La torrota de l’Obac

Des de que vaig llegir i veure en portada ja fa molts anys la torrota de l’Obac en el llibre d’Antoni Ferrando i Roig titulat “El parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac” i el subtitulava “història i arqueologia vistes per un excursionista“, sempre havia tingut ganes d’anar-hi però, per un motiu o altre, hi passava ben a prop però mai m’atansava.

Torrota de l'Obac1

No fa gaires dies que vaig trencar aquesta contradicció i vaig anar-hi des de la casa nova de l’Obac, lloc molt concorregut per ciclistes, excursionistes i turistes. Situada altivament a la part més alta de la Serra Llarga -petit serrat que es desprèn de la serra del Pou- en una estratègica posició a 800 m d’altitud, el panorama de muntanyes que es contempla des del monument, és de digne contemplança. De la construcció, també coneguda com la torre dels Moros, només en queden actualment quatre parets exteriors del que se suposa que tenia dos plantes, porta i escala interior, tot en una superfície reduïda de tres metres per quatre i una alçada d’uns cinc metres.

© Antoni Ferrando, El Pot cooperativa, Sabadell 1983

© Antoni Ferrando, El Pot cooperativa, Sabadell 1983

L’esquerda profundament establerta a la paret de migdia i que a principis dels anys vuitanta posava en perill tota la resta de construcció (veure portada del llibre d’Antoni Ferrando), ha estat rehabilitada i completat idealment l’arc de mig punt del finestral tant típic del romànic i que només en conservava una petita part. També s’ha protegit l’accés al seu interior amb una reixa.

Originària segurament del segle X, la torre tenia funció de vigilància i transmissió de senyals òptics, ja que és situada a prop de la frontera entre els territoris comtals i Al-Andalus.

Hauria d’haver fet aquest servei de comunicació visual en plenes guerres carlines per la seva posició i equipament ja fet, però no he pogut comprovar aquesta dada en cap de les línies conegudes de la xarxa catalana de telegrafia ni civil ni militar.

Detall del finestral reconstruït i l'esquerda rehabilitada

Detall del finestral reconstruït i l’esquerda rehabilitada

Per a completar l’article, direm que la torre està vinculada en una cèlebre llegenda en el que diu que s’hi guarda un tresor amagat… El tresor segur que no el trobarem però la visita a la torre i el seu esplèndid panorama és una de les fites obligades i en certa manera oblidades de la serra de l’Obac… molts hi passen a prop però pocs s’hi acosten!

Accés: Cal situar-se a la casa nova de l’Obac (Carretera de Terrassa a Rellinars B-122, km 9,8 ) on hi ha un bon aparcament, oficina de turisme del Parc i el restaurant la Pastora. Un cop aparcats, cal seguir una bon camí de ferradura força concorregut i senyalitzat amb els colors vermell i verd de la marxa Matagalls-Montserrat en direcció al coll de Queixal. Un cop al coll hi ha una encertada indicació a la Torrota que ja s’albira al damunt nostre força alta i desafiant. Un bon corriol, primer per la carena i després per dins el bosc, hi puja en deu minuts de pujada sobtada. En total, uns cinquanta minuts a peu des de l’aparcament.

Anuncis

El búnquer i el niu de metralladora de la Torre Salvans

Per molt estrany i curiós que sembli, Matadepera, una bonica població del Vallès Occidental en ple massís de Sant Llorenç de Munt i serra de l’Obac, va ser per uns mesos durant la guerra civil espanyola, en certa manera, capital d’Espanya.

En plena contesa i ja amb l’avançament de les tropes nacionals i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà va buscar amb presses una casa on poder refugiar al President Manuel Azaña i els membres del govern. El novembre de 1937 tècnics ministerials van inspeccionar la Casa Salvans (propietat de l’empresari afusellat a l’Alzina del Sal·lari al km 11 de la carretera de Mura) on van trobar les característiques òptimes del que cercaven: grandària, confort, aïllament vers la plana del Vallès, a prop de grans ciutats però alhora ben protegit… però amb la condició de què s’havia de fer a més a més un gran búnquer blindat subterrani al fons de la casa i un altre de petit per emmagatzemar material juntament amb un niu de metralladora de protecció al peu de la Roca del Corb.

Esplèndid edifici modernista de la Torre Salvans

Esplèndid edifici modernista de la Torre Salvans

Des d’octubre de 1937, el govern de la República estava instal·lat ja a Barcelona. A principis de l’any 1938 es traslladà el president, la seva família i membres del ministeri a la Torre Salvans. Després de prop d’un any del president a la casa, el 21 de gener de 1939 va ser l’últim dia d’Azaña a Matadepera, just 5 dies abans de què les tropes franquistes entressin a Terrassa. Ell i el seu govern marxarien cap a la Vajol a l’Alt Empordà, on estaria uns dies abans de creuar definitivament la línia fronterera amb França.

El búnquer de la Roca del Corb està en bon estat, hi ha alguna resta d’altres edificacions esmicolades al voltant, però el més sorprenent de tot, son els ferros ben visibles, on anaven encastats, el niu de metralladora per cobrir tot el camp visual de tota la vall i la torre Salvans. Paratge ben curiós, original, oblidat i gens indicat a la rodalia de Matadepera. Fins a la última edició del mapa de l’Editorial Alpina, no havia aparegut aquest sorprenent topònim a sota de la Roca del Corb i per tant pocs excursionistes ho sabien. Ara ja són més els que encuriosits, volen anar a veure aquest sorprenent paratge però que no ho tindran fàcil per trobar-lo.

Petit búnquer sota la Roca del Corb

Petit búnquer sota la Roca del Corb

Interior del búnquer en perfecte estat

Interior del búnquer en perfecte estat

 

L'original i vistós niu de metralladora

L’original i vistós niu de metralladora

Accés: Cal deixar el cotxe a l’aparcament de la masia de la Barata al punt km 9 de la carretera de Terrassa a Talamanca i Mura en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. Cal retrocedir uns metres per la carretera i agafar la pista asfaltada d’accés a la Barata -vigileu els gossos ja que és un pas privat- i la Torre Salvans. Uns metres abans de la torre, vora un dipòsit d’aigua a mà dreta, un corriol remunta les esmicolades terrasses que envolten la casa i comença a pujar cap a la Roca del Corb. No hi ha cap senyal i tot és molt perdedor, confós i difícil de descriure. Més amunt, sorprenentment el camí entra dins del bosc i el corriol es fa més visible -alguna fita- i permet arribar fins al capdamunt de la costa, punt on hi ha el búnquer i el niu de metralladora. De ben segur que no ho trobeu a la primera (jo tampoc ho vaig fer!). El mapa de l’Editorial Alpina és imprescindible, entendre’l i comprendre’l bé per trobar aquesta troballa original de la rodalia de Terrassa. Uns 45 minuts en principi però que poden arribar a ser molts més…

El búnquer i la Mola al fons

El búnquer i la Mola al fons

Resultat 14è concurs – Quin indret és aquest?

Un cop finalitzat el termini de presentació de respostes, ja tenim el resultat del 14è concurs, donem la solució al misteri plantejat i comuniquem el guanyador. Aquest cop l’han encertat tots els 23 participants, no ha errat la resposta ningú!.

14concursLa pregunta realitzada era referent a una balma del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, on segons una antiga llegenda, hi havia una petit taller de moneda falsa en un recondit paratge de la muntanya. El camí del monestir que hi passava ben a prop, és el concorregut sender que des del Coll d’Estenalles mena fins al mític monestir de Sant Llorenç del Munt, punt de trobada i referent, de nombrosos excursionistes catalans.

La balma en qüestió era els Òbits, al municipi de Matadepera (Vallès Occidental); una part de la qual també és coneguda com el Cau de la moneda. Les dues respostes han estat donades per vàlides.

Mitjançant la plataforma on line aleatorius.com s’ha assignat un número a cada participant i aleatòriament s’ha seleccionat al guanyador:

Número 12: Xavi Novell

Resultat 14e concurs

Doncs Xavi Novell, un actiu col·laborador en aquest blog, ja es pot posar en contacte amb el responsable del blog, dient-li la seva adreça on vol que se li enviï el llibre signat “Paseos y escapadas irrepetibles por Catalunya“.

Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per conèixer el nostre país tot jugant.

La Balma de l’Andaló

Situada ben a prop de la petita població de Rellinars i al costat del límit occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la balma de l’Andaló últimament ha rebut un nombre de visites més abundant després de la senyalització per part de la Diputació de Barcelona del sender local SL-C 55. Aquest sender recorre bona part dels atractius naturals i arqueològics del voltant de la riera de Rellinars: balmes, barraques, ombrívols boscos, abundants fonts, camps conreats i la riera plena de gorgs. Atractius de tota mena, que tot i així, molta gent passa per alt la Balma i no se n’adona de la seva presència tot fent camí, ja sigui a peu o en cotxe, cap a les populars i abundants fonts de Rellinars.

Balma de l'Andaló

Situada just al revolt d’un petit torrent sec (el torrent del Vetllador) la pista per cotxes que accedeix a les fonts de Rellinars passa tot just per sobre, uns metres pel damunt del sostre de la balma. Com a curiositat, part de la pedra del llit del torrent s’ha fos i ajuntat amb la paret obrada de la balma en diversos punts.

Balma de l'Andaló (5)

Sembla ser que va ser el pagès anomenat Andaló que hi ha originat el nom de la contrada. A diferència d’altres balmes obrades, aquesta sembla ser que mai havia estat utilitzada com a habitatge habitual, més aviat com a magatzem i com a refugi. Durant la guerra civil (1939) hi ha la certesa que va servir d’aixopluc a gent del poble per evitar que els nacionals els trobessin quan van arribar a la població. La seva grandària és certament suficient per allotjar a nombroses persones en cas de necessitat, però el sostre en algun punt és baix i no permet estar dempeus dins de bona part de la balma.

Balma de l'Andaló (3)

Accés: L’accés més freqüent és des de l’església de Sant Pere i Sant Fermí, situades a les afores de Rellinars. S’hi arriba des del centre de Rellinars (darrere l’Ajuntament) seguint una pista forestal asfaltada que baixa en direcció a la Fàbrica i travessa la riera. Un cop a l’església retrocediu uns metres cap a la riera i trobeu els primers senyals i fites dels sender SL-C 55. Després d’una pujada, aviat la pista forestal es convertirà en un bonic corriol entre el bosc i enlairat bastant sobre la riera de Rellinars. Passeu un bonic pontet sobre un petit torrent i ràpidament arribeu a uns camps, on una cruïlla indicada a l’esquerra porta fins a la propera Balma. Uns vint minuts de bonica passejada des de l’església de Sant Pere i Sant Fermí.

Val la pena continuar deu minuts més per aquest bonic corriol, que voreja una vistosa sèquia i arriba a les fonts de Rellinars, abundants brolladors i una zona de pícnic habilitada vora la Riera. Si s’ensopega la visita després d’un període de pluges, la quantitat d’aigua de les surgències sorprèn positivament al visitant. Un paratge bonic de debò i refrescant, ara que ve l’estiu!.

Les fonts de Rellinars

Les fonts de Rellinars