Concurs nou llibre per la Diada 2016

Amb la propera i imminent aparició d’un nou llibre dedicat a la comarca d’Osona de l’autor del Blog dels Indrets Oblidats, en aquesta ocasió dins de la col·lecció Azimut Comarcal Sèrie a peu de Cossetània Edicions, regalem un nou exemplar dedicat pels amics i amigues del Blog al Facebook!

T’animes a participar? Saps la resposta del misteri plantejat? La pots investigar? Termini fins el dia 11 de setembre a les 15 hores. A jugar i sort!

 

concurs diada 2016

Les dues creus de Lluçà

Ben a prop del nucli històric de Lluçà, format pel monestir de Santa Maria i el restaurant la Primitiva, a uns 500 m una de l’altra, hi ha dos petites creu-pedró ben boniques i de sobri aspecte. Són les anomenades la Creu de la Casanova de Lluçà i la Creu del Pedró.

Creu del Pedró1

La Creu del Pedró a mitja pujada del castell de Lluçà

Les dues, ben treballades i forjades amb ferro, són de similar aspecte i origen incert i a l’estil d’un pedró no de caire senyorial com les Creu de Terme. No hi ha cap grafia impresa que ens aporti cap pista possible del seu any aproximat de creació.

La Creu del Pedró és situada al nord del nucli històric del monestir de Santa Maria; s’hi accedeix travessant la carretera des de l’aparcament i pujant pel corriol del GR-1 en direcció al castell de Lluçà.

Creu del Pedró21

Baixant del castell de Lluçà, la Creu del Pedró és a mà esquerra

La Creu de la Casanova de Lluçà, és a uns 200 metres carretera avall del nucli històric, apartada un xic davant de la casa que agafa el nom i punt de partida de la ruta bonica ruta senyalitzada al Pantà de Garet.

Creu de la Casanova1

La Creu de la Casanova de Lluçà

Completant la jornada amb la visita al monestir de Santa Maria de Lluçà, obra mestre del romànic català amb el seu esplèndid claustre de 22 columnes amb capitells ornats i la pujada al turó on reposen les restes del castell i església circular de Sant Vicenç seguint parcialment el GR-1 i després per una indicació indicada, en uns 30 minuts d’ascensió, completarien una jornada històric-turística per unes contrades que, incomprensiblement, són encara ben tranquil·les inclús al bell mig del mes d’agost.

Castell de Lluçà1

Restes principals del castell de Lluçà. Al fons, l’església circular de Sant Vicenç

L’avioneta estavellada a Fontdecorts

No sabia amb certesa si volia fer aquesta entrada, ben diferent a les altres del blog; després de meditar-ho, finalment he decidit fer-ho.

avioneta1

El 28 de maig de 2000, el ciutadà britànic John William R.I. de 71 anys moria en un accident d’aviació després d’estavellar-se la seva avioneta als contraforts orientals de la serra de Montseny, a prop de la masia de Fontdecorts. L’aparell havia sortit de l’aeroport de Múrcia i es dirigia cap a Perpinyà.

Suposadament per culpa de la boira o per un problema en la mesura d’altitud, el pilot no va poder superar la serra de Montseny i va trobar la mort a 300 m escassos de la masia. Les restes de l’aparell porten 16 anys a la muntanya, amb els problemes de contaminació i seguretat que poden ocasionar ben evidents.

La Vanguardia 29052000

Font: La Vanguardia (29 de maig de 2000)

Després de la darrera visita que vaig fer en un dia festiu de juliol, la corrua de gent que hi havia per poder-se fotografiar amb l’aparell -d’altra banda cal mencionar que l’indret és desconegut si no t’ho diuen i lògicament sense indicar- em va fer qüestionar si valia la pena donar-lo encara més a conèixer… Està clar que com la magnitud de la troballa és tan important, un s’ho diu a l’altre.

Em sembla bastant morbós veure gent esperant-se uns quants minuts per poder-se fer la foto amb l’aparell, quan allà va morir un home d’una forma horrible i tràgica. Als pous de glaç per exemple, no he trobat mai cua per fer-se fotos…

avioneta2

Però d’altra banda, també cal dir que les administracions pertinents han decidit deixar les restes de l’aparell per sempre a la muntanya… per tant ja forma part, en certa manera, del patrimoni del Montseny.

avioneta3

Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions i faci la visita segons entengui com s’ha de valorar aquest tipus de paratge.

Accés: Des de Santa Fe de Montseny, cal seguir les indicacions primer cap al Pantà i després un cop assolit, les fites del PR C-204 en direcció a Riells. El camí surt de la fageda i comença a baixar fortament pel vessant assolellat de Riells. Després de deixar la masia de Fontdecorts a l’esquerra a uns 300 m també a mà esquerra en una inclinació del bosc d’alzines, hi ha les restes ben visibles de l’aparell. Heu tardat al voltant d’una hora de recorregut.

La poua de neu del Pla de la Barraca

A mig camí del concorregut camí que des del Collformic puja fins al cim del Matagalls, hi ha a mà esquerra a l’anomenat Pla de la Barraca a 1.370 m d’altitud, una bonica i vistosa poua de neu.

Semblant a la forma d’un cràter, ràpidament capta l’atenció de tots els caminants que pugen a aquest famós cim del Montseny. Això no obstant, la seva manca de senyalització ni retolació de cap mena que indiqui aquest destacat patrimoni de la serra, molts dels excursionistes passen pel seu costat restant encuriosits i sorpresos per aquesta estranya forma original enmig de la ufanosa gespa.

Pou de neu pla de la barraca1

Com ja hem dit en altres ocasions, les poues de neu eren habituals al Montseny, principalment a les zones situades a més altitud. Es diferencien dels pous de neu, en què les poues només eren excavacions fetes al sòl per conservar la neu caiguda a l’hivern -sense cap paret de pedra seca- per baixar-la després a l’estiu a les valls.

Pou de neu pla de la barraca2

Accés: Cal situar-se al Collformic (1.145 m) popular port de muntanya entre Seva i el poble del Montseny. Des d’allà, seguint el GR 5-2 en direcció al cim del Matagalls, la poua és al bell mig del Pla de la Barraca, abans d’emprendre la dura costa del Turó Gros. Uns 45 minuts de camí, en bon tros força costerut.

El rentador de llana del Roquer

Aprofitant la gran balma imperant a la contrada, l’original construcció del rentador de llana del Roquer aprofita uns 100 m2 de recinte de singular bellesa i sorprenent utilitat, emplaçat en un magnífic paratge.

El Roquer

Un cop a dins del recinte, a través d’una portalada de pedra, cal fixar-se en una destacada volta principal de pedra dovellada que forma un sinuós arc. La monumental obra civil, no deixa de meravellar a l’excursionista que hi arriba per primer cop.

Una llarga taula de pedra on es treballava la llana i dos eixuts canals d’aigua separats per grosses pedres, per on abans corria amb força l’aigua, estaven preparats en forma de safareig per rentar la llana amb l’imparable i constant moviment de l’aigua. Restes de fonts amb entrades d’aigua neta, desguassos per on sortia l’aigua bruta, forns per escalfar-la, diverses piques… tota un lliçó d’arqueologia patrimonial a frec de dits. Per acabar de fer-ho encara més emocionant, unes escales costerudes interiors porten a la part de dalt de la construcció, punt on la llana és deixava assecar.

El Roquer (4)

A la riera de Fontscalents, en la propera resclosa es veu l’antic canal de desviació cap al Roquer. Després de tot el procés de neteja al Roquer, un cop preparada i assecada la llana era transportada cap als comerços del Vallès o Barcelona.

El Roquer (2)

Pujant cap al segon pis

Tot el recinte estava molt malmès, en procés de degradació i va ser restaurat molt encertadament el 2006 sense excessos ni defectes, on encara es pot valorar l’obra en la seva corresponent mesura. Una oportuna i commemorativa pedra hi fa recordança de la seva rehabilitació, acompanyada dels noms dels diversos benefactors. Tot un detall per a les futures generacions.

El Roquer5

Accés: Cal situar-se al polígon El Vapor de Castellterçol a la carretera de Moià. Des d’allà agafant el GR-177 en direcció a Esplugues i darrera la última fàbrica a mà esquerra, baixa un caminet al principi imperceptible, per unes escales, travessa la riera i arriba al Roquer en 2 minuts de curiós traçat, gens indicat en una sorprenent situació al costat d’un polígon industrial. Quins contrastos més impactants!