores 30 minuts de recorregut.